Concatedral de Santa María de la Redonda, Logroño (La Rioja, España)
Santa María de La Redonda és la catedral catòlica de Logronyo. Juntament amb la Catedral de Calahorra i la de Santo Domingo de la Calzada, és una de les tres seus del bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo.
En el segle X el Camí de Sant Jaume creua el riu Ebre per un pont que originà a una població que amb el temps seria la ciutat de Logronyo. L'any 1095, el rei Alfons VI de Castella atorga a aquest lloc un fur franc per a l'assentament de pobladors i pelegrins. Amb el transcurs del temps la població aconsegueix un notable creixement i es construeixen les esglésies de Santa María de Palacio, Santiago el Real, San Bartolomé i Santa María de la Redonda, aquesta última en el raval i separada de l'itinerari del Camí de Sant Jaume. Se li va anomenar La Redonda per ser una església romànica segurament octogonal, similar a les existents en el Camí jacobeu de Navarra en l'església de Santa María d'Eunate i Torres del Río.
Pel seu desenvolupament i importància, l'any 1431 és declarada ciutat i en 1435 se li dota d'una església col·legiata, en aquest moment associada al proper i important Monestir de San Martín de Albelda, en l'scriptorium del qual es van crear importants còdexs en l'edat mitjana. Entre tots els temples existents es va triar La Redonda i es va veure la conveniència d'aixecar un grandiós temple en el mateix lloc d'emplaçament de l'auster romànic. La construcció s'iniciaria anys més tard en 1516 i en successives reformes i ampliacions s'allargaria durant tres segles.
Està composta per tres naus, una central i dues laterals de menor alçada, una girola i pel rerecor, amb la seva porta principal flanquejada per dues torres bessones. Al llarg dels murs laterals s'estenen les capelles que tanquen la construcció definitiva al nord i sud del temple.
En l'exterior es van aixecar les dues esveltes torres bessones que constitueixen la icona que representa a la ciutat de Logronyo. Van prendre com a model la torre de l'església de Santo Tomás d'Haro i es repeteix en altres localitats com en Santo Domingo de la Calzada, Briones, Oyón, Labraza... destacant sempre en l'horitzó la seva verticalitat. Entre les dues torres es troba una façana-retaule en pedra sobre la porta principal tancant el pas un bell reixat.
El 1959 la col·legiata de Santa María de la Redonda va ser declarada cocatedral amb un rang immediatament inferior a les històriques catedrals de Calahorra (segle XV), i de Santo Domingo de la Calzada (segle XI).
En el deambulatori, darrere del retaule major de la cocatedral, es troba una petita pintura a l'oli sobre taula. Representa un Calvari amb Crist viu, la Verge Dolorosa, sant Joan Evangelista i santa Maria Magdalena. Miquel Àngel Buonarroti va pintar aquest petit quadre per a la seva bona amiga Vittoria Colonna, poetessa de gran pietat i cultura, filla del noble aristòcrata Fabrizio Colonna i feliçment casada en 1509 amb Francisco Ferrante de Avalos, marquès de Pescara, pertanyent a l'aristocràcia del sud d'Itàlia, llavors sota domini espanyol, i originària del poble d'Ábalos, a La Rioja.
Concatedral de Santa María de la Redonda, Logroño (La Rioja, España)
Santa María de La Redonda és la catedral catòlica de Logronyo. Juntament amb la Catedral de Calahorra i la de Santo Domingo de la Calzada, és una de les tres seus del bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo.
En el segle X el Camí de Sant Jaume creua el riu Ebre per un pont que originà a una població que amb el temps seria la ciutat de Logronyo. L'any 1095, el rei Alfons VI de Castella atorga a aquest lloc un fur franc per a l'assentament de pobladors i pelegrins. Amb el transcurs del temps la població aconsegueix un notable creixement i es construeixen les esglésies de Santa María de Palacio, Santiago el Real, San Bartolomé i Santa María de la Redonda, aquesta última en el raval i separada de l'itinerari del Camí de Sant Jaume. Se li va anomenar La Redonda per ser una església romànica segurament octogonal, similar a les existents en el Camí jacobeu de Navarra en l'església de Santa María d'Eunate i Torres del Río.
Pel seu desenvolupament i importància, l'any 1431 és declarada ciutat i en 1435 se li dota d'una església col·legiata, en aquest moment associada al proper i important Monestir de San Martín de Albelda, en l'scriptorium del qual es van crear importants còdexs en l'edat mitjana. Entre tots els temples existents es va triar La Redonda i es va veure la conveniència d'aixecar un grandiós temple en el mateix lloc d'emplaçament de l'auster romànic. La construcció s'iniciaria anys més tard en 1516 i en successives reformes i ampliacions s'allargaria durant tres segles.
Està composta per tres naus, una central i dues laterals de menor alçada, una girola i pel rerecor, amb la seva porta principal flanquejada per dues torres bessones. Al llarg dels murs laterals s'estenen les capelles que tanquen la construcció definitiva al nord i sud del temple.
En l'exterior es van aixecar les dues esveltes torres bessones que constitueixen la icona que representa a la ciutat de Logronyo. Van prendre com a model la torre de l'església de Santo Tomás d'Haro i es repeteix en altres localitats com en Santo Domingo de la Calzada, Briones, Oyón, Labraza... destacant sempre en l'horitzó la seva verticalitat. Entre les dues torres es troba una façana-retaule en pedra sobre la porta principal tancant el pas un bell reixat.
El 1959 la col·legiata de Santa María de la Redonda va ser declarada cocatedral amb un rang immediatament inferior a les històriques catedrals de Calahorra (segle XV), i de Santo Domingo de la Calzada (segle XI).
En el deambulatori, darrere del retaule major de la cocatedral, es troba una petita pintura a l'oli sobre taula. Representa un Calvari amb Crist viu, la Verge Dolorosa, sant Joan Evangelista i santa Maria Magdalena. Miquel Àngel Buonarroti va pintar aquest petit quadre per a la seva bona amiga Vittoria Colonna, poetessa de gran pietat i cultura, filla del noble aristòcrata Fabrizio Colonna i feliçment casada en 1509 amb Francisco Ferrante de Avalos, marquès de Pescara, pertanyent a l'aristocràcia del sud d'Itàlia, llavors sota domini espanyol, i originària del poble d'Ábalos, a La Rioja.