Can Vallés (2024)
El restaurant Can Vallés va canviar de propietat a finals del 2023 per jubilació dels titulars (Jose i Pedro, cuina i sala respectivament), traspassant el negoci a un client habitual que des de feia temps había manifestat l’interès per quedar-se’l amb la intenció de mantenir-lo tal qual. Doncs bé, després de deixar passar uns mesos per donar temps a estabilitzar la cosa, vam decidir que ja tocava anar-hi i vam programar una incursió.
El primer que vam apreciar és que no havia canviat la dificultat per accedir a una taula en cap de setmana: no hi havia res lliure a dos mesos vista!!!. Sota aquestes condicions, vam haver de formalitzar una reserva per a un migdia feiner, molt més accessible si es fa amb un mínim d’una setmana d’antelació.
Un cop allà ens va rebre l’Agustí, el nou propietari que ara s’ocupa de l’atenció a la sala. Una persona loquaç, entusiasta i força efusiva (una mica massa pel nostre gust) que de seguida se’ns presenta com a amfitrió, explicant-nos el canvi com una gran decisió personal i posant èmfasi en que s’hi sent molt implicat i s’ho passa molt bé. S’ofereix a la nostra disposició per a tot el que necessitem durant l’àpat i uns minuts després apareix a la nostra taula per prendre nota de la comanda. Bé.
Però després de la presentació es va produir un incident que va marcar negativament el recorregut de l’àpat i que aquí reproduïm:
Vam demanar a l’Agustí una ració de pernil ibèric per a compartir com a entreteniment abans d’iniciar l’àpat, que es va afanyar a demanar al “tallador de pernil” (és una tasca lenta i cal avançar-la) abans de procedir a prendre nota de la resta de la comanda.
Doncs bé, després d’una llarga estona, ell mateix ens va portar mitja ració de pernil i quan li vam recordar, estranyats, que havíem demanat una ració sencera (un fet que li havíem remarcat molt clarament a l’inici), de seguida es va oferir a demanar una altra mitja. Decebuts i pensant en una confusió, no volíem haver d’esperar una altra estona tan llarga i vam decidir, resignats, que ja estava bé així.
Però uns instants després vam veure com en una taula propera els portaven una esplèndida ració de pernil i va ser quan ens vam adonar que el titular havia reduït la nostra ració a la meitat per a no demorar l’entrega de una ració sencera a uns clients que van arribar després que nosaltres i que, sens dubte, eren molt habituals ateses les abraçades i altres mostres d’efusivitat que es van intercanviar. Caram!, per això van trigar tant en servir-nos, perquè havien dedicat gran part del temps en avançar el plat d’altres.
Aleshores vam aturar l’Agustí per comentar-li el fet, que va tirar pilotes fora insistint en que ja ens havia ofert una segona mitja ració, com si això el disculpés de qualsevol greuge o discriminació. Li vam voler fer entendre que el que havia fet de forma tan descarada no era correcte però, tossut, no ho va voler reconèixer, deixant-nos amb la paraula a la boca tot dient que, si ho volíem, podíem fer ús del full de reclamacions. Lleig.
Al final de l’àpat, quan ens va portar el compte, va tenir el gest de disculpar-se i fins i tot va afegir el detall de no cobrar-nos el formatge que havíem pres al final, però també va insistir en que no entenia el nostre malestar perquè ell ja ens havia ofert la segona mitja ració. Tornem-hi!!! 😮 Vam tornar a intentar fer-li entendre que hi ha coses en un restaurant que no es poden fer i que ni ell, ni ningú altre, no podia modificar la comanda d’un client a la seva conveniència, i molt menys per a afavorir un altre client. Doncs bé, ens va tornar a deixar amb la paraula a la boca amb la següent frase “Doncs alguna cosa faig bé perquè sempre tinc el menjador ple” i va marxar definitivament. En fi!.
