Francis Lenn
Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Jardins de Mossèn Costa i Llobera.
La col·lecció que mostren els Jardins de Mossèn Costa i Llobera ha estat considerada una de les més importants del món en plantes suculentes. Classificacions a part, aquest jardí de plantes àrides i poc donades al coqueteig té la capacitat d'enlluernar el visitant amb la seva gran quantitat i varietat de cactus i plantes tropicals.
Aquest jardí no té res a veure amb els jardins urbans ni amb la resta que hi ha a la ciutat. No té àrees de jocs infantils ni àrees per a gossos, però tampoc li cal. Ja en té prou amb les seves vistes sobre el mar i amb la seva pròpia visió. Més que un espai verd per relaxar-se, llegir a l'aire lliure o jugar és un museu per visitar i deixar-se sorprendre per la gran varietat de formes i mides que poden adoptar aquestes plantes carnoses i retenidores d'aigua.
El traçat del recinte és molt adequat per a la contemplació dels grups de plantes. Per la seva topografia amb pendent està seccionat per camins que es desenvolupen paral·lels a les cotes del terreny, que s'uneixen per escales curtes i de sentits canviants.
Història
Els jardins es van crear a finals dels anys 60 sota el guiatge del jardiner tècnic municipal, professor de l'Escola de Jardineria de Barcelona i cactòleg català Joan Pañella i de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor, director aleshores de Parcs i Jardins. Estan situats en un espai que havia estat ocupat per bateries antiaèries.
El recinte ha estat dedicat des dels seus inicis a col·leccionar i exposar cactus i altres plantes suculentes i tropicals, ja que la seva orientació (zona de Miramar, sud-est) i el seu pendent propicien la vida d'aquestes plantes. Ja als anys 30 hi havia a la zona unes antigues plantacions dedicades a aquestes plantes, que van servir d'assaig i motor per crear després el jardí. En el moment de màxima esplendor, el jardí acollí fins a 800 espècies diferents.
En una rehabilitació duta a terme entre els anys 2006 i 2007 es va recuperar l'esperit inicial de l'estètica del jardí i la distribució de les espècies amb un ordre decoratiu. En alguns casos s'han recuperat espècies, com la de l'Oreocereus neocelsianus. També s'hi han incorporat algunes plantes noves que abans no existien, com ara la Xanthorrhoea i les corísies (Chorisia speciosa).
Els jardins reten homenatge al poeta Costa i Llobera amb l'escultura L'au dels temporals, de Ros i Bofarull; al professor Joan Pañella, amb un monòlit de Txell Duran, i a la tradició local, amb la figura realista de bronze de La puntaire, de Viladomat.
Vegetació
L'orientació sud-est, de cara al mar, crea un microclima que permet posseir una gran diversitat d'arbrat i arbustatge que no es pot gaudir en altres indrets de Barcelona, com és el cas dels ficus (Ficus sp), els braquiquítons (Brachychiton populneum), les grevíl·lees (Grevillearobusta), les potes de vaca (Bauhinia grandiflora), etc. També permet la presència de moltes plantes suculentes de clima subtropical, entre les quals hi ha una important col·lecció de cactus de tota mida i geometria: alts com columnes, globosos, drets, ajaguts, solitaris o agrupats. Cadascun floreix seguint el seu cicle biològic, amb colors i formes particulars. Aquests jardins contenen, a més, una col·lecció de plantes mediterrànies i aclimatades, com ara garrofers (Ceratonia siliqua) i oliveres (Olea europaea). Destaquen força les espècies de palmeres.
------------------------------------
Mossèn Costa i Llobera Gardens.
The collection presented by the Mossèn Costa i Llobera Gardens is considered one of the most important in the succulent plant world. Classifications aside, this garden of arid plants, little given to dalliance, has the capacity to dazzle the visitor with its great quantity and variety of cacti and tropical plants.
