Jardins del Teatre Grec

Jardins del Teatre Grec

Aquests jardins, que van nàixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu acull moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d'on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

Pujant pel passeig de Santa Madrona topem de front amb una gran escalinata imperial de pedra que s'enfila a banda i banda d'un mur. És l'accés principal als Jardins del Teatre Grec. Des del passeig ja es poden veure alguns elements importants d'aquests jardins: la pèrgola, l'antic pavelló i les tanques vegetals retallades en pendent darrere les quals s'eleven grans arbres.

El mirador i la pèrgola

Un cop hem pujat el primer tram d'escales, si tirem cap a l'esquerra un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador.

Aquest és un bon lloc per seure al sol i contemplar una excepcional vista de Barcelona. Al davant, Collserola; més enllà, el Tibidabo, i a la dreta, la ciutat que baixa cap al mar, els contraforts de la serralada Litoral i el Montseny al fons. Just a sota del mirador s'estén la Ciutat del Teatre.

A l'esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins dividida en dos grans trams a banda i banda de l'escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes, i és un altre bon lloc per estar-s'hi i contemplar els jardins i Barcelona, si el que volem és ombra.

Tarongers i aromàtiques

Si en entrar pugem un segon tram d'escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d'aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.

Des d'aquesta terrassa també es pot contemplar la ciutat, i a l'extrem oposat a les escales per on hi hem arribat hi ha un dels accessos que comuniquen els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal.

La gran terrassa amb l'amfiteatre

Una excepcional aportació de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d'una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa que hi ha a la part superior dels jardins. S'hi arriba pujant el darrer tram d'escales, i el primer que destaca en arribar-hi és un enorme pi pinyer a la dreta de l'espai d'accés.

Aquest és un lloc de passeig i d'estada, que fa les funcions de foyer quan hi ha representacions del Festival Grec. A l'altre extrem de l'espai es recupera el desnivell que tenia el terreny, i el pendent queda ocupat per la graderia de l'amfiteatre, amb la paret de l'antiga pedrera com a teló de fons.

Molt assolellada, l'esplanada és plena de parterres geomètrics que formen un mosaic amb diferents varietats de roses. Els que hi ha a tocar de la pèrgola són rectangulars i molt ombrejats. Més enllà n'hi ha un segon grup alineat en doble filera, amb un petit estany quadrat que els encapçala i que s'omple amb l'aigua d'un canalet alimentat des d'una cota més alta. Els que estan més a prop de l'amfiteatre, molt més nombrosos, estan ordenats resseguint la seva corba. Hi ha un estanyol diminut i circular, voltat de testos i amb un petit brollador al mig.

Tot és ple de caminois que formen eixos per passejar entre els parterres sense anar ben bé enlloc, o accedir a l'amfiteatre per visitar-lo o assistir a una representació. Quan hi ha funció, abans que comenci i en els entreactes és el lloc on estirar les cames tot conversant amb els que ens acompanyin o bé prendre un refresc. Com en el foyer d'un teatre. Quelcom especialment agradable en les nits d'estiu.

El pavelló

A sobre de la terrassa, a l'esquerra, hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló que acull un restaurant durant la temporada de teatre. Al davant de l'edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un excel·lent lloc per veure el conjunt dels parterres.

En aquest mateix nivell hi ha una altra pèrgola, molt més petita que la que creua els jardins, amb un ample banc semicircular d'obra encastat al mig de la paret. Aquest és un lloc d'estada, ideal per fer-hi tertúlia.

Vegetació

Els del Teatre Grec són jardins molt geometritzats, amb espècies que n'estructuren la distribució. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes (Fraxinus berlandierana), que delimiten l'extrem més proper als veïns Jardins Laribal, i els xiprers (Cupressus sempervirens), alguns de gran alçària, retallats en forma d'agulla i que, distribuïts per l'esplanada, marquen espais i defineixen camins.

Un gran semicercle d'espesses i altes alzines (Quercus ilex), amb la capçada retallada en forma de cilindre, envolta la part superior de l'amfiteatre i el separa de la resta del jardí. De tant en tant s'obre un espai de comunicació amb les escales de la graderia: són les "portes" del teatre. Així, si l'alta paret de l'antiga pedrera n'és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n'ordena l'accés i n'afavoreix l'acústica.

Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix (Buxus sempervirens). L'heura (Hedera helix) omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.

La terrassa rectangular

A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d'espígol (Lavandula angustifolia). Comparteixen espai amb els tarongers amargs (Citrus aurantium) i els agapants (Agapanthus africanus) en un costat, i, a l'altre, amb les clívies (Clivia nobilis), plantades en un llarg parterre que va de punta a punta de la terrassa, on també s'aixeca, altíssima, una de les poques palmeres que hi ha en aquests jardins: una washingtònia (Washingtonia robusta).

Les enfiladisses

És el primer que trobem quan arribem als jardins, just abans d'entrar-hi: una gran buguenvíl·lea (Bougainvillea sp) que inunda de color el mur que hi ha a l'accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.

A la pèrgola que precedeix la gran terrassa superior hi ha llessamins (Jasminus azoricum i Jasminum officinale) i rosers enfiladissos (Rosa banksiae), i a la que hi ha al costat del pavelló hi destaca una glicina (Wisteria sinensis).

Els murs que anem trobant en pujar cap a la part més alta dels jardins estan coberts d'heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia).

Els detalls

Aquests jardins en són plens, de detalls. Testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres, espècies tan poc freqüents als jardins de Barcelona com l'exemplar d'Araucaria bidwillii que trobem abans d'arribar al mirador o la tanca vegetal feta amb figuera de paret (Ficus retusa) que hi ha en un dels dos trams de pèrgola, el que trobem pujant per les escales a mà dreta. A l'estiu hi trobareu figues.

Arbres excepcionals

En aquests jardins hi ha tres arbres que formen part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. A la dreta de l'accés a la gran terrassa que dóna pas a l'amfiteatre hi ha un enorme pi pinyer (Pinus pinea) centenari, i a l'esquerra de l'amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunaria patersonii, espècie popularment coneguda com a "pica-pica" pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d'arbre del coral (Erythrina lysistemon).

Art i arquitectura

L'amfiteatre que hi ha en aquests jardins, i que actualment els dóna nom, va ser construït seguint el model tradicional grec. Obra de l'arquitecte Ramon Reventós, aquesta construcció es va realitzar aprofitant el pendent de l'antiga pedrera "Machinet", que havia estat explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa en un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.

Quant a l'edifici que durant la temporada de teatre acull el bar restaurant, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l'Exposició Universal de 1929.

Història

Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l'Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d'Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.

Els jardins van ser dissenyats per l'enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l'antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l'Arròs, formant un espai unitari.

La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l'Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

A partir de 1979, amb l'arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d'estiu de Barcelona: el Festival Grec.

 

-----------------------------------

 

The Gardens of the Grec Theatre

These gardens started out as rose gardens and are one of the green spaces created on the mountain of Montjuïc for the Universal Exposition of 1929. A former stone quarry was the perfect site for an amphitheatre and it now hosts many of the performances at the Grec Festival of Barcelona. It is a sunny site, with geometric parterres, pergolas and terraces, affording views of the dense vegetation on the mountain behind and of the city below.

Walking up the Passeig de Santa Madrona, you will run across a large imperial, stone staircase that zigzags upwards behind a wall. This is the main entry to the Gardens of the Grec Theatre. From the street, you can already see some of the most lovely features of these stunning gardens: the pergola, the old pavilion and the trellises with plants on the slope, behind which large trees rise.

The viewing point and the pergola

After climbing the first flight of stairs, if you go to the left, there is a path delimited by wrought iron gates that enclose the gardens and a talus rich with vegetation that leads up to a terrace with excellent views.

This is a great place to sit in the sun and gaze upon exceptional panoramas of the city of Barcelona. In front of you, Collserola and behind that Tibidabo and to the right, the city unfolds before you until it ends at the sea, the buttresses of the littoral cordillera with Montseny in the background. Just below the viewpoint is the City of Theatre.

One of the ends of the pergola is located to the left of the viewpoint, which crosses the gardens, dividing them into two large sections to the side of the outside staircase. The climbing plants and ivies are the main feature here and it is also another good place to spend some time looking upon the gardens and Barcelona, if you prefer a bit of shade.

Orange trees and aromatic herbs

If you walk up the second flight of stairs after the entry and turn right, you will be in a large terrace that is slightly lower than the viewpoint and has one of the sections of the pergola above. It is a rectangular and quite long space, landscaped with geometric parterres replete with aromatic herbs and bitter orange trees, against the balustrade that faces onto the Passeig de Santa Madrona.