La veritat és que vam sortir d’allà força amoïnats i pensant que un incident similar mai abans s’havia produït amb l’anterior propietat. Però també hem de reconèixer que vam gaudir d’un dels millors àpats que hem fet mai en aquesta casa, i en aquest sentit cal aplaudir al gestor i a tot l’equip per mantenir tan alt el nivell de cuina en un restaurant que, de no ser per aquest traspàs, probablement hagués desaparegut o, en el millor dels casos, s’hagués malmés.
El resum de tot plegat és que, malgrat el canvi de gestió i de l’equip executor, Can Vallés no ha patit canvis en la seva oferta. Les cartes són les de sempre, els preus són els de sempre, els proveïdors semblen ser els de sempre i els resultats dels plats clàssics són idèntics als d’abans del canvi, i fins i tot els plats nous o que no havíem vist mai abans a la carta llueixen un nivell superior. L’únic canvi visible és el diferent tarannà a la sala.
El que més ens va agradar: la qualitat de la teca
El que menys ens va agradar: un desagradable incident a la sala que no s’havia d’haver produït
El que recomanem: reservar amb prou antelació; parar atenció als plats cantats fora de carta i preguntar el preu
Plats recomanats: el caneló de peus de porc; el tàrtar de tonyina amb menta i gingebre, el tàrtar de salmó salvatge, el ravioli de gambes i ceps, el risotto als tres formatges, el carpaccio de ren, el pernil, el formatge, les carns, especialment el “Chuletón”... gairebé tot!
El que recomanem: per fer una reserva s’ha de trucar de 12:00 a 13:00 perquè després no agafen el telèfon; si és per un cap de setmana cal reservar amb 2 mesos d’antelació
Satisfacció: @@@-
Can Vallés
c / Aragó, 95
08015 Barcelona
Telèfon: 93 226 06 67
Tanca diumenge i dilluns.
Veure l'àlbum de l'anterior etapa de Can Vallés: Can Vallés 2008/2023.
Can Vallés (2024)
El restaurant Can Vallés va canviar de propietat a finals del 2023 per jubilació dels titulars (Jose i Pedro, cuina i sala respectivament), traspassant el negoci a un client habitual que des de feia temps había manifestat l’interès per quedar-se’l amb la intenció de mantenir-lo tal qual. Doncs bé, després de deixar passar uns mesos per donar temps a estabilitzar la cosa, vam decidir que ja tocava anar-hi i vam programar una incursió.
El primer que vam apreciar és que no havia canviat la dificultat per accedir a una taula en cap de setmana: no hi havia res lliure a dos mesos vista!!!. Sota aquestes condicions, vam haver de formalitzar una reserva per a un migdia feiner, molt més accessible si es fa amb un mínim d’una setmana d’antelació.
Un cop allà ens va rebre l’Agustí, el nou propietari que ara s’ocupa de l’atenció a la sala. Una persona loquaç, entusiasta i força efusiva (una mica massa pel nostre gust) que de seguida se’ns presenta com a amfitrió, explicant-nos el canvi com una gran decisió personal i posant èmfasi en que s’hi sent molt implicat i s’ho passa molt bé. S’ofereix a la nostra disposició per a tot el que necessitem durant l’àpat i uns minuts després apareix a la nostra taula per prendre nota de la comanda. Bé.
Però després de la presentació es va produir un incident que va marcar negativament el recorregut de l’àpat i que aquí reproduïm:
Vam demanar a l’Agustí una ració de pernil ibèric per a compartir com a entreteniment abans d’iniciar l’àpat, que es va afanyar a demanar al “tallador de pernil” (és una tasca lenta i cal avançar-la) abans de procedir a prendre nota de la resta de la comanda.
Doncs bé, després d’una llarga estona, ell mateix ens va portar mitja ració de pernil i quan li vam recordar, estranyats, que havíem demanat una ració sencera (un fet que li havíem remarcat molt clarament a l’inici), de seguida es va oferir a demanar una altra mitja. Decebuts i pensant en una confusió, no volíem haver d’esperar una altra estona tan llarga i vam decidir, resignats, que ja estava bé així.
