Chiesa di San Giovanni Battista, Riomaggiore (La Spezia, Italia)
S'anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia d'una gran bellesa. Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. El 1997, a instàncies de la província de La Spezia, les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Les Cinque Terre i Portovenere està recollides amb el codi 826-001. El 1999 es va crear també el Parco Nazionale delle Cinque Terre ('Parc nacional de les Cinc Terres').
El seu origen és un context orogràfic molt particular, que dona origen a un paisatge muntanyós constituït per diferents estrats o "terrasses" que descendeixen cap al mar amb un fort pendent. La mà humana, al llarg dels segles, ha modelat el terreny sense alterar el delicat equilibri ecològic, utilitzant aquestes terrasses en declivi per a desenvolupar una particular tècnica agrícola destinada a aprofitar tot el possible la disposició del terreny.
Riomaggiore és la més oriental de les Cinque Terre. El centre històric, el nucli originari, data del segle XIII; se situa a la vall del riu Maggiore, l'antic rivus Major del qual pren el nom el poble. Les cases es distribueixen en diferents nivells paral·lels que segueixen el recorregut abrupte del riu. El nou barri de la Stazione, anomenat així per haver-se desenvolupat en el segle XIX després de l'arribada de la línia fèrria, se situa en canvi en la vall formada pel riu Finale (Rufinàu), així anomenat per assenyalar, en una època, els límits de les terres de Riomaggiore i les de Manarola.
L'església de San Giovanni Battista data de 1340 i es troba a la part alta del centre històric de Riomaggiore. De l'estructura original, encara avui es poden veure, al costat dret de l'església, els finestrals d'un sol forat i dos portals d' estil gòtic, decorats amb elements zoomòrfics i antropomòrfics d'època romànica i propers a la cultura Antelami. Entre els anys 1870 i 1871 es va fer una important i significativa revisió de tot l'edifici, a causa d'un enfonsament, amb l'allargament del conjunt i la refa de la façana a l'estil neogòtic, conservant, però, la rosassa del segle XIV en marbre blanc de Carrara.
L'interior està dividit en tres naus, de planta basilical, i amb arcs apuntats. Entre les obres d'art conservadeshi ha, a la nau dreta, un quadre que representa la Predicació de Joan Baptista, obra del pintor sarzanès Domenico Fiasella, un tríptic atribuït al Mestre de les Cinque Terre, un crucifix de fusta de Anton Maria Maragliano i el púlpit de marbre de 1663 que porta un relleu de 1530 amb sant Martí i el pobre, entre els sants Anna i Joaquim.
El presbiteri i les dues capelles extremes, tancades totes per una balustrada amb estàtues, tenen un aspecte barroc tardà. Darrere de l'altar major, també adornat amb dues estàtues del segle XVIII, hi ha el preciós cor de fusta del segle XVIII. Als laterals hi ha altres dos altars de marbre, el de la dreta acull un grup escultòric amb la Mare de Déu i el Nen.
Chiesa di San Giovanni Battista, Riomaggiore (La Spezia, Italia)
S'anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia d'una gran bellesa. Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. El 1997, a instàncies de la província de La Spezia, les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Les Cinque Terre i Portovenere està recollides amb el codi 826-001. El 1999 es va crear també el Parco Nazionale delle Cinque Terre ('Parc nacional de les Cinc Terres').
El seu origen és un context orogràfic molt particular, que dona origen a un paisatge muntanyós constituït per diferents estrats o "terrasses" que descendeixen cap al mar amb un fort pendent. La mà humana, al llarg dels segles, ha modelat el terreny sense alterar el delicat equilibri ecològic, utilitzant aquestes terrasses en declivi per a desenvolupar una particular tècnica agrícola destinada a aprofitar tot el possible la disposició del terreny.
Riomaggiore és la més oriental de les Cinque Terre. El centre històric, el nucli originari, data del segle XIII; se situa a la vall del riu Maggiore, l'antic rivus Major del qual pren el nom el poble. Les cases es distribueixen en diferents nivells paral·lels que segueixen el recorregut abrupte del riu. El nou barri de la Stazione, anomenat així per haver-se desenvolupat en el segle XIX després de l'arribada de la línia fèrria, se situa en canvi en la vall formada pel riu Finale (Rufinàu), així anomenat per assenyalar, en una època, els límits de les terres de Riomaggiore i les de Manarola.
L'església de San Giovanni Battista data de 1340 i es troba a la part alta del centre històric de Riomaggiore. De l'estructura original, encara avui es poden veure, al costat dret de l'església, els finestrals d'un sol forat i dos portals d' estil gòtic, decorats amb elements zoomòrfics i antropomòrfics d'època romànica i propers a la cultura Antelami. Entre els anys 1870 i 1871 es va fer una important i significativa revisió de tot l'edifici, a causa d'un enfonsament, amb l'allargament del conjunt i la refa de la façana a l'estil neogòtic, conservant, però, la rosassa del segle XIV en marbre blanc de Carrara.
L'interior està dividit en tres naus, de planta basilical, i amb arcs apuntats. Entre les obres d'art conservadeshi ha, a la nau dreta, un quadre que representa la Predicació de Joan Baptista, obra del pintor sarzanès Domenico Fiasella, un tríptic atribuït al Mestre de les Cinque Terre, un crucifix de fusta de Anton Maria Maragliano i el púlpit de marbre de 1663 que porta un relleu de 1530 amb sant Martí i el pobre, entre els sants Anna i Joaquim.
El presbiteri i les dues capelles extremes, tancades totes per una balustrada amb estàtues, tenen un aspecte barroc tardà. Darrere de l'altar major, també adornat amb dues estàtues del segle XVIII, hi ha el preciós cor de fusta del segle XVIII. Als laterals hi ha altres dos altars de marbre, el de la dreta acull un grup escultòric amb la Mare de Déu i el Nen.