Fogony (2016)
Feia temps que volíem anar a Fogony però la distància ha estat sempre un impediment per fer un viatge exprés fins la capital de la comarca del Pallars Sobirà. Finalment vam plantejar l’estada durant uns dies per la zona i vam aprofitar per accedir a aquest mític restaurant familiar.
Un restaurant que va obrir al 1991 i que, inesperadament, va rebre una estrella Michelin al 2006 que encara conserva. No parem gaire atenció a aquest tipus de guardons però hem de reconèixer que en aquest cas ja té mèrit, ja, i molt. Principalment perquè es tracta d’una zona de muntanya molt despoblada (Sort té poc més de 2.000 habitants i la població de tota la comarca no arriba als 8.000) on la necessària afluència de clients per mantenir un restaurant de nivell es limita als forans que apareixen els caps de setmana i durant la temporada alta de l’estiu. Doncs bé, en aquesta casa sobreviuen en base a repartir-se tota la activitat (inclosa la neteja) només entre dues persones: ella a la cuina i ell a la sala. Això els hi comporta molta planificació, una bona organització i una dedicació gairebé absoluta. Però, tal com els hi hem llegit en alguna entrevista, aquesta parella tenen aquest restaurant enfocat més com una filosofia de vida que com un negoci.
En la nostra estada allà vam gaudir del confort d’un menjador acurat i ben condicionat on vam rebre un tracte fenomenal per part d’en Jose, que lidera la sala amb entusiasme i loquacitat i no deixa dubtes de que li encanta la seva feina. I pel que fa al menjar, vam optar pel “Menú Slow Food KM.0”, que va estar bastant bé tenint en compte que es tracta d’una opció bàsica que ofereixen per 35€ (begudes apart) però que ens va permetre apreciar una cuina de fons tradicional que es nodreix principalment de producte ecològic i de proximitat i que ens va resultar gustosa i molt personal. Vam gaudir del conjunt i vam sortir amb ganes de tornar per dinar a la carta i completar així un àpat del màxim nivell.
Per acabar, val a dir que Zaraida, la cuinera, és autodidacta i, sense haver exercit mai abans, va aprendre a cuinar en aquest restaurant a partir de receptes senzilles extretes d’un llibre i va anar evolucionant a força de dedicació i amb el recolzament d’en Jose (una bona dosi de talent innat també se li suposa, es clar). Arribats a aquest punt, només cal felicitar-los a tots dos per l’esforç i la passió per la gastronomia que els han portat fins aquí. Si que té mèrit, si.
El millor: l’entusiasme i la autenticitat del restaurant
El pitjor: que estigui tan lluny
Recomanat: és parada obligada si s’està per la zona
Satisfacció: @@@+
Av. Generalitat, 45
25560 Sort (Lleida)
Telèfon: 973 621 225
Tanca diumenges nit, dilluns i dimarts.
Fogony (2016)
Feia temps que volíem anar a Fogony però la distància ha estat sempre un impediment per fer un viatge exprés fins la capital de la comarca del Pallars Sobirà. Finalment vam plantejar l’estada durant uns dies per la zona i vam aprofitar per accedir a aquest mític restaurant familiar.
Un restaurant que va obrir al 1991 i que, inesperadament, va rebre una estrella Michelin al 2006 que encara conserva. No parem gaire atenció a aquest tipus de guardons però hem de reconèixer que en aquest cas ja té mèrit, ja, i molt. Principalment perquè es tracta d’una zona de muntanya molt despoblada (Sort té poc més de 2.000 habitants i la població de tota la comarca no arriba als 8.000) on la necessària afluència de clients per mantenir un restaurant de nivell es limita als forans que apareixen els caps de setmana i durant la temporada alta de l’estiu. Doncs bé, en aquesta casa sobreviuen en base a repartir-se tota la activitat (inclosa la neteja) només entre dues persones: ella a la cuina i ell a la sala. Això els hi comporta molta planificació, una bona organització i una dedicació gairebé absoluta. Però, tal com els hi hem llegit en alguna entrevista, aquesta parella tenen aquest restaurant enfocat més com una filosofia de vida que com un negoci.
En la nostra estada allà vam gaudir del confort d’un menjador acurat i ben condicionat on vam rebre un tracte fenomenal per part d’en Jose, que lidera la sala amb entusiasme i loquacitat i no deixa dubtes de que li encanta la seva feina. I pel que fa al menjar, vam optar pel “Menú Slow Food KM.0”, que va estar bastant bé tenint en compte que es tracta d’una opció bàsica que ofereixen per 35€ (begudes apart) però que ens va permetre apreciar una cuina de fons tradicional que es nodreix principalment de producte ecològic i de proximitat i que ens va resultar gustosa i molt personal. Vam gaudir del conjunt i vam sortir amb ganes de tornar per dinar a la carta i completar així un àpat del màxim nivell.
Per acabar, val a dir que Zaraida, la cuinera, és autodidacta i, sense haver exercit mai abans, va aprendre a cuinar en aquest restaurant a partir de receptes senzilles extretes d’un llibre i va anar evolucionant a força de dedicació i amb el recolzament d’en Jose (una bona dosi de talent innat també se li suposa, es clar). Arribats a aquest punt, només cal felicitar-los a tots dos per l’esforç i la passió per la gastronomia que els han portat fins aquí. Si que té mèrit, si.
El millor: l’entusiasme i la autenticitat del restaurant
El pitjor: que estigui tan lluny
Recomanat: és parada obligada si s’està per la zona
Satisfacció: @@@+
Av. Generalitat, 45
25560 Sort (Lleida)
Telèfon: 973 621 225
Tanca diumenges nit, dilluns i dimarts.