Però uns instants després vam veure com en una taula propera els portaven una esplèndida ració de pernil i va ser quan ens vam adonar que el titular havia reduït la nostra ració a la meitat per a no demorar l’entrega de una ració sencera a uns clients que van arribar després que nosaltres i que, sens dubte, eren molt habituals ateses les abraçades i altres mostres d’efusivitat que es van intercanviar. Caram!, per això van trigar tant en servir-nos, perquè havien dedicat gran part del temps en avançar el plat d’altres.
Aleshores vam aturar l’Agustí per comentar-li el fet, que va tirar pilotes fora insistint en que ja ens havia ofert una segona mitja ració, com si això el disculpés de qualsevol greuge o discriminació. Li vam voler fer entendre que el que havia fet de forma tan descarada no era correcte però, tossut, no ho va voler reconèixer, deixant-nos amb la paraula a la boca tot dient que, si ho volíem, podíem fer ús del full de reclamacions. Lleig.
Al final de l’àpat, quan ens va portar el compte, va tenir el gest de disculpar-se i fins i tot va afegir el detall de no cobrar-nos el formatge que havíem pres al final, però també va insistir en que no entenia el nostre malestar perquè ell ja ens havia ofert la segona mitja ració. Tornem-hi!!! 😮 Vam tornar a intentar fer-li entendre que hi ha coses en un restaurant que no es poden fer i que ni ell, ni ningú altre, no podia modificar la comanda d’un client a la seva conveniència, i molt menys per a afavorir un altre client. Doncs bé, ens va tornar a deixar amb la paraula a la boca amb la següent frase “Doncs alguna cosa faig bé perquè sempre tinc el menjador ple” i va marxar definitivament. En fi!.
La veritat és que vam sortir d’allà força amoïnats i pensant que un incident similar mai abans s’havia produït amb l’anterior propietat. Però també hem de reconèixer que vam gaudir d’un dels millors àpats que hem fet mai en aquesta casa, i en aquest sentit cal aplaudir al gestor i a tot l’equip per mantenir tan alt el nivell de cuina en un restaurant que, de no ser per aquest traspàs, probablement hagués desaparegut o, en el millor dels casos, s’hagués malmés.
El resum de tot plegat és que, malgrat el canvi de gestió i de l’equip executor, Can Vallés no ha patit canvis en la seva oferta. Les cartes són les de sempre, els preus són els de sempre, els proveïdors semblen ser els de sempre i els resultats dels plats clàssics són idèntics als d’abans del canvi, i fins i tot els plats nous o que no havíem vist mai abans a la carta llueixen un nivell superior. L’únic canvi visible és el diferent tarannà a la sala.
El que més ens va agradar: la qualitat de la teca
El que menys ens va agradar: un desagradable incident a la sala que no s’havia d’haver produït
El que recomanem: reservar amb prou antelació; parar atenció als plats cantats fora de carta i preguntar el preu
Plats recomanats: el caneló de peus de porc; el tàrtar de tonyina amb menta i gingebre, el tàrtar de salmó salvatge, el ravioli de gambes i ceps, el risotto als tres formatges, el carpaccio de ren, el pernil, el formatge, les carns, especialment el “Chuletón”... gairebé tot!
El que recomanem: per fer una reserva s’ha de trucar de 12:00 a 13:00 perquè després no agafen el telèfon; si és per un cap de setmana cal reservar amb 2 mesos d’antelació
Satisfacció: @@@-
Can Vallés
c / Aragó, 95
08015 Barcelona
Telèfon: 93 226 06 67
Tanca diumenge i dilluns.
Veure l'àlbum de l'anterior etapa de Can Vallés: Can Vallés 2008/2023.