This garden is not anything like urban gardens, nor the other gardens found in the city. It does not have children's play areas or dog runs, but it does not need them. Its views over the sea and its own vision are enough. More than a green space to relax in, read in the open air or play, it is a museum to visit that will surprise you with the great variety of shapes and sizes that these fleshy, water retaining plants can adopt.
The layout of the garden is perfect for gazing at groups of plants. Its sloped topography is sectioned off by paths that run parallel to the elevation of the land and are joined by short stairways and changing directions.
History
The gardens were created at the end of the sixties under the supervision of the head municipal gardener, professor at the Escola de Jardineria de Barcelona (Barcelona gardening school) and Catalan cactologist Joan Pañella, together with the architect Joaquim Maria Casamor, who was the director of Parks and Gardens at the time. They are located in a space that was once occupied by anti-air batteries.
The gardens have been dedicated to collecting and exhibiting cacti and other succulent and tropical plants from the beginning, as its orientation (Miramar area, south east) and slope favour this type of plant life. In the thirties there were some old plantations in the area that were dedicated to these plants and that served as an example and driving force to later create the garden. At the height of its splendour, the garden held up to 800 different species.
The initial spirit of the garden's aesthetics and the distribution of the species with a decorative order were recovered during a restoration carried out in 2006 and 2007. In some cases, species were recovered, such as the Oreocereus neocelsianus. Likewise, new plants are being incorporated that did not exist before, such as the Xanthorrhoea and Floss Silk trees (Chorisia speciosa).
The gardens pay homage to the poet Miquel Costa i Llobera with the sculpture L'au dels temporals by Ros i Bofarull; to the professor Joan Pañella with a monolith by Txell Duran; and to local tradition with the realist bronze figure La puntaire by Viladomat.
Vegetation
The southeastern orientation, facing the sea, creates a microclimate that enables having a great diversity of woodlands and shrubbery that cannot be found in other areas of Barcelona, as is the case with the Ficus (Ficus sp), Whiteflower Kurrajong (Brachychiton populneus), Australian Silver-Oak (Grevillea robusta), Bauhinia grandiflora, etc. It also enables the presence of many sub-tropical succulent plants, among which there is an important collection of cacti of all shapes and sizes: tall columns, globe-shaped, straight, inclined, lone and grouped together. Each one flowers following its biological cycle, with individual colours and shapes. In addition, the gardens have a collection of Mediterranean and acclimatised plants such as Carob trees (Ceratonia siliqua) and Olive trees (Olea europaea). Palm tree species are also quite notable.
---------------------
Jardines de Mossèn Costa i Llobera.
La colección que presentan los jardines de Mossèn Costa i Llobera se considera una de las más importantes del mundo en plantas suculentas. Clasificaciones aparte, este jardín de plantas áridas y poco dadas al coqueteo tiene la capacidad de deslumbrar al visitante con su gran cantidad y variedad de cactus y plantas tropicales.
Este jardín no tiene nada que ver con los jardines urbanos ni con los otros que se encuentran en la ciudad. No tiene zonas de juegos infantiles ni áreas para perros, pero tampoco le hace falta. Ya tiene bastante con sus vistas sobre el mar y con su propia visión. Más que un espacio verde para relajarse, leer al aire libre o jugar, es un museo para visitar y dejarse sorprender por la gran variedad de formas y medidas que pueden adoptar esas plantas carnosas y retenedoras de agua.
El trazado del recinto es muy adecuado para la contemplación de los grupos de plantas. Su topografía con pendiente está seccionada por caminos que se desarrollan paralelos a las cotas del terreno que se unen por escaleras cortas y de sentidos cambiantes.
Historia
Los jardines se crearon a finales de los años 60 bajo la dirección del jardinero técnico municipal, profesor de la Escuela de Jardinería de Barcelona y cactólogo catalán Joan Pañella y del arquitecto Joaquim Maria Casamor, entonces director de Parcs i Jardins. Están ubicados en un espacio que había sido ocupado por baterías antiaéreas.