There are also views of the city from this terrace. And at the opposite end from the entrance is one of the accesses that connect the Gardens of the Grec Theatre to the Laribal Gardens.

The large terrace and the amphitheatre

An excellent foundation was already in place from the former stone quarry, created with layers of earth stacked on top of each other to level out the steep slopes and leading to the creation of the large terrace at the top of the gardens. To get there, climb the final flight of stairs and the first thing that will catch your eye is an enormous stone pine tree to the right of the access space.

This is a wonderful place to stroll or sit, acting as the foyer when there are performances during the Festival Grec. At the other end of the space is another steep cutaway in the land and the slope is occupied by stone terraced steppes containing the seating for the theatre, with the wall of the quarry behind as a natural backdrop.

Extremely sunny, the esplanade is full of geometric parterres that create a mosaic with different varieties and colours of roses. The landscaped areas touching the pergola are rectangular and in deep shade. Beyond that, there is a second area delimited in double rows, with a small square pool that crowns it and fills with water from a little channel fed from above. Those that are closer to the amphitheatre, much more numerous, are organised following the natural curve of the land. There is also a tiny, circular pool surrounded by flowerpots with a small bubbling fountain in the middle.

The gardens are full of straight, geometric paths that delimit the parterres and allow access between them. They also lead to the amphitheatre for attending a show or simply taking a look. When there are functions, before they start or during the breaks, this is a wonderful place to stretch your legs and chat with friends or enjoy a cold drink. Like any theatre foyer. And one that is especially lovely during hot summer nights.

The pavilion

Above the terrace to the left there is a higher space presided over by a pavilion that houses a restaurant during the theatre season. In front of the building is another small rectangular terrace with a fountain that feeds the pool below on the large terrace. It confers a great vantage point for seeing the overall design and shapes of the landscaped gardens below.

At this same level, there is another pergola, much smaller than the one in the gardens, with a wide semicircular bench that is set into the middle of the wall. This is a charming spot to have a rest or a chat.

Vegetation

The gardens of the Teatre Grec are highly geometric and different plant species give structure to its layout. Meriting mention on the large top terrace are the Berlandier ash trees (Fraxinus berlandierana) that delimit the end closest to the neighbouring Laribal Gardens, and cypresses (Cupressus sempervirens), some of them quite majestic and tall, pruned into needle shapes and marking spaces and defining paths throughout the esplanade.

A large semi-circle of dense and tall Holm oaks (Quercus ilex), pruned into cylindrical shapes at the top, surround the top of the amphitheatre and form a natural border, separating it from the rest of the gardens. Sometimes a space is opened here to connect it to the stairs in the stands. They are the 'doors' of the theatre. Thus, if the other wall of the former quarry is the backdrop, the oaks become the screen that close it off from above, organising access and trapping sound inside to provide great acoustics.

The geometric parterres are delimited by small boxwoods (Buxus sempervirens). English ivy (Hedera helix) fills the row of parterres that are shaded by the pergola and there are different species of flowering and landscaped rosebushes that ornament the sunny parterres in the large esplanade.

The rectangular terrace

The parterres in the rectangular terrace closed to Passeig de Santa Madrona are filled with lavender (Lavandula angustifolia). They share the space with bitter orange trees (Citrus aurantium) and lovely African blue lilies (Agapanthus africanus) on one side and, on the other, bush lilies (Clivia nobilis), planted in a long parterre that stretches from one end of the terrace to the other and also contains the towering slender form of one of the few palms in these gardens: a Washington fan palm (Washingtonia robusta).

Flowering vines

The first thing you will see at the gardens, right before going in, is a large bougainvillea (Bougainvillea sp.), whose wild exuberance covers the stone wall at the main entry and the crisscrossing stairs with its bright colourful flowers.

On the pergola presiding over the top large terrace, there are jasmine (Jasminus azoricum and Jasminum officinale) and small-flowered banksia roses (Rosa banksiae), and to the side of the pavilion there is a Chinese wisteria (Wisteria sinensis).

The stone walls you will walk past as you climb to the highest part of the gardens are covered with English ivy (Hedera helix) and Virginia creepers (Parthenocissus quinquefolia).

