Baptisme de Pau fet per Ananies, Portada del monestir de Santa Maria, Ripoll (el Ripollès, Catalunya)
La vall de Ripoll fou conquistada pel comte Guifré el 879 i ràpidament s'hi va aplegar una comunitat, aquell mateix any o el següent, sota la direcció de Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Grèixer. El primer esment cert de la comunitat de Ripoll se situa a l'any 880, en una donació a favor del monestir.
Sota la protecció comtal, el monestir es va anar desenvolupant i enriquint. El 888 es va consagrar la primera església monàstica i el 890 l'església de Sant Pere. La primera era la que utilitzava la comunitat i la segona servia les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès.
Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935. Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf, que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis.
Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf, i va aconseguir la independència del lloc, que en endavant restava sota la protecció papal. La biblioteca monàstica es va enriquir considerablement, arribant a ser un dels llocs de referència de la cultura de l'època. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.
Oliba era de família noble i fou elegit abat de Ripoll i de Cuixà el 1008, va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (Vic, Cuixà, etc.) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquest edifici, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, el que es conserva actualment. L'església de Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.
Aquest detall de la portada representa el baptisme de Pau fet per Ananies. Un cop arribat Saule a Damasc, Ananies, un sabi del lloc, el bateja i l'anomena Pau, convertint-lo a la veritable fe en el major flagell dels cristians. La mà que sorgeix dels cels consagra el moment i una inscripció aclara l'escena: Ubi Ananias Paulum baptizat. Els Fets dels Apòstols (Ac 22, 12-16) ho relaten així:
"Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:
- Saule, germà, recobra la vista.
I a l'instant el vaig poder veure. Llavors em digué:
- El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom."
Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.
Baptisme de Pau fet per Ananies, Portada del monestir de Santa Maria, Ripoll (el Ripollès, Catalunya)
La vall de Ripoll fou conquistada pel comte Guifré el 879 i ràpidament s'hi va aplegar una comunitat, aquell mateix any o el següent, sota la direcció de Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Grèixer. El primer esment cert de la comunitat de Ripoll se situa a l'any 880, en una donació a favor del monestir.
Sota la protecció comtal, el monestir es va anar desenvolupant i enriquint. El 888 es va consagrar la primera església monàstica i el 890 l'església de Sant Pere. La primera era la que utilitzava la comunitat i la segona servia les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès.
Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935. Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf, que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis.
Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf, i va aconseguir la independència del lloc, que en endavant restava sota la protecció papal. La biblioteca monàstica es va enriquir considerablement, arribant a ser un dels llocs de referència de la cultura de l'època. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.
Oliba era de família noble i fou elegit abat de Ripoll i de Cuixà el 1008, va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (Vic, Cuixà, etc.) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquest edifici, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, el que es conserva actualment. L'església de Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.
Aquest detall de la portada representa el baptisme de Pau fet per Ananies. Un cop arribat Saule a Damasc, Ananies, un sabi del lloc, el bateja i l'anomena Pau, convertint-lo a la veritable fe en el major flagell dels cristians. La mà que sorgeix dels cels consagra el moment i una inscripció aclara l'escena: Ubi Ananias Paulum baptizat. Els Fets dels Apòstols (Ac 22, 12-16) ho relaten així:
"Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:
- Saule, germà, recobra la vista.
I a l'instant el vaig poder veure. Llavors em digué:
- El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom."
Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.