Pont du Gard, Vers-Pont-du-Gard (Gard, France)
El pont del Gard és un aqüeducte romà del segle I dC que es troba al terme municipal de Vèrç, al departament del Gard, Occitània, França.
És un dels aqüeductes romans més ben conservats del món. Des del 1985 figura inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO i ha estat declarat Grand Site de França (2004, 2011). Fa 48,7 metres d'alçada màxima i assoleix els 275 metres de llargada. El pis inferior consta de 6 arcades suportades per robustos pilars amb trencaaigües. Assoleix els 22 metres d'alçada, aproximadament. Sobre aquest, el pis mitjà, una mica mes prim que l'inferior, consta d'onze arcades i la seva alçada és d'uns 19 metres. Per fi, el tercer pis, de només 7 metres d'alçada aproximadament i encara més prim, consta de 35 arcades (en l'actualitat, ja que originalment eren 47) i conté la conducció d'aigua pròpiament dita. La construcció és a base de pedra local (majoritàriament d'una pedrera propera anomenada l'Estel) i feta pel procediment anomenat opus quadratum.
El pont del Gard és, de fet, un tram de la llarga conducció (de gairebé 50 quilòmetres de llargada) que portava aigua a la ciutat romana de Nimes (Nemausus) des de les fonts situades a Usès. N'és, però, el tram més emblemàtic i més ben conservat. Es tracta, certament, d'una obra mestra de l'arquitectura i de l'enginyeria hidràulica romanes que permet salvar un desnivell d'uns 50 metres d'alçada i uns 275 metres de llargada per sobre del riu Gard.
Abans del segle I aC, la ciutat romana de Nemausus tenia la necessitat d'aigua coberta amb la font sagrada (Jardí de la Font). Amb el creixement de la població i la monumentalització de la ciutat els recursos d'aigua van resultar insuficients i això va determinar la construcció d'un aqüeducte. L'obra es va dur a terme entre els anys 40 i el 60 d.C. sota els regnats de Claudi i Neró i es va finançar amb impostos.
Aquest aqüeducte transportava aigua des d'unes fonts situades a Usès i recorria uns 50 quilòmetres fins a arribar a Nimes. Es tractava, doncs, d'una conducció molt llarga que per a la seva realització requeria profunds coneixements del territori i d'enginyeria. La conducció funcionava per gravetat. El desnivell entre el punt de captació de l'aigua i el Castellum divisorium de Nimes on acabava la conducció era tan sols de 12 metres. Per salvar els desnivells es van construir ponts de dimensions variables, segons les necessitats. 19 en total. El més gran de tots era el Pont del Gard.
Els romans, doncs, van haver de planificar i construir l'aqüeducte amb una gran precisió per permetre a l'aigua escolar-se per gravetat fins a Nimes. L'aqüeducte complet té un pendent mitjà de 24 centímetres per quilòmetre, cosa que és una proesa tecnològica destacable. Té un trajecte sinuós per poder aprofitar al màxim els relleus (a vol d'ocell, Usès és només a 20 quilòmetres de Nimes).
Al segle XVIII es va adossar a pis inferior un pont apte per al trànsit de vehicles segons projecte de l'enginyer Henri Pitot (1745).
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Pont du Gard, Vers-Pont-du-Gard (Gard, France)
El pont del Gard és un aqüeducte romà del segle I dC que es troba al terme municipal de Vèrç, al departament del Gard, Occitània, França.
És un dels aqüeductes romans més ben conservats del món. Des del 1985 figura inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO i ha estat declarat Grand Site de França (2004, 2011). Fa 48,7 metres d'alçada màxima i assoleix els 275 metres de llargada. El pis inferior consta de 6 arcades suportades per robustos pilars amb trencaaigües. Assoleix els 22 metres d'alçada, aproximadament. Sobre aquest, el pis mitjà, una mica mes prim que l'inferior, consta d'onze arcades i la seva alçada és d'uns 19 metres. Per fi, el tercer pis, de només 7 metres d'alçada aproximadament i encara més prim, consta de 35 arcades (en l'actualitat, ja que originalment eren 47) i conté la conducció d'aigua pròpiament dita. La construcció és a base de pedra local (majoritàriament d'una pedrera propera anomenada l'Estel) i feta pel procediment anomenat opus quadratum.
El pont del Gard és, de fet, un tram de la llarga conducció (de gairebé 50 quilòmetres de llargada) que portava aigua a la ciutat romana de Nimes (Nemausus) des de les fonts situades a Usès. N'és, però, el tram més emblemàtic i més ben conservat. Es tracta, certament, d'una obra mestra de l'arquitectura i de l'enginyeria hidràulica romanes que permet salvar un desnivell d'uns 50 metres d'alçada i uns 275 metres de llargada per sobre del riu Gard.
Abans del segle I aC, la ciutat romana de Nemausus tenia la necessitat d'aigua coberta amb la font sagrada (Jardí de la Font). Amb el creixement de la població i la monumentalització de la ciutat els recursos d'aigua van resultar insuficients i això va determinar la construcció d'un aqüeducte. L'obra es va dur a terme entre els anys 40 i el 60 d.C. sota els regnats de Claudi i Neró i es va finançar amb impostos.
Aquest aqüeducte transportava aigua des d'unes fonts situades a Usès i recorria uns 50 quilòmetres fins a arribar a Nimes. Es tractava, doncs, d'una conducció molt llarga que per a la seva realització requeria profunds coneixements del territori i d'enginyeria. La conducció funcionava per gravetat. El desnivell entre el punt de captació de l'aigua i el Castellum divisorium de Nimes on acabava la conducció era tan sols de 12 metres. Per salvar els desnivells es van construir ponts de dimensions variables, segons les necessitats. 19 en total. El més gran de tots era el Pont del Gard.
Els romans, doncs, van haver de planificar i construir l'aqüeducte amb una gran precisió per permetre a l'aigua escolar-se per gravetat fins a Nimes. L'aqüeducte complet té un pendent mitjà de 24 centímetres per quilòmetre, cosa que és una proesa tecnològica destacable. Té un trajecte sinuós per poder aprofitar al màxim els relleus (a vol d'ocell, Usès és només a 20 quilòmetres de Nimes).
Al segle XVIII es va adossar a pis inferior un pont apte per al trànsit de vehicles segons projecte de l'enginyer Henri Pitot (1745).
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.