Basílica de Santa Maria, Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà, Catalunya)
L'actual basílica gòtica de Santa Maria de Castelló d'Empúries apareix per primer cop en un document de l'any 1007 quan es documenten notícies d'una primera església romànica dedicada a Santa Maria establerta al paratge de Castelló d'Empúries. Es tracta d'una compra feta pel bisbe de Girona Odó als esposos Tedmar i Truitel·la d'un alou del terme de Castelló que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys anomenats «Ded» i «Bona conca». La propietat limitava, en diferents punts, amb terres de Sancta Maria de Castilione. Aquest temple romànic va ser consagrat l'any 1064.
L'obra d'estil gòtic català, la que veiem avui en dia, s'alçà en el mateix lloc on hi hagué aquesta primera església romànica, fou dirigida per l'arquitecte Ramon de Xartres, i es va començar a construir el 13 de febrer de l'any 1261, en temps del comte Ponç IV d'Empúries. La seva estructura arquitectònica es donà per acabada a principis del segle XV, època en què es modelà la façana, amb la bella portalada de marbre, es construïren els altars laterals i es cisellà el retaule d'alabastre de l'altar major. Té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d'Empúries, i que la converteix en un dels exemples més interessants de l'arquitectura religiosa gòtica de Catalunya.
Construïda sobre planta de saló, modalitat introduïda a les nostres terres pels monjos cistercencs, està formada per tres naus, una central més ampla i dos laterals. Aquestes últimes presenten la particularitat que la seva altura és diferent a la central en alguns trams.
La planta de saló comporta una disposició rectangular de l'estructura de l'església amb les capelles laterals enquadrades entre els contraforts, coronats per gàrgoles de desguàs, que sostenen els murs laterals. En la capçalera i en les dues primeres tramades, amb les naus laterals més baixes, els contraforts es veuen completats per arcbotants. Cada una de les tres naus de la planta està formada per nou voltes d'ogiva sostingudes per pilars, amb els elements propis d'aquesta construcció: els arcs formers i els quatre nervis que conflueixen en una clau.
Els grans finestrals de la part absidal de l'església devien presentar vitralls. Avui només se'n conserva un; els altres foren coberts amb plaques d'alabastre translúcid.
L'altar major és una ara (pedra consagrada) de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes, i que serveis per a celebrar-hi la missa. Havia estat a dins del presbiteri, a l'altra banda de la reixa de ferro, però el 1973 fou traslladada al seu actual emplaçament, més a prop dels fidels.
La façana principal presenta una gran portalada de pedra del segle XV, atribuïda al mestre d'obres Antoni Antigó[cal citació], i està dividida en tres espais: dues torres campanars i un capcer central. Aquest capcer central posseeix la portalada, emmarcada entre dos pinacles. Destaca la seva bellesa formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó. Al timpà s'hi representa l'adoració dels Reis Mags. Les sis arquivoltes esàn rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Totes les escultures són tallades amb gran perfecció i profusió de detalls. Sota les fornícules, un sòcol amb finestres cegues descansen en un banc. Damunt de la portalada i ocupant la part superior del capcer, es desplega una gran rosassa gòtica, que dóna claror a l'interior del temple.
A la banda de tramuntana es dreça el campanar (dels segles XII o XIII). És tracta d'una torre dividida en cinc plantes amb una alçada de 36 metres que segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d'influència llombarda. Hi ha obertures d'arcs de mig punt amb columnes i capitells, frisos d'arcuacions i dents de serra. Alguns d'aquests elements mostren però, una clara orientació vers l'estil gòtic.
En moltes de les capelles laterals de l'església hi ha làpides i sepulcres amb inscripcions gòtiques i estàtues jacents. Les grans capelles de la Puríssima Sang i Nostra Senyora dels Dolors presenten decoració barroca.
Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls.
A l'interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars i grans piles baptismals romàniques del segle XI, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Nostra Senyora dels Dolors del segle XVIII, l'orgue del segle XIX i molts altres elements d'interès.
