Francis Lenn
Plaça Catalunya
Joventut
Original: 1928
Facsimil: 1993
Material original: Pedra arenisca
Facsimil: Pedra artificial
Josep Clarà
L'obra Joventut de Josep Clarà representa l'estètica que conreava l'escultor en aquella època; les obres que va realitzar entre 1927 i 1929 per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de l'Exposició Internacional representen l'entrada a una nova etapa paral·lelament al moment més àlgid de la seva carrera. Ara Clarà adopta un estil potser excessivament depurat, buscant sempre la perfecció de les formes; un estil que integra molts dels principis noucentistes com la mesura, el cànon o el mediterranisme. Representa doncs una dona en una línia marcadament noucentista, basant-se en la idea de la identificació del cos femení, o més concretament en aquesta obra, en la identificació de la joventut amb la bellesa.
Aquesta disciplina tècnica que porta a la perfecció exterior de l'obra es combina també amb una expressivitat i una sensibilitat que es transmet internament, l'escultura desprèn alhora un cert moviment. Per Clarà, la pròpia representació del nu femení ja implica una expressivitat, ja transmet alguna cosa a l'espectador.
Clarà se centra en els diversos encàrrecs que té per a l'Exposició, i quan el 1928 dóna per acabada l'obra Joventut l'envia al Salon des Tuilleries de París, on resta fins que el 1929 s'instal·la a la plaça Catalunya de Barcelona, encara que no de manera definitiva ja que posteriorment és retirada i substituïda per una còpia.
Aquesta obra va ser exposada el 1995 a l'exposició El Noucentisme, un projecte de modernitat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Un visitant, un senyor d'una certa edat, comentava als seus familiars tot mirant amb orgull i un pèl de timidesa l'estàtua: "Quin culet més rodonet i encertat". Aquesta és d'una certa manera l'estètica desfasada del Noucentisme, culets, sobretot femenins, angelets i bastants carrincloneries en fons de paisatges mediterranis ben de casa nostra, una societat burgesa que aparenta un clàssic benestar i que no està disposada a acceptar cap trencament creatiu. Aquesta és la realitat d'un moviment antimodern, que no es beneficia de les Avantguardes, i que aquesta estàtua de Clarà il·lustra perfectament.
-------
Josep Clarà’s “Youth” is an example of the aesthetic employed by the sculptor during this period. The works he was commissioned to provide by Barcelona City Hall between 1927 and 1929 for the International Exhibition represent the beginning of a new phase in his career, which was already approaching its peak. Clarà began to adopt a perhaps excessively refined style in his search for perfection of form, a style that included many noucentista traits such as measure, balance and the Mediterranean tradition. His subject-matter at this time centred on the woman in the noucentista vein, based on the identification with the female body, and in this particular case on the identification of youth with beauty.
This technical discipline aimed at an exterior perfection is combined with a sensibility and an expression that is also conveyed from within, lending the sculpture a sense of movement. For Clarà, the representation of the female nude in itself implies expression, since it rarely fails to convey something to the viewer.
Clarà was engaged on several commissions for the Exhibition when in 1928 he completed “Youth” and sent it to the Salon des Tuilleries in París, where it remained until it was returned to Barcelona and set into place in the Plaça de Catalunya in 1929, although it was later removed to be replaced by a copy.
This work was displayed in 1995 at the exhibition El Noucentisme, a project of modernity at the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. A visitor to this exhibition, a rather elderly gentleman, was regarding the statue with a mixture of pride and timidity when he turned to his family and remarked: “What a perfectly round little bottom!” And this in a sense is indeed the outmoded aesthetic of Noucentisme – little bottoms, above all female, and child angels in poor taste set against local and familiar Mediterranean backgrounds, for the consumption of a well-heeled bourgeois society who refused to accept any creative innovation. This is the reality behind an anti-modern movement which resists all influence of the avant-garde, and is perfectly illustrated by Clarà’s statue.