The details

These gardens are filled with charming finishing touches. Terracotta flowerpots blooming with small geraniums and ferns; species that are uncommon to see in Barcelona's gardens like the specimen of bunya pine (Araucaria bidwillii) you will see before reaching the viewpoint and the natural plant fence created from Cuban laurels (Ficus retusa) on the side of the pergola accessed by the right-hand staircase. There are abundant figs during the summer.

Exceptional trees

There are trees in these gardens that form part of the Catalogue of Trees of Local Interest in Barcelona. To the right of the access to the large terrace that leads into the amphitheatre there is an enormous, centenary stone pine (Pinus pinea) and to the left of the amphitheatre below the restaurant, there is a primrose tree (Lagunaria patersonii), popularly known as a 'cow itch tree' because of the stinging fuzz from its seeds. Along the path connecting the Gardens of the Grec Theatre and the Laribal Gardens, there is an enormous coral tree (Erythrina lysistemon).

Art and architecture

The amphitheatre that gave its name to the gardens was built following the traditional Greek model. It is a work by architect Ramon Reventós and was built by taking advantage of the slope of the former Machinet stone quarry. The ground was excavated before the immense and extremely hard wall of stone located where the mountain of Montjuïc starts to rise.

The building that presently houses a bar-restaurant during the theatre season was originally the Music Pavilion for the 1929 Universal Exposition.

History

The Gardens of the Grec Theatre is the name used today for the former Roserar Amargós Gardens, which forms part of the group of gardens created on the mountain of Montjuïc for the Universal Expo of 1929.

This garden was the second public rose garden designed in Barcelona -the first was the Colla de l'arrós in the Laribal Gardens- and was given the name Amargós in honour of the first architect who landscaped and planned the design of Montjuïc Mountain.

The gardens were designed by French engineer Jean-Claude-Nicolas Forestier, like many of the other landscaped spaces on the mountain. Forestier's works started with the transformation of the old Laribal country estate into a public park, connecting them to the areas of the Font del Gat (cat fountain) and the Colla de l'Arròs (rice hill), forming a single space.

The original mission of Roserar Amargós was to connect the large Solstici Plaza -initially part of the Laribal Gardens and currently housing the Miró Foundation- to the lower part of Passeig de Santa Madrona and to the halls of the 1929 Universal Exposition located in the area, salvaging 44 metres of slope.

Starting in 1979, with the arrival of the first democratic town council, its artistic splendour and gorgeous landscaping were restored and it became the seat of one of Barcelona's infamous summer festivals: the Grec Festival.

 

-------------------------------------

 

Jardines del Teatre Grec

Estos jardines, que nacieron como rosaleda, constituyen uno de los espacios verdes creados en la montaña de Montjuïc con motivo de la Exposición Internacional de 1929. Una antigua pedrera permitió la construcción de un anfiteatro, que cada verano acoge muchas de las representaciones del Festival Grec de Barcelona. Es un lugar soleado, organizado en parterres geométricos, con pérgolas y terrazas, desde donde se puede contemplar la montaña ajardinada y la ciudad.

Subiendo por el paseo de Santa Madrona nos encontraremos frente a una gran escalinata imperial de piedra que asciende por ambas partes del muro. Es el acceso principal a los Jardines del Teatre Grec. Desde el propio paseo ya resulta posible contemplar algunos de los elementos más característicos de los jardines: la pérgola, el antiguo pabellón y los cuidados cercados vegetales que recortan una pendiente tras la cual se elevan grandes árboles.

El mirador y la pérgola

Una vez que hemos subido el primer tramo de escaleras, un camino que se abre a nuestra izquierda, delimitado por una reja de hierro forjado que envuelve los jardines y por un talud dibujado de vegetación, nos conducirá hasta una terraza que hace las veces de mirador.

Es este un sitio ideal para sentarse al sol y contemplar una excepcional panorámica de Barcelona. Enfrente podemos observar Collserola; más allá el Tibidabo y a la derecha, la ciudad que se inclina hacia el mar, los contrafuertes de la sierra Litoral y, al fondo, el Montseny. Justo debajo del mirador se extiende la Ciudad del Teatro.

A la izquierda del mirador se encuentra uno de los extremos de la pérgola que cruza los jardines, y que, a su vez, se divide en dos grandes tramos que fluyen a ambos lados de la escalinata. Aquí las plantas trepadoras se convierten en las protagonistas y enmarcan otro buen lugar para descansar y contemplar los jardines y Barcelona, si lo que se desea es sombra.

