Francis Lenn
Casa de la Ciutat
Sant Jordi
per Manel Fuxà
Saló de Cent
Va ser realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. Per la seva il·luminació es van obrir quatre rosasses, la més gran es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior grandària, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.
La decoració del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies, Francesc Jordi i Berenguer Lleonart l'any 1372.
La primera reunió del consell es va fer el 17 d'agost de 1373, durant el regnat de Pere el Cerimoniós segons la placa que es pot veure al Saló:
«L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'il·lustríssim Senyor Pere III, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere Ça Rovira, Llorenç de Gualbes, Jaume Burguès, Bernat Ferrer i Galceran Carbó.»
Al segle XVII es va decidir fer reformes al gust del nou art del barroc i es va encarregar a l'escultor Agustí Pujol el cadirat de fusta i el retaule del mur de la capçalera del saló. La defunció d'Agustí Pujol ocorregut al mateix any 1628, va obligar a encarregar les obres a Josep Sayós, que es van haver d'interrompre per la Guerra dels Segadors l'any 1640.
L'any 1647 es va construir una porta d'accés de marbre dissenyada pel mestre d'obres Jaume Granger i realitzada per Josep Ratés i Pere Serra, que va passar el 1929 a ser una porta lateral del saló. A partir de 1714 amb els decrets de Nova Planta, i una Real Ordre del 28 d'agost de 1718 on es disposava:
«… se ponga la Sala en la forma en què están las de los demás Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos.»
També es manava per Reial Cèdula del 13 d'octubre de 1718:
«… que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento.»
Va entrar en decadència fins a l'extrem que l'any 1822 el Saló de Cent va tancar les seves portes i van ser venudes les obres barroques que hi havia.
Es va reconstruir l'any 1860 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó afegint-li dos trams més amb un arc igual als quals ja existien durant una visita de la reina Isabel II i la restauració dels Jocs Florals gràcies a les iniciatives entre uns altres de Víctor Balaguer, amb el lema Pàtria, Fides, Amor. A partir d'aquí va haver altres reformes en diferents anys.
L'any 1887 davant la celebració en la ciutat, de l'Exposició Universal de 1888, es va convocar un concurs per un projecte de reforma al que va acudir Antoni Gaudí i Cornet però va ser Lluís Domènech i Montaner qui es va fer càrrec de les obres, encara que no es va realitzar totalment el seu projecte.
L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserdà i Vidal, on el disseny mantenia l'estil gòtic històric del lloc. Es va construir un cadirat gòtic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau de l'any 1443 i el retaule d'alabastre col·locat a la capçalera del saló, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Mercè, amb Sant Andreu i Santa Eulàlia en ambdós costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bordó del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova. La data de realització del retaule fou el 1924. Als murs laterals del saló hi son les escultures del rei Jaume I i de Sant Jordi realitzades per Manel Fuxà, col·locades sota un coronament amb pinacles gòtics reconstruïts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayllón.
-------------------------------------------------
Saló de Cent
El Salón de Ciento (en catalán: Saló de Cent), fue realizado por el maestro de obras Pere Llobet en el año 1369, es de planta rectangular, con cubierta plana y con tres tramos separados por dos grandes arcos de medio punto. Para su iluminación se abrieron cuatro rosetones, el más grande se construyó sobre la entrada principal, mientras que los tres restantes y de inferior tamaño, se ubicaron en el muro que daba al Patio de los Naranjos. Los vitrales de los rosetones fueron realizados por el artista Nicolau de Maraya. La decoración del artesonado del techo se encargó a Jaime Canalies, Francesc Jordi y Berenguer Lleonart en el año 1372.
La primera reunión del consejo se hizo el 17 de agosto de 1373, durante el reinado de Pedro el Ceremonioso según la placa que se puede ver en el Salón:
"L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'il·lustríssim Senyor Pere III, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere Ça Rovira, Llorenç de Gualbes, Jaume Burguès, Bernat Ferrer i Galceran Carbó." 17
En el siglo XVII se decidió hacer reformas al gusto del nuevo arte del barroco y se encargó al escultor Agustí Pujol la sillería de madera y el retablo del muro de la cabecera del salón. El fallecimiento de Agustí Pujol ocurrido en el mismo año 1628, obligó a encargar las obras a Josep Sayós, que se tuvieron que interrumpir por la Guerra de los Segadores en 1640. En el año 1667 se construyó una puerta de acceso de mármol realizada por Josep Ratés y Pere Serra, que pasó en 1929 a ser una puerta lateral del salón.