-------
La obra Joventut de Josep Clarà representa la estética que cultivaba el escultor en aquella época; las obras que realizó entre 1927 y 1929 por encargo del Ayuntamiento de Barcelona en el marco de la Exposición Internacional representan la entrada a una nueva etapa paralelamente al momento más álgido de su carrera. Ahora Clarà adopta un estilo quizás excesivamente depurado, buscando siempre la perfección de las formas; un estilo que integra muchos de los principios noucentistes como la dimensión, el canon o el mediterraneísmo. Representa, pues, una mujer en una línea marcadamente noucentista, basándose en la idea de la identificación del cuerpo femenino, o más concretamente en esta obra, en la identificación de la juventud con la belleza.
Esta disciplina técnica que lleva a la perfección exterior de la obra se combina también con una expresividad y una sensibilidad que se transmite internamente; la escultura desprende a la vez un cierto movimiento. Para Clarà, la propia representación del desnudo femenino ya implica una expresividad, ya transmite alguna cosa al espectador.
Clarà se centra en los diversos encargos que tiene para la Exposición, y cuando en 1928 da por terminada la obra Joventut la envía al Salon des Tuilleries de París, donde permanece hasta que en 1929 se instala en la plaza Catalunya de Barcelona, aunque no de manera definitiva ya que posteriormente se retira y es sustituida por una copia.
Esta obra fue expuesta en 1995 en la exposición El Noucentisme, un projecte de modernitat [El Noucentisme, un proyecto de modernidad] en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Un visitante, un señor de cierta edad, comentaba a sus familiares mirando con orgullo y un poco de timidez la estatua: "Quin culet més rodonet i encertat!" ["¡Qué culito más redondito y acertado!"]. Ésta es en cierto modo la estética desfasada del noucentisme, culitos, sobre todo femeninos, angelitos y bastantes ramplonerías en fondos de paisajes mediterráneos muy locales, una sociedad burguesa que aparenta un clásico bienestar y que no está dispuesta a aceptar ningún rompimiento creativo. Ésta es la realidad de un movimiento antimoderno, que no se beneficia de las vanguardias, y que esta estatua de Clarà ilustra perfectamente.
commons.wikimedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_Catalunya_(1929_Bar...
Català: w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...
English: w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...
Castellano: w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...
Plaça Catalunya
Joventut
Original: 1928
Facsimil: 1993
Material original: Pedra arenisca
Facsimil: Pedra artificial
Josep Clarà
L'obra Joventut de Josep Clarà representa l'estètica que conreava l'escultor en aquella època; les obres que va realitzar entre 1927 i 1929 per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de l'Exposició Internacional representen l'entrada a una nova etapa paral·lelament al moment més àlgid de la seva carrera. Ara Clarà adopta un estil potser excessivament depurat, buscant sempre la perfecció de les formes; un estil que integra molts dels principis noucentistes com la mesura, el cànon o el mediterranisme. Representa doncs una dona en una línia marcadament noucentista, basant-se en la idea de la identificació del cos femení, o més concretament en aquesta obra, en la identificació de la joventut amb la bellesa.
Aquesta disciplina tècnica que porta a la perfecció exterior de l'obra es combina també amb una expressivitat i una sensibilitat que es transmet internament, l'escultura desprèn alhora un cert moviment. Per Clarà, la pròpia representació del nu femení ja implica una expressivitat, ja transmet alguna cosa a l'espectador.
Clarà se centra en els diversos encàrrecs que té per a l'Exposició, i quan el 1928 dóna per acabada l'obra Joventut l'envia al Salon des Tuilleries de París, on resta fins que el 1929 s'instal·la a la plaça Catalunya de Barcelona, encara que no de manera definitiva ja que posteriorment és retirada i substituïda per una còpia.
Aquesta obra va ser exposada el 1995 a l'exposició El Noucentisme, un projecte de modernitat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Un visitant, un senyor d'una certa edat, comentava als seus familiars tot mirant amb orgull i un pèl de timidesa l'estàtua: "Quin culet més rodonet i encertat". Aquesta és d'una certa manera l'estètica desfasada del Noucentisme, culets, sobretot femenins, angelets i bastants carrincloneries en fons de paisatges mediterranis ben de casa nostra, una societat burgesa que aparenta un clàssic benestar i que no està disposada a acceptar cap trencament creatiu. Aquesta és la realitat d'un moviment antimodern, que no es beneficia de les Avantguardes, i que aquesta estàtua de Clarà il·lustra perfectament.