Al Museu Parroquial s'hi exposen, entre d'altres, imatges, objectes d'orfebreria, ornaments litúrgics i peces arqueològiques de diversa cronologia.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Basílica de Santa Maria, Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà, Catalunya)
L'actual basílica gòtica de Santa Maria de Castelló d'Empúries apareix per primer cop en un document de l'any 1007 quan es documenten notícies d'una primera església romànica dedicada a Santa Maria establerta al paratge de Castelló d'Empúries. Es tracta d'una compra feta pel bisbe de Girona Odó als esposos Tedmar i Truitel·la d'un alou del terme de Castelló que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys anomenats «Ded» i «Bona conca». La propietat limitava, en diferents punts, amb terres de Sancta Maria de Castilione. Aquest temple romànic va ser consagrat l'any 1064.
L'obra d'estil gòtic català, la que veiem avui en dia, s'alçà en el mateix lloc on hi hagué aquesta primera església romànica, fou dirigida per l'arquitecte Ramon de Xartres, i es va començar a construir el 13 de febrer de l'any 1261, en temps del comte Ponç IV d'Empúries. La seva estructura arquitectònica es donà per acabada a principis del segle XV, època en què es modelà la façana, amb la bella portalada de marbre, es construïren els altars laterals i es cisellà el retaule d'alabastre de l'altar major. Té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d'Empúries, i que la converteix en un dels exemples més interessants de l'arquitectura religiosa gòtica de Catalunya.
Construïda sobre planta de saló, modalitat introduïda a les nostres terres pels monjos cistercencs, està formada per tres naus, una central més ampla i dos laterals. Aquestes últimes presenten la particularitat que la seva altura és diferent a la central en alguns trams.
La planta de saló comporta una disposició rectangular de l'estructura de l'església amb les capelles laterals enquadrades entre els contraforts, coronats per gàrgoles de desguàs, que sostenen els murs laterals. En la capçalera i en les dues primeres tramades, amb les naus laterals més baixes, els contraforts es veuen completats per arcbotants. Cada una de les tres naus de la planta està formada per nou voltes d'ogiva sostingudes per pilars, amb els elements propis d'aquesta construcció: els arcs formers i els quatre nervis que conflueixen en una clau.
Els grans finestrals de la part absidal de l'església devien presentar vitralls. Avui només se'n conserva un; els altres foren coberts amb plaques d'alabastre translúcid.
L'altar major és una ara (pedra consagrada) de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes, i que serveis per a celebrar-hi la missa. Havia estat a dins del presbiteri, a l'altra banda de la reixa de ferro, però el 1973 fou traslladada al seu actual emplaçament, més a prop dels fidels.
La façana principal presenta una gran portalada de pedra del segle XV, atribuïda al mestre d'obres Antoni Antigó[cal citació], i està dividida en tres espais: dues torres campanars i un capcer central. Aquest capcer central posseeix la portalada, emmarcada entre dos pinacles. Destaca la seva bellesa formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó. Al timpà s'hi representa l'adoració dels Reis Mags. Les sis arquivoltes esàn rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Totes les escultures són tallades amb gran perfecció i profusió de detalls. Sota les fornícules, un sòcol amb finestres cegues descansen en un banc. Damunt de la portalada i ocupant la part superior del capcer, es desplega una gran rosassa gòtica, que dóna claror a l'interior del temple.
A la banda de tramuntana es dreça el campanar (dels segles XII o XIII). És tracta d'una torre dividida en cinc plantes amb una alçada de 36 metres que segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d'influència llombarda. Hi ha obertures d'arcs de mig punt amb columnes i capitells, frisos d'arcuacions i dents de serra. Alguns d'aquests elements mostren però, una clara orientació vers l'estil gòtic.
En moltes de les capelles laterals de l'església hi ha làpides i sepulcres amb inscripcions gòtiques i estàtues jacents. Les grans capelles de la Puríssima Sang i Nostra Senyora dels Dolors presenten decoració barroca.
Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls.
A l'interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars i grans piles baptismals romàniques del segle XI, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Nostra Senyora dels Dolors del segle XVIII, l'orgue del segle XIX i molts altres elements d'interès.
Al Museu Parroquial s'hi exposen, entre d'altres, imatges, objectes d'orfebreria, ornaments litúrgics i peces arqueològiques de diversa cronologia.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.