Dolmen de Pedrarca, Llinars del Vallès (el Vallès Oriental, Catalunya)
El dolmen de Pedrarca, de planta rectangular, és situat en el pla, arran del camí de ca n'Adrià i sota un gran pi pinyoner que el protegeix del trànsit rodat. Es troba a l'inici de la vall del Mogent i probablement data del neolític o del calcolític.
El dolmen, conegut des d'antic, es trobava en molt mal estat de conservació sobretot pel fet de trobar-se al peu del camí. Això, juntament amb la destrucció parcial del túmul per l'eixamplament del camí, va fer necessària una intervenció arqueològica d'urgència i una posterior adequació del jaciment. Durant l'excavació d'urgència, realitzada entre el desembre de 1992 i el gener de 1993, i una vegada excavat el nivell superficial, es va documentar la presència de dues acumulacions de pedres de petit tamany que es recolzen sobre les dues lloses laterals i que formen part del túmul. Al delimitar aquestes acumulacions de pedres van aparèixer alguns fragments de ceràmica a mà. També es va comprovar que molts dels grans blocs que hi havia al voltant de la cambra no es trobaven en la seva posició originària, tret d'un gran bloc situat a uns 5 metres (direcció sud) de la cambra i que podria ser l'únic bloc que es conservaria de l'anell que encerclava la cambra, i possiblement el bloc que es troba al costat de la llosa esquerra. Posteriorment es procedí a l'excavació de la cambra fins arribar a la base de les lloses. El material recuperat va consistir en alguns fragments de ceràmica a mà i alguns sílex.
El megàlit, de planta rectangular, està format per tres lloses i una coberta, totes elles de material granític. L'orientació de la cambra dolmènica és de 270º oest i medeix 1'75 metres de longitud conservada per 1'40 metres d'amplada conservada. Quant a les mides de les lloses, la de la coberta fa 2'30 x 1'50 x 0'45 metres, la llosa esquerra fa 1'75 x 1'05 x 0'45 metres, la llosa de la dreta fa 2'10 x 1'15 x 0'35 metres i la llosa de la capçalera fa 1'70 x 0'70 x 0'40 metres. Les lloses es trobaven desplaçades degut a l'acció erosiva del pi que hi ha al costat. Les lloses de la cambra es troben clavades en un nivell de sorra d'origen granític de textura grollera amb presència de còdols de quars i de granit. Tant la llosa dreta com l'esquerra tenen un reforç a la base que les falquen per tal de mantenir la seva verticalitat. Pel que fa a la coberta, li manca un tros en l'angle sud-oest, i a sobre presenta signes gravats, concretament 19 cassoletes circulars, la fondària de les quals no sobrepassa el centímetre, excepte una que fa 3 centímetres. Són elements que s'interpreten com contemporanis a la construcció del megàlit i que es troben comunment en les construccions megalítiques. En l'angle sud-est d'aquesta coberta hi ha gravades unes lletres de difícil interpretació. Aquestes lletres sovint s'han interpretat com a caràcters primitius o bé com a senyalització del límit entre els municipis de Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra. Aquesta interpretació vindria recolzada pel fet que actualment el dolmen està ubicat en la línia divisòria entre ambdós municipis.
En algunes webs s'informa que el 25 d'abril de 1879 el donà a conèixer el Comte de Belloch en una conferència feta a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques.
Aquesta imatge juga a En un lugar de Flickr.
Dolmen de Pedrarca, Llinars del Vallès (el Vallès Oriental, Catalunya)
El dolmen de Pedrarca, de planta rectangular, és situat en el pla, arran del camí de ca n'Adrià i sota un gran pi pinyoner que el protegeix del trànsit rodat. Es troba a l'inici de la vall del Mogent i probablement data del neolític o del calcolític.
El dolmen, conegut des d'antic, es trobava en molt mal estat de conservació sobretot pel fet de trobar-se al peu del camí. Això, juntament amb la destrucció parcial del túmul per l'eixamplament del camí, va fer necessària una intervenció arqueològica d'urgència i una posterior adequació del jaciment. Durant l'excavació d'urgència, realitzada entre el desembre de 1992 i el gener de 1993, i una vegada excavat el nivell superficial, es va documentar la presència de dues acumulacions de pedres de petit tamany que es recolzen sobre les dues lloses laterals i que formen part del túmul. Al delimitar aquestes acumulacions de pedres van aparèixer alguns fragments de ceràmica a mà. També es va comprovar que molts dels grans blocs que hi havia al voltant de la cambra no es trobaven en la seva posició originària, tret d'un gran bloc situat a uns 5 metres (direcció sud) de la cambra i que podria ser l'únic bloc que es conservaria de l'anell que encerclava la cambra, i possiblement el bloc que es troba al costat de la llosa esquerra. Posteriorment es procedí a l'excavació de la cambra fins arribar a la base de les lloses. El material recuperat va consistir en alguns fragments de ceràmica a mà i alguns sílex.
El megàlit, de planta rectangular, està format per tres lloses i una coberta, totes elles de material granític. L'orientació de la cambra dolmènica és de 270º oest i medeix 1'75 metres de longitud conservada per 1'40 metres d'amplada conservada. Quant a les mides de les lloses, la de la coberta fa 2'30 x 1'50 x 0'45 metres, la llosa esquerra fa 1'75 x 1'05 x 0'45 metres, la llosa de la dreta fa 2'10 x 1'15 x 0'35 metres i la llosa de la capçalera fa 1'70 x 0'70 x 0'40 metres. Les lloses es trobaven desplaçades degut a l'acció erosiva del pi que hi ha al costat. Les lloses de la cambra es troben clavades en un nivell de sorra d'origen granític de textura grollera amb presència de còdols de quars i de granit. Tant la llosa dreta com l'esquerra tenen un reforç a la base que les falquen per tal de mantenir la seva verticalitat. Pel que fa a la coberta, li manca un tros en l'angle sud-oest, i a sobre presenta signes gravats, concretament 19 cassoletes circulars, la fondària de les quals no sobrepassa el centímetre, excepte una que fa 3 centímetres. Són elements que s'interpreten com contemporanis a la construcció del megàlit i que es troben comunment en les construccions megalítiques. En l'angle sud-est d'aquesta coberta hi ha gravades unes lletres de difícil interpretació. Aquestes lletres sovint s'han interpretat com a caràcters primitius o bé com a senyalització del límit entre els municipis de Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra. Aquesta interpretació vindria recolzada pel fet que actualment el dolmen està ubicat en la línia divisòria entre ambdós municipis.
En algunes webs s'informa que el 25 d'abril de 1879 el donà a conèixer el Comte de Belloch en una conferència feta a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques.
Aquesta imatge juga a En un lugar de Flickr.