-------
Josep Clarà’s “Youth” is an example of the aesthetic employed by the sculptor during this period. The works he was commissioned to provide by Barcelona City Hall between 1927 and 1929 for the International Exhibition represent the beginning of a new phase in his career, which was already approaching its peak. Clarà began to adopt a perhaps excessively refined style in his search for perfection of form, a style that included many noucentista traits such as measure, balance and the Mediterranean tradition. His subject-matter at this time centred on the woman in the noucentista vein, based on the identification with the female body, and in this particular case on the identification of youth with beauty.
This technical discipline aimed at an exterior perfection is combined with a sensibility and an expression that is also conveyed from within, lending the sculpture a sense of movement. For Clarà, the representation of the female nude in itself implies expression, since it rarely fails to convey something to the viewer.
Clarà was engaged on several commissions for the Exhibition when in 1928 he completed “Youth” and sent it to the Salon des Tuilleries in París, where it remained until it was returned to Barcelona and set into place in the Plaça de Catalunya in 1929, although it was later removed to be replaced by a copy.
This work was displayed in 1995 at the exhibition El Noucentisme, a project of modernity at the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. A visitor to this exhibition, a rather elderly gentleman, was regarding the statue with a mixture of pride and timidity when he turned to his family and remarked: “What a perfectly round little bottom!” And this in a sense is indeed the outmoded aesthetic of Noucentisme – little bottoms, above all female, and child angels in poor taste set against local and familiar Mediterranean backgrounds, for the consumption of a well-heeled bourgeois society who refused to accept any creative innovation. This is the reality behind an anti-modern movement which resists all influence of the avant-garde, and is perfectly illustrated by Clarà’s statue.
-------
La obra Joventut de Josep Clarà representa la estética que cultivaba el escultor en aquella época; las obras que realizó entre 1927 y 1929 por encargo del Ayuntamiento de Barcelona en el marco de la Exposición Internacional representan la entrada a una nueva etapa paralelamente al momento más álgido de su carrera. Ahora Clarà adopta un estilo quizás excesivamente depurado, buscando siempre la perfección de las formas; un estilo que integra muchos de los principios noucentistes como la dimensión, el canon o el mediterraneísmo. Representa, pues, una mujer en una línea marcadamente noucentista, basándose en la idea de la identificación del cuerpo femenino, o más concretamente en esta obra, en la identificación de la juventud con la belleza.
Esta disciplina técnica que lleva a la perfección exterior de la obra se combina también con una expresividad y una sensibilidad que se transmite internamente; la escultura desprende a la vez un cierto movimiento. Para Clarà, la propia representación del desnudo femenino ya implica una expresividad, ya transmite alguna cosa al espectador.
Clarà se centra en los diversos encargos que tiene para la Exposición, y cuando en 1928 da por terminada la obra Joventut la envía al Salon des Tuilleries de París, donde permanece hasta que en 1929 se instala en la plaza Catalunya de Barcelona, aunque no de manera definitiva ya que posteriormente se retira y es sustituida por una copia.
Esta obra fue expuesta en 1995 en la exposición El Noucentisme, un projecte de modernitat [El Noucentisme, un proyecto de modernidad] en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Un visitante, un señor de cierta edad, comentaba a sus familiares mirando con orgullo y un poco de timidez la estatua: "Quin culet més rodonet i encertat!" ["¡Qué culito más redondito y acertado!"]. Ésta es en cierto modo la estética desfasada del noucentisme, culitos, sobre todo femeninos, angelitos y bastantes ramplonerías en fondos de paisajes mediterráneos muy locales, una sociedad burguesa que aparenta un clásico bienestar y que no está dispuesta a aceptar ningún rompimiento creativo. Ésta es la realidad de un movimiento antimoderno, que no se beneficia de las vanguardias, y que esta estatua de Clarà ilustra perfectamente.
commons.wikimedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_Catalunya_(1929_Bar...
Català: w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...
English: w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...
Castellano: w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idiom...