Luna del 12-08-2011
Música:....Pink Floyd - A Pillow of Winds
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Té un diàmetre de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km del nostre planeta. La massa de la Lluna és molt menor que la terrestre i per això l'acceleració de la gravetat a la superfície és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La superfície és plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue, pràcticament insignificant, formada per àtoms d'heli, d'argó i ions de sodi i potassi. La Lluna reflecteix la llum del sol i, vista des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar-ne la superfície.
La superfície lunar es divideix en dos grans zones clarament diferenciades per la seva albedo. Les parts més clares s'anomenen terrae i són terres altes literalment cobertes de cràters. Les parts més fosques s'anomenen maria (mars, en llatí) i són grans extensions de lava basàltica que fa mils de milions d'anys va cobrir antigues conques d'impacte.
En les terrae lunars, és impossible afegir-hi un nou cràter sense destruir-ne part d'un altre, de tan saturada que n'està la superfície. Des de la Terra se'n poder observar uns 30.000 de 1 km de diàmetre o més, però n'hi ha molts més de més petits. Alguns tenen centenars o milers de milions d'anys d'edat. La falta d'atmosfera, d'efectes meteorològics, i de processos geològics recents han permès que molts d'ells s'hagin preservat durant tant de temps.
El cràter lunar més gran, que també és el més gran del sistema solar, forma la conca d'impacte Pol Sud-Aitken. Aquest cràter està localitzat a la cara oculta, prop del pol sud, i té uns 2.240 km de diàmetre i 13 km de profunditat.
Els maria es troben gairebé exclusivament a la cara visible. Aquesta asimetria es deguda, probablement, a la sincronització entre la rotació i l'òrbita de la Lluna. Aquesta sincronització exposa el costat ocult a més impactes d'asteroides i deixa que els maria de la cara visible es mantinguin pràcticament inalterats durant milions d'anys.
A sobre de l'escorça lunar es troba una capa de pols de roca anomenada regolita. L'escorça i la regolita es troben distribuïdes de forma irregular per la superfície lunar. La profunditat de l'escorça varia entre 60 km de la cara visible i 100 km de l'oculta; la regolita, en canvi, fa de 3 a 5 m en els maria i de 10 a 20 m en les terrae.
Luna del 12-08-2011
Música:....Pink Floyd - A Pillow of Winds
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Té un diàmetre de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km del nostre planeta. La massa de la Lluna és molt menor que la terrestre i per això l'acceleració de la gravetat a la superfície és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La superfície és plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue, pràcticament insignificant, formada per àtoms d'heli, d'argó i ions de sodi i potassi. La Lluna reflecteix la llum del sol i, vista des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar-ne la superfície.
La superfície lunar es divideix en dos grans zones clarament diferenciades per la seva albedo. Les parts més clares s'anomenen terrae i són terres altes literalment cobertes de cràters. Les parts més fosques s'anomenen maria (mars, en llatí) i són grans extensions de lava basàltica que fa mils de milions d'anys va cobrir antigues conques d'impacte.
En les terrae lunars, és impossible afegir-hi un nou cràter sense destruir-ne part d'un altre, de tan saturada que n'està la superfície. Des de la Terra se'n poder observar uns 30.000 de 1 km de diàmetre o més, però n'hi ha molts més de més petits. Alguns tenen centenars o milers de milions d'anys d'edat. La falta d'atmosfera, d'efectes meteorològics, i de processos geològics recents han permès que molts d'ells s'hagin preservat durant tant de temps.
El cràter lunar més gran, que també és el més gran del sistema solar, forma la conca d'impacte Pol Sud-Aitken. Aquest cràter està localitzat a la cara oculta, prop del pol sud, i té uns 2.240 km de diàmetre i 13 km de profunditat.
Els maria es troben gairebé exclusivament a la cara visible. Aquesta asimetria es deguda, probablement, a la sincronització entre la rotació i l'òrbita de la Lluna. Aquesta sincronització exposa el costat ocult a més impactes d'asteroides i deixa que els maria de la cara visible es mantinguin pràcticament inalterats durant milions d'anys.
A sobre de l'escorça lunar es troba una capa de pols de roca anomenada regolita. L'escorça i la regolita es troben distribuïdes de forma irregular per la superfície lunar. La profunditat de l'escorça varia entre 60 km de la cara visible i 100 km de l'oculta; la regolita, en canvi, fa de 3 a 5 m en els maria i de 10 a 20 m en les terrae.