Naranjos y plantas aromáticas

Si al entrar subimos un segundo tramo de escaleras y nos dirigimos hacia la derecha, encontraremos una terraza erigida en una cota ligeramente inferior a la del mirador y que se sitúa bajo uno de los tramos de la pérgola. Se trata de un espacio rectangular, bastante alargado, ajardinado mediante parterres geométricos colmados de plantas aromáticas y rematados por un conjunto de naranjos amargos que se alzan al lado del balaustre que mira hacia el paseo de Santa Madrona.

Desde esta terraza también podremos contemplar la ciudad. En el extremo opuesto a las escaleras por donde hemos llegado, se encuentra uno de los accesos que comunican los Jardines del Teatre Grec con los Jardines Laribal.

La gran terraza del anfiteatro

Una excepcional aportación de capas de tierra superpuesta destinada a nivelar la fuerte pendiente de una antigua pedrera permitió crear la gran terraza que descansa en la parte superior de los jardines. Se accede a través de un último tramo de escaleras y lo primero que llama la atención al llegar es un enorme pino piñonero situado a la derecha del espacio de acceso.

Este es un lugar de paseo y de reposo que se utiliza como improvisado vestíbulo durante las representaciones del Festival Grec. En el otro extremo de la terraza se recupera el desnivel que mantenía el terreno. De este modo, las gradas del anfiteatro cubren la pendiente, con la pared de la antigua pedrera como telón de fondo.

Muy soleada, la explanada se llena de parterres geométricos que forman un mosaico con diferentes variedades de rosas. Los que se sitúan al lado de la pérgola son rectangulares y con mucha sombra. Más allá hay un segundo grupo organizado en doble fila, con un pequeño estanque cuadrado a su cabecera, que se llena con el agua de un pequeño canal alimentado desde una cota superior. Los que se encuentran más cerca del anfiteatro, mucho más numerosos, están ordenados respetando la curva de su estructura. Hay un estanque diminuto y circular, rodeado de macetas y con un pequeño surtidor en el centro.

La terraza está entretejida de senderos que nos permiten vagar entre los parterres, o bien acceder al anfiteatro donde, incluso, podremos asistir a una representación. Cuando hay función, antes de su inicio y en los entreactos, se convierte en el lugar propicio para estirar las piernas y conversar con nuestros acompañantes o tomar un refresco; como en el vestíbulo de un teatro. Estas actividades resultan especialmente agradables en las noches de verano.

El pabellón

Sobre la terraza, a la izquierda, se abre un espacio más elevado, presidido por un pabellón que alberga un restaurante durante la temporada de teatro. Frente al edificio se ubica una pequeña terraza rectangular con un estanque que alimenta al que se encuentra más abajo, en la terraza grande. Se trata de un lugar excelente para contemplar el conjunto de los parterres.

En este mismo nivel se sitúa otra pérgola, mucho más pequeña que la que cruza los jardines, con un amplio banco semicircular encajado en medio de la pared. Resulta un lugar ideal para entablar una animada tertulia.

Vegetación

Los jardines del Teatre Grec son unos jardines de estructura geométrica, con especies vegetales que fijan los límites de su distribución. En la gran terraza superior destacan los fresnos (Fraxinus berlandierana), que delimitan el extremo más cercano a los vecinos Jardines Laribal, y los cipreses (Cupressus sempervirens), algunos de ellos de gran altura, recortados en forma de aguja y que, distribuidos por la explanada, marcan espacios y definen caminos.

Un gran semicírculo de espesas y altas encinas (Quercus ilex), con la copa recortada en forma de cilindro, rodea la parte superior del anfiteatro y lo separa del resto del jardín. De tanto en tanto se abren espacios de comunicación con las escaleras de la grada: constituyen, de hecho, las "puertas" del teatro. De esta forma, si la alta pared de la antigua pedrera hace las veces de telón de fondo, las encinas se convierten en la pantalla que lo enmarca por su parte superior, ordena su acceso y favorece su acústica.

Los parterres geométricos se encuentran delimitados por pequeños cercados vegetales de boj (Buxus sempervirens). La hiedra (Hedera helix), por su parte, rellena la hilera de parterres sombreados por la pérgola, y diferentes especies de llamativos rosales floridos ornamentan los parterres soleados que tapizan la gran explanada.

