L'església, Monestir de Santa Maria, Ripoll (el Ripollès, Catalunya)
La vall de Ripoll fou conquistada pel comte Guifré el 879 i ràpidament s'hi va aplegar una comunitat, aquell mateix any o el següent, sota la direcció de Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Grèixer. El primer esment cert de la comunitat de Ripoll se situa a l'any 880, en una donació a favor del monestir.
Sota la protecció comtal, el monestir es va anar desenvolupant i enriquint. El 888 es va consagrar la primera església monàstica i el 890 l'església de Sant Pere. La primera era la que utilitzava la comunitat i la segona servia les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès.
Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935. Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf, que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis.
Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf, i va aconseguir la independència del lloc, que en endavant restava sota la protecció papal. La biblioteca monàstica es va enriquir considerablement, arribant a ser un dels llocs de referència de la cultura de l'època. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.
Oliba era de família noble i fou elegit abat de Ripoll i de Cuixà el 1008, va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (Vic, Cuixà, etc.) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquest edifici, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, el que es conserva actualment. L'església de Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.
En l'aspecte monumental, l'església del monestir és una de les basíliques romàniques més grans i importants del país. Té una planta de cinc naus amb un transsepte de set absis. Sobre la planta de l'església de l'any 977, l'abat Oliba hi va remodelar la basílica actual, que fou consagrada en el 1032. Entre les variacions efectuades pels monjos i el terratrèmol del 1428 van variar-ne l'estructura inicial. L'espoli i l'incendi del 1837 van deixar l'església en un estat lamentable, i va adquirir l'aspecte actual arran de la restauració duta a terme per Elies Rogent entre els anys 1886 i 1893.
L'església, Monestir de Santa Maria, Ripoll (el Ripollès, Catalunya)
La vall de Ripoll fou conquistada pel comte Guifré el 879 i ràpidament s'hi va aplegar una comunitat, aquell mateix any o el següent, sota la direcció de Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Grèixer. El primer esment cert de la comunitat de Ripoll se situa a l'any 880, en una donació a favor del monestir.
Sota la protecció comtal, el monestir es va anar desenvolupant i enriquint. El 888 es va consagrar la primera església monàstica i el 890 l'església de Sant Pere. La primera era la que utilitzava la comunitat i la segona servia les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès.
Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935. Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf, que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis.
Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf, i va aconseguir la independència del lloc, que en endavant restava sota la protecció papal. La biblioteca monàstica es va enriquir considerablement, arribant a ser un dels llocs de referència de la cultura de l'època. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.
Oliba era de família noble i fou elegit abat de Ripoll i de Cuixà el 1008, va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (Vic, Cuixà, etc.) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquest edifici, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, el que es conserva actualment. L'església de Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.
En l'aspecte monumental, l'església del monestir és una de les basíliques romàniques més grans i importants del país. Té una planta de cinc naus amb un transsepte de set absis. Sobre la planta de l'església de l'any 977, l'abat Oliba hi va remodelar la basílica actual, que fou consagrada en el 1032. Entre les variacions efectuades pels monjos i el terratrèmol del 1428 van variar-ne l'estructura inicial. L'espoli i l'incendi del 1837 van deixar l'església en un estat lamentable, i va adquirir l'aspecte actual arran de la restauració duta a terme per Elies Rogent entre els anys 1886 i 1893.