A partir de 1714 con los decretos de Nueva Planta, y una Real Orden del 28 de agosto de 1718 donde se disponía:
… se ponga la Sala en la forma en que están las de los demás Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos.
También se mandaba por Real Cédula del 13 de octubre de 1718:
… que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento.18
Entró en decadencia hasta el extremo que en 1822 el Salón de Ciento cerró sus puertas y fueron vendidas las obras barrocas que había en él.
Se reconstruyó en 1860 por el arquitecto Francesc Daniel Molina añadiéndole dos tramos más con un arco igual a los que ya existían19 durante una visita de la reina Isabel II y la restauración de los Juegos Florales gracias a las iniciativas entre otros de Víctor Balaguer, con el lema Patria, Fides, Amor. A partir de aquí hubo otras reformas durante diferentes años. En 1887 ante la celebración en la ciudad, de la Exposición Universal de 1888, se convocó un concurso para un proyecto de reforma al que acudió Antoni Gaudí i Cornet pero fue Lluís Domènech i Montaner quien se hizo cargo de las obras, aunque no se realizó totalmente su proyecto.
En 1914 fue aprobado un nuevo proyecto de Enric Monserdá i Vidal, donde el diseño mantenía el estilo gótico histórico del lugar. Se construyó una sillería gótica, un pavimento con representaciones de los escudos de los gremios y la ciudad, como el que se ve en el retablo de la Virgen de los Consejeros de Lluís Dalmau del año 144320 y el retablo de alabastro colocado en el testero del salón, representando un escudo de la ciudad custodiado por dos maceros21 y en su parte baja las esculturas de La Virgen de la Merced, con San Andrés y Santa Eulalia en ambos lados seguidos de unos medallones representando el escudo de San Jorge y el Libro de los Privilegios de Barcelona y en el bordón del retablo las esculturas de los consejeros Joan Fivaller y Rafael Casanova.22 La fecha de realización del retablo fue en 1924. En los muros laterales del salón están las esculturas del rey Jaime I y de San Jorge realizadas por Manel Fuxà, colocadas bajo un coronamiento con pináculos góticos reconstruidos en 1998 por el escultor Medina Ayllón.
Casa de la Ciutat
Sant Jordi
per Manel Fuxà
Saló de Cent
Va ser realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. Per la seva il·luminació es van obrir quatre rosasses, la més gran es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior grandària, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.
La decoració del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies, Francesc Jordi i Berenguer Lleonart l'any 1372.
La primera reunió del consell es va fer el 17 d'agost de 1373, durant el regnat de Pere el Cerimoniós segons la placa que es pot veure al Saló:
«L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'il·lustríssim Senyor Pere III, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere Ça Rovira, Llorenç de Gualbes, Jaume Burguès, Bernat Ferrer i Galceran Carbó.»
Al segle XVII es va decidir fer reformes al gust del nou art del barroc i es va encarregar a l'escultor Agustí Pujol el cadirat de fusta i el retaule del mur de la capçalera del saló. La defunció d'Agustí Pujol ocorregut al mateix any 1628, va obligar a encarregar les obres a Josep Sayós, que es van haver d'interrompre per la Guerra dels Segadors l'any 1640.
L'any 1647 es va construir una porta d'accés de marbre dissenyada pel mestre d'obres Jaume Granger i realitzada per Josep Ratés i Pere Serra, que va passar el 1929 a ser una porta lateral del saló. A partir de 1714 amb els decrets de Nova Planta, i una Real Ordre del 28 d'agost de 1718 on es disposava:
«… se ponga la Sala en la forma en què están las de los demás Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos.»
També es manava per Reial Cèdula del 13 d'octubre de 1718:
«… que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento.»
Va entrar en decadència fins a l'extrem que l'any 1822 el Saló de Cent va tancar les seves portes i van ser venudes les obres barroques que hi havia.
Es va reconstruir l'any 1860 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó afegint-li dos trams més amb un arc igual als quals ja existien durant una visita de la reina Isabel II i la restauració dels Jocs Florals gràcies a les iniciatives entre uns altres de Víctor Balaguer, amb el lema Pàtria, Fides, Amor. A partir d'aquí va haver altres reformes en diferents anys.
L'any 1887 davant la celebració en la ciutat, de l'Exposició Universal de 1888, es va convocar un concurs per un projecte de reforma al que va acudir Antoni Gaudí i Cornet però va ser Lluís Domènech i Montaner qui es va fer càrrec de les obres, encara que no es va realitzar totalment el seu projecte.
L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserdà i Vidal, on el disseny mantenia l'estil gòtic històric del lloc. Es va construir un cadirat gòtic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau de l'any 1443 i el retaule d'alabastre col·locat a la capçalera del saló, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Mercè, amb Sant Andreu i Santa Eulàlia en ambdós costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bordó del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova. La data de realització del retaule fou el 1924. Als murs laterals del saló hi son les escultures del rei Jaume I i de Sant Jordi realitzades per Manel Fuxà, col·locades sota un coronament amb pinacles gòtics reconstruïts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayllón.
-------------------------------------------------
Saló de Cent
El Salón de Ciento (en catalán: Saló de Cent), fue realizado por el maestro de obras Pere Llobet en el año 1369, es de planta rectangular, con cubierta plana y con tres tramos separados por dos grandes arcos de medio punto. Para su iluminación se abrieron cuatro rosetones, el más grande se construyó sobre la entrada principal, mientras que los tres restantes y de inferior tamaño, se ubicaron en el muro que daba al Patio de los Naranjos. Los vitrales de los rosetones fueron realizados por el artista Nicolau de Maraya. La decoración del artesonado del techo se encargó a Jaime Canalies, Francesc Jordi y Berenguer Lleonart en el año 1372.
La primera reunión del consejo se hizo el 17 de agosto de 1373, durante el reinado de Pedro el Ceremonioso según la placa que se puede ver en el Salón:
"L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'il·lustríssim Senyor Pere III, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere Ça Rovira, Llorenç de Gualbes, Jaume Burguès, Bernat Ferrer i Galceran Carbó." 17
En el siglo XVII se decidió hacer reformas al gusto del nuevo arte del barroco y se encargó al escultor Agustí Pujol la sillería de madera y el retablo del muro de la cabecera del salón. El fallecimiento de Agustí Pujol ocurrido en el mismo año 1628, obligó a encargar las obras a Josep Sayós, que se tuvieron que interrumpir por la Guerra de los Segadores en 1640. En el año 1667 se construyó una puerta de acceso de mármol realizada por Josep Ratés y Pere Serra, que pasó en 1929 a ser una puerta lateral del salón.
A partir de 1714 con los decretos de Nueva Planta, y una Real Orden del 28 de agosto de 1718 donde se disponía:
… se ponga la Sala en la forma en que están las de los demás Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos.
También se mandaba por Real Cédula del 13 de octubre de 1718:
… que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento.18
Entró en decadencia hasta el extremo que en 1822 el Salón de Ciento cerró sus puertas y fueron vendidas las obras barrocas que había en él.
Se reconstruyó en 1860 por el arquitecto Francesc Daniel Molina añadiéndole dos tramos más con un arco igual a los que ya existían19 durante una visita de la reina Isabel II y la restauración de los Juegos Florales gracias a las iniciativas entre otros de Víctor Balaguer, con el lema Patria, Fides, Amor. A partir de aquí hubo otras reformas durante diferentes años. En 1887 ante la celebración en la ciudad, de la Exposición Universal de 1888, se convocó un concurso para un proyecto de reforma al que acudió Antoni Gaudí i Cornet pero fue Lluís Domènech i Montaner quien se hizo cargo de las obras, aunque no se realizó totalmente su proyecto.
En 1914 fue aprobado un nuevo proyecto de Enric Monserdá i Vidal, donde el diseño mantenía el estilo gótico histórico del lugar. Se construyó una sillería gótica, un pavimento con representaciones de los escudos de los gremios y la ciudad, como el que se ve en el retablo de la Virgen de los Consejeros de Lluís Dalmau del año 144320 y el retablo de alabastro colocado en el testero del salón, representando un escudo de la ciudad custodiado por dos maceros21 y en su parte baja las esculturas de La Virgen de la Merced, con San Andrés y Santa Eulalia en ambos lados seguidos de unos medallones representando el escudo de San Jorge y el Libro de los Privilegios de Barcelona y en el bordón del retablo las esculturas de los consejeros Joan Fivaller y Rafael Casanova.22 La fecha de realización del retablo fue en 1924. En los muros laterales del salón están las esculturas del rey Jaime I y de San Jorge realizadas por Manel Fuxà, colocadas bajo un coronamiento con pináculos góticos reconstruidos en 1998 por el escultor Medina Ayllón.