Església de Santa Anna, Ciutat Vella (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
El que resta de l'antic cenobi de Santa Anna (església, claustre i sala capitular) es troba actualment amagat i reclòs entre modern edificis, formant una placeta tancada al trànsit a la qual s'hi pot accedir des del carrer Santa Anna o des de la plaça Catalunya a través d'un petit carreró.
L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint el seu actual aspecte durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV s'allargà la nau que ja va ser coberta amb volta gòtica de creueria i al segle següent es construí el cimbori, refet en obra vista després de la guerra civil. A l'esquerra de l'absis hi ha la capella dels Perdons, del segle XIV. És interessant el sepulcre del noble cavaller Miquel de Boera, del segle XVI. La moderna capella del Santíssim està decorada amb pintures de Pere Pruna.
L'any 1141, l'orde del Sant Sepulcre va enviar uns monjos, sota la direcció de Guerau, amb la finalitat d'establir-se a Barcelona, i amb la voluntat d'implantar-se a la resta de la península. La primera notícia que tenim d'aquesta comunitat a la ciutat és del 1145, quan ja hi consta el seu primer prior: Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona.
Aquest Bernat s'encarrega d'organitzar el monestir de Barcelona, mentre que Guerau té les funcions de prior general per tota la península. Inicialment es van establir en una església que es trobava prop de la catedral. En aquesta època ja es comencen a registrar donacions a favor de la comunitat i el 1177 s'esmenta la construcció d'una nova església, a l'indret actual. El patrimoni acumulat era en aquell moment molt important. Una butlla del papa Innocenci III (1215) confirmà les propietats del monestir.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Església de Santa Anna, Ciutat Vella (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
El que resta de l'antic cenobi de Santa Anna (església, claustre i sala capitular) es troba actualment amagat i reclòs entre modern edificis, formant una placeta tancada al trànsit a la qual s'hi pot accedir des del carrer Santa Anna o des de la plaça Catalunya a través d'un petit carreró.
L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint el seu actual aspecte durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV s'allargà la nau que ja va ser coberta amb volta gòtica de creueria i al segle següent es construí el cimbori, refet en obra vista després de la guerra civil. A l'esquerra de l'absis hi ha la capella dels Perdons, del segle XIV. És interessant el sepulcre del noble cavaller Miquel de Boera, del segle XVI. La moderna capella del Santíssim està decorada amb pintures de Pere Pruna.
L'any 1141, l'orde del Sant Sepulcre va enviar uns monjos, sota la direcció de Guerau, amb la finalitat d'establir-se a Barcelona, i amb la voluntat d'implantar-se a la resta de la península. La primera notícia que tenim d'aquesta comunitat a la ciutat és del 1145, quan ja hi consta el seu primer prior: Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona.
Aquest Bernat s'encarrega d'organitzar el monestir de Barcelona, mentre que Guerau té les funcions de prior general per tota la península. Inicialment es van establir en una església que es trobava prop de la catedral. En aquesta època ja es comencen a registrar donacions a favor de la comunitat i el 1177 s'esmenta la construcció d'una nova església, a l'indret actual. El patrimoni acumulat era en aquell moment molt important. Una butlla del papa Innocenci III (1215) confirmà les propietats del monestir.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.