Desde sus inicios, el recinto se ha dedicado a coleccionar y exponer cactus y otras plantas suculentas y tropicales, ya que su orientación (zona de Miramar, Sureste) y su pendiente, propician la vida de estas plantas. Ya en los años treinta existían en la zona unas antiguas plantaciones dedicadas a estas plantas, que sirvieron de ensayo y motor para crear después el jardín. En el momento de máximo esplendor, el jardín acogió hasta 800 especies diferentes.
En una rehabilitación realizada entre 2006 y 2007 se recuperó el espíritu inicial de la estética del jardín y la distribución de las especies con un orden decorativo. En algunos casos, se han recuperado especies, como la de la Oreocereus neocelsianus. Asimismo, se van incorporando plantas nuevas que antes no existían, como por ejemplo la Xanthorroea o las corisias (Chorisia speciosa).
Los jardines rinden homenaje al poeta Costa i Llobera con la escultura L'au dels temporals, de Ros i Bofarull; al profesor Joan Pañella, con un monolito de Txell Duran; y a la tradición local, con la figura realista de bronce de La puntaire, de Viladomat.
Vegetación
La orientación sureste, de cara al mar, crea un microclima que permite poseer una gran diversidad de arbolado y de arbustos que no se encuentran en otros lugares de Barcelona, como es el caso de los ficus (Ficus sp), los brachichitos (Brachychiton populneum), los robles australianos (Grevillea robusta), las patas de vaca (Bauhinia grandiflora), etc. También permite la presencia de muchas plantas suculentas de clima subtropical, entre las cuales hay una importante colección de cactus de todos los tamaños y formas: altos como columnas, en forma de globo, rectos, inclinados, solitarios o agrupados. Cada uno florece siguiendo su ciclo biológico, con colores y formas particulares. Además, los jardines cuentan con una colección de plantas mediterráneas y aclimatadas, como los algarrobos (Ceratonia siliqua) y los olivos (Olea europaea). Destacan bastante las especies de palmeras.
Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Jardins de Mossèn Costa i Llobera.
La col·lecció que mostren els Jardins de Mossèn Costa i Llobera ha estat considerada una de les més importants del món en plantes suculentes. Classificacions a part, aquest jardí de plantes àrides i poc donades al coqueteig té la capacitat d'enlluernar el visitant amb la seva gran quantitat i varietat de cactus i plantes tropicals.
Aquest jardí no té res a veure amb els jardins urbans ni amb la resta que hi ha a la ciutat. No té àrees de jocs infantils ni àrees per a gossos, però tampoc li cal. Ja en té prou amb les seves vistes sobre el mar i amb la seva pròpia visió. Més que un espai verd per relaxar-se, llegir a l'aire lliure o jugar és un museu per visitar i deixar-se sorprendre per la gran varietat de formes i mides que poden adoptar aquestes plantes carnoses i retenidores d'aigua.
El traçat del recinte és molt adequat per a la contemplació dels grups de plantes. Per la seva topografia amb pendent està seccionat per camins que es desenvolupen paral·lels a les cotes del terreny, que s'uneixen per escales curtes i de sentits canviants.
Història
Els jardins es van crear a finals dels anys 60 sota el guiatge del jardiner tècnic municipal, professor de l'Escola de Jardineria de Barcelona i cactòleg català Joan Pañella i de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor, director aleshores de Parcs i Jardins. Estan situats en un espai que havia estat ocupat per bateries antiaèries.
El recinte ha estat dedicat des dels seus inicis a col·leccionar i exposar cactus i altres plantes suculentes i tropicals, ja que la seva orientació (zona de Miramar, sud-est) i el seu pendent propicien la vida d'aquestes plantes. Ja als anys 30 hi havia a la zona unes antigues plantacions dedicades a aquestes plantes, que van servir d'assaig i motor per crear després el jardí. En el moment de màxima esplendor, el jardí acollí fins a 800 espècies diferents.
En una rehabilitació duta a terme entre els anys 2006 i 2007 es va recuperar l'esperit inicial de l'estètica del jardí i la distribució de les espècies amb un ordre decoratiu. En alguns casos s'han recuperat espècies, com la de l'Oreocereus neocelsianus. També s'hi han incorporat algunes plantes noves que abans no existien, com ara la Xanthorrhoea i les corísies (Chorisia speciosa).
Els jardins reten homenatge al poeta Costa i Llobera amb l'escultura L'au dels temporals, de Ros i Bofarull; al professor Joan Pañella, amb un monòlit de Txell Duran, i a la tradició local, amb la figura realista de bronze de La puntaire, de Viladomat.
Vegetació
L'orientació sud-est, de cara al mar, crea un microclima que permet posseir una gran diversitat d'arbrat i arbustatge que no es pot gaudir en altres indrets de Barcelona, com és el cas dels ficus (Ficus sp), els braquiquítons (Brachychiton populneum), les grevíl·lees (Grevillearobusta), les potes de vaca (Bauhinia grandiflora), etc. També permet la presència de moltes plantes suculentes de clima subtropical, entre les quals hi ha una important col·lecció de cactus de tota mida i geometria: alts com columnes, globosos, drets, ajaguts, solitaris o agrupats. Cadascun floreix seguint el seu cicle biològic, amb colors i formes particulars. Aquests jardins contenen, a més, una col·lecció de plantes mediterrànies i aclimatades, com ara garrofers (Ceratonia siliqua) i oliveres (Olea europaea). Destaquen força les espècies de palmeres.
------------------------------------
Mossèn Costa i Llobera Gardens.
The collection presented by the Mossèn Costa i Llobera Gardens is considered one of the most important in the succulent plant world. Classifications aside, this garden of arid plants, little given to dalliance, has the capacity to dazzle the visitor with its great quantity and variety of cacti and tropical plants.
This garden is not anything like urban gardens, nor the other gardens found in the city. It does not have children's play areas or dog runs, but it does not need them. Its views over the sea and its own vision are enough. More than a green space to relax in, read in the open air or play, it is a museum to visit that will surprise you with the great variety of shapes and sizes that these fleshy, water retaining plants can adopt.
The layout of the garden is perfect for gazing at groups of plants. Its sloped topography is sectioned off by paths that run parallel to the elevation of the land and are joined by short stairways and changing directions.
History
The gardens were created at the end of the sixties under the supervision of the head municipal gardener, professor at the Escola de Jardineria de Barcelona (Barcelona gardening school) and Catalan cactologist Joan Pañella, together with the architect Joaquim Maria Casamor, who was the director of Parks and Gardens at the time. They are located in a space that was once occupied by anti-air batteries.
The gardens have been dedicated to collecting and exhibiting cacti and other succulent and tropical plants from the beginning, as its orientation (Miramar area, south east) and slope favour this type of plant life. In the thirties there were some old plantations in the area that were dedicated to these plants and that served as an example and driving force to later create the garden. At the height of its splendour, the garden held up to 800 different species.
The initial spirit of the garden's aesthetics and the distribution of the species with a decorative order were recovered during a restoration carried out in 2006 and 2007. In some cases, species were recovered, such as the Oreocereus neocelsianus. Likewise, new plants are being incorporated that did not exist before, such as the Xanthorrhoea and Floss Silk trees (Chorisia speciosa).
The gardens pay homage to the poet Miquel Costa i Llobera with the sculpture L'au dels temporals by Ros i Bofarull; to the professor Joan Pañella with a monolith by Txell Duran; and to local tradition with the realist bronze figure La puntaire by Viladomat.
