Escena monacal, Monestir de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental, Catalunya)
El monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès s'emplaça sobre una antiga vil·la romana convertida en fortalesa durant el segle IV que en època medieval era coneguda com castrum octavianum.
Segons la tradició va ser aquí on va rebre martiri el sant d'origen nord-africà anomenat Cugat i és molt probable que, ja al segle IV es construís una capella funerària per allotjar les relíquies del sant. Aquesta primera capella es va modificar i ampliar durant els segles següents (hi ha vestigis d'una església visigòtica dels segles V-VI).
El monestir data del segle IX i poc a poc va anar assolint una gran importància, fins arribar a ser el més important dels comtats catalans. Durant els segles XI i XII, època en que es va bastir el nou edifici romànic, hi depenien Sant Llorenç del Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà. Va començar la seva decadència a partir del segle XIV, tot i una certa revifalla cap a la fi del XVIII, fins a la seva extinció l'any 1835.
El capitell que es veu en primer terme és una escena monacal amb vuit monjos. Un d'ells toca la campana cridant a l'oració i els personatges es mouen en direcció est-oest cap a una porta que s'obre en un angle. Dos d'ells porten un llibre, símbol de les escriptures. Altre dos porten un pergamí descaragolat, representació de la paraula de Déu. Dos aparentment no porten res i dos més porten objectes difícils d'identificar. El temple es representa simbòlicament amb quatre torretes amb cuculla adossades a la cintra de la fornícula i la porta d'entrada esmentada.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Escena monacal, Monestir de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental, Catalunya)
El monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès s'emplaça sobre una antiga vil·la romana convertida en fortalesa durant el segle IV que en època medieval era coneguda com castrum octavianum.
Segons la tradició va ser aquí on va rebre martiri el sant d'origen nord-africà anomenat Cugat i és molt probable que, ja al segle IV es construís una capella funerària per allotjar les relíquies del sant. Aquesta primera capella es va modificar i ampliar durant els segles següents (hi ha vestigis d'una església visigòtica dels segles V-VI).
El monestir data del segle IX i poc a poc va anar assolint una gran importància, fins arribar a ser el més important dels comtats catalans. Durant els segles XI i XII, època en que es va bastir el nou edifici romànic, hi depenien Sant Llorenç del Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà. Va començar la seva decadència a partir del segle XIV, tot i una certa revifalla cap a la fi del XVIII, fins a la seva extinció l'any 1835.
El capitell que es veu en primer terme és una escena monacal amb vuit monjos. Un d'ells toca la campana cridant a l'oració i els personatges es mouen en direcció est-oest cap a una porta que s'obre en un angle. Dos d'ells porten un llibre, símbol de les escriptures. Altre dos porten un pergamí descaragolat, representació de la paraula de Déu. Dos aparentment no porten res i dos més porten objectes difícils d'identificar. El temple es representa simbòlicament amb quatre torretes amb cuculla adossades a la cintra de la fornícula i la porta d'entrada esmentada.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.