La terraza rectangular

En la terraza rectangular más próxima al paseo de Santa Madrona, los parterres están repletos de lavanda (Lavandula angustifolia). Comparten espacio con los naranjos amargos (Citrus aurantium) y los agapantos (Agapanthus africanus) a un lado y, en el otro, con las clivias (Clivia nobilis), plantadas en un largo parterre que va de punta a punta de la terraza, donde asimismo se levanta, altísima, una de las pocas palmeras de estos jardines: una washingtonia (Washingtonia robusta).

Las enredaderas

Lo primero que encontramos al llegar a los jardines, justo antes de entrar, es una gran buganvilla (Bougainvillea sp) que inunda de color el muro del acceso principal, al que una serie de tramos de escaleras permiten subir por ambos lados.

En la pérgola que precede a la gran terraza superior hay jazmines (Jasminus azoricum y Jasminum officinale) y rosales trepadores (Rosa banksiae) y, en la pérgola situada al lado del pabellón, destaca una glicina (Wisteria sinensis).

Los muros que hemos ido encontrando al subir hacia la parte más alta están cubiertos de hiedra (Hedera helix) y parra virgen (Parthenocissus quinquefolia).

Las detalles

En estos jardines abundan los detalles: macetas de terracota con pequeños geranios o helechos, especies tan poco frecuentes en jardines de Barcelona, como el ejemplar de Araucaria bidwillii que encontramos antes de llegar al mirador o la verja vegetal hecha con ficus de la India (Ficus retusa) que se sitúa en uno de los dos tramos de pérgola, aquel que encontramos subiendo las escaleras a mano derecha. En verano podremos encontrar higos.

Árboles excepcionales

En estos jardines podemos observar tres árboles que forman parte del Catálogo de Árboles de Interés Local de Barcelona. A la derecha del acceso, en la gran terraza que da paso al anfiteatro, se yergue un enorme pino piñonero (Pinus pinea) centenario, y a la izquierda del anfiteatro, bajo el restaurante, hay un ejemplar de Lagunaria patersonii, especie popularmente conocida como "pica-pica" por la pelusa urticante de sus semillas. En el camino que comunica los Jardines del Teatro Grec con los Jardines Laribal se halla un ejemplar de árbol de coral (Erythrina lysistemon).

Arte y arquitectura

El anfiteatro que se erige en estos jardines, y que actualmente les da nombre, fue construido siguiendo el modelo tradicional griego. Obra del arquitecto Ramon Raventós, esta construcción se realizó aprovechando la pendiente de la antigua pedrera "Machinet", la cual había sido explotada mediante la extracción de tierras, ante un inmenso afloramiento de piedra de gran dureza, en un lugar donde la montaña de Montjuïc comienza a elevarse.

En cuanto al edificio que durante la temporada de teatro acoge al bar restaurante, originariamente fue el Pabellón de la Música de la Exposición Universal de 1929.

Historia

Jardines del Teatre Grec es el nombre que recibe hoy en día la Rosaleda Amargós y forman parte del conjunto de jardines que se construyó en la montaña de Montjuïc con motivo de la Exposición Universal de Barcelona de 1929.

Este jardín es la segunda rosaleda pública que se creó en Barcelona ¬-la primera fue la de la Colla de l'Arròs, en los Jardines Laribal¬ y se le dio el nombre de Amargós en honor al primer arquitecto que proyectó la ordenación de la montaña de Montujïc.

Los jardines fueron diseñados por el ingeniero francés Jean-Claude-Nicolas Forestier, quien, asimismo, trazó muchos otros espacios ajardinados de la montaña. Los trabajos de Forestier se iniciaron con la transformación en parque público de la antigua finca Laribal, enlazándola con el sector de la Font del Gat y la zona de la Colla de l'Arròs, con el fin de formar un espacio unitario.

La misión principal de la Rosaleda Amargós era conectar la gran plaza del Solstici -inicialmente perteneciente al Jardín Laribal y, en la actualidad, el lugar donde se ubica la Fundación Miró- con la parte baja del paseo de Santa Madrona y con los palacios de la Exposición Internacional de 1929 situados en esa zona, para salvar, en total, 44 metros de desnivel.

Done