Vegetation
The southeastern orientation, facing the sea, creates a microclimate that enables having a great diversity of woodlands and shrubbery that cannot be found in other areas of Barcelona, as is the case with the Ficus (Ficus sp), Whiteflower Kurrajong (Brachychiton populneus), Australian Silver-Oak (Grevillea robusta), Bauhinia grandiflora, etc. It also enables the presence of many sub-tropical succulent plants, among which there is an important collection of cacti of all shapes and sizes: tall columns, globe-shaped, straight, inclined, lone and grouped together. Each one flowers following its biological cycle, with individual colours and shapes. In addition, the gardens have a collection of Mediterranean and acclimatised plants such as Carob trees (Ceratonia siliqua) and Olive trees (Olea europaea). Palm tree species are also quite notable.
---------------------
Jardines de Mossèn Costa i Llobera.
La colección que presentan los jardines de Mossèn Costa i Llobera se considera una de las más importantes del mundo en plantas suculentas. Clasificaciones aparte, este jardín de plantas áridas y poco dadas al coqueteo tiene la capacidad de deslumbrar al visitante con su gran cantidad y variedad de cactus y plantas tropicales.
Este jardín no tiene nada que ver con los jardines urbanos ni con los otros que se encuentran en la ciudad. No tiene zonas de juegos infantiles ni áreas para perros, pero tampoco le hace falta. Ya tiene bastante con sus vistas sobre el mar y con su propia visión. Más que un espacio verde para relajarse, leer al aire libre o jugar, es un museo para visitar y dejarse sorprender por la gran variedad de formas y medidas que pueden adoptar esas plantas carnosas y retenedoras de agua.
El trazado del recinto es muy adecuado para la contemplación de los grupos de plantas. Su topografía con pendiente está seccionada por caminos que se desarrollan paralelos a las cotas del terreno que se unen por escaleras cortas y de sentidos cambiantes.
Historia
Los jardines se crearon a finales de los años 60 bajo la dirección del jardinero técnico municipal, profesor de la Escuela de Jardinería de Barcelona y cactólogo catalán Joan Pañella y del arquitecto Joaquim Maria Casamor, entonces director de Parcs i Jardins. Están ubicados en un espacio que había sido ocupado por baterías antiaéreas.
Desde sus inicios, el recinto se ha dedicado a coleccionar y exponer cactus y otras plantas suculentas y tropicales, ya que su orientación (zona de Miramar, Sureste) y su pendiente, propician la vida de estas plantas. Ya en los años treinta existían en la zona unas antiguas plantaciones dedicadas a estas plantas, que sirvieron de ensayo y motor para crear después el jardín. En el momento de máximo esplendor, el jardín acogió hasta 800 especies diferentes.
En una rehabilitación realizada entre 2006 y 2007 se recuperó el espíritu inicial de la estética del jardín y la distribución de las especies con un orden decorativo. En algunos casos, se han recuperado especies, como la de la Oreocereus neocelsianus. Asimismo, se van incorporando plantas nuevas que antes no existían, como por ejemplo la Xanthorroea o las corisias (Chorisia speciosa).
Los jardines rinden homenaje al poeta Costa i Llobera con la escultura L'au dels temporals, de Ros i Bofarull; al profesor Joan Pañella, con un monolito de Txell Duran; y a la tradición local, con la figura realista de bronce de La puntaire, de Viladomat.
Vegetación
La orientación sureste, de cara al mar, crea un microclima que permite poseer una gran diversidad de arbolado y de arbustos que no se encuentran en otros lugares de Barcelona, como es el caso de los ficus (Ficus sp), los brachichitos (Brachychiton populneum), los robles australianos (Grevillea robusta), las patas de vaca (Bauhinia grandiflora), etc. También permite la presencia de muchas plantas suculentas de clima subtropical, entre las cuales hay una importante colección de cactus de todos los tamaños y formas: altos como columnas, en forma de globo, rectos, inclinados, solitarios o agrupados. Cada uno florece siguiendo su ciclo biológico, con colores y formas particulares. Además, los jardines cuentan con una colección de plantas mediterráneas y aclimatadas, como los algarrobos (Ceratonia siliqua) y los olivos (Olea europaea). Destacan bastante las especies de palmeras.