Cattedrale primaziale di Santa Maria Assunta e Battistero di San Giovanni, Pisa (Italia)
La catedral de Santa Maria Assumpta, al centre de la Piazza dei Miracoli, és la catedral medieval de Pisa. Obra més representativa del romànic, en particular del romànic pisà, mostra el testimoni tangible del prestigi i de la riquesa aconseguits per la república marinera de Pisa en el moment del seu apogeu.
A l'inici, l'edifici tenia planta de creu grega i la cúpula sobre l'encreuament de dos braços. Avui té planta de creu llatina amb cinc naus amb absis i transsepte de tres naus. L'interior suggereix un efecte espacial similar al de les grans mesquites.
El Baptisteri de sant Joan Baptista es enfront de l'extrem occidental de la catedral de Pisa. L'edifici es va començar a mitjan segle XII: «1153 mense August Fundata fuit haec» («Al mes d'agost de 1153 va ser aquí fundada...»). Es va construir en estil Romànic per un arquitecte conegut com Deustesalvet («Déuetsalvi»), qui va treballar també a l'església del Sant Sepulcre a la ciutat. