Església, Convent del Carme, Peralada (l'Alt Empordà, Catalunya)
El convent de frares carmelitans de Peralada es va establir als voltants de la vila, extramurs, en algun lloc proper a l'església de Sant Llàtzer, o possiblement en aquella mateixa església, al segle XIII. Tot i que hi ha documents que situen la fundació el 1206, aquesta data tant reculada no és possible.
Més tard, el 1293, els fou cedit un terreny a l'interior, la mateixa casa que havien deixat el 1274 els frares del sac. Aquesta donació va venir de la mà dels Rocabertí. El trasllat no es va produir fins mitjans del segle següent, ja que el 1346 consta el mal estat del lloc que habitaven, encara extramurs. L'any següent obtenien una casa a tocar de la que ja tenien des del 1293, en la que hi havia una església en construcció. Les obres de l'església i el nou convent es van accelerar i la consagració es va produir abans del 1400. És una època d'esplendor del centre religiós, que fou objecte de donacions de personalitats de les rodalies. El 1435 la comunitat va comprar els béns de la casa del Sant Sepulcre.
La comunitat va patir els efectes de la Guerra Gran, el 1794, però els carmelitans hi van poder tornar l'any següent. Això marca l'inici d'una època de turbulències, amb l'ocupació dels francesos el 1808 i el retorn de la comunitat el 1814 trobant el lloc saquejat. Una nova i curta expulsió aquell mateix any... una supressió entre el 1821 i 1824... i la definitiva el 1835.
L'església és una construcció gòtica de la segona meitat del segle XIV. És de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Es va restaurar amb profunditat al segle XIX, aixecant de nou l'absis central. En aquell moment es va descobrir l'entramat de fusta de la coberta que era amagat sota una volta postissa; es va refer gairebé del tot, però es van poder conservar alguns elements primitius. La façana té una rosassa sota la qual hi ha la porta principal, gòtica, amb una Mare de Déu entre àngels, del segle XV.
El claustre és un elegant exemplar gòtic, les galeries més antigues són de la segona meitat del segle XIV, i les més noves d'entre el 1611-12.
Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.
Església, Convent del Carme, Peralada (l'Alt Empordà, Catalunya)
El convent de frares carmelitans de Peralada es va establir als voltants de la vila, extramurs, en algun lloc proper a l'església de Sant Llàtzer, o possiblement en aquella mateixa església, al segle XIII. Tot i que hi ha documents que situen la fundació el 1206, aquesta data tant reculada no és possible.
Més tard, el 1293, els fou cedit un terreny a l'interior, la mateixa casa que havien deixat el 1274 els frares del sac. Aquesta donació va venir de la mà dels Rocabertí. El trasllat no es va produir fins mitjans del segle següent, ja que el 1346 consta el mal estat del lloc que habitaven, encara extramurs. L'any següent obtenien una casa a tocar de la que ja tenien des del 1293, en la que hi havia una església en construcció. Les obres de l'església i el nou convent es van accelerar i la consagració es va produir abans del 1400. És una època d'esplendor del centre religiós, que fou objecte de donacions de personalitats de les rodalies. El 1435 la comunitat va comprar els béns de la casa del Sant Sepulcre.
La comunitat va patir els efectes de la Guerra Gran, el 1794, però els carmelitans hi van poder tornar l'any següent. Això marca l'inici d'una època de turbulències, amb l'ocupació dels francesos el 1808 i el retorn de la comunitat el 1814 trobant el lloc saquejat. Una nova i curta expulsió aquell mateix any... una supressió entre el 1821 i 1824... i la definitiva el 1835.
L'església és una construcció gòtica de la segona meitat del segle XIV. És de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Es va restaurar amb profunditat al segle XIX, aixecant de nou l'absis central. En aquell moment es va descobrir l'entramat de fusta de la coberta que era amagat sota una volta postissa; es va refer gairebé del tot, però es van poder conservar alguns elements primitius. La façana té una rosassa sota la qual hi ha la porta principal, gòtica, amb una Mare de Déu entre àngels, del segle XV.
El claustre és un elegant exemplar gòtic, les galeries més antigues són de la segona meitat del segle XIV, i les més noves d'entre el 1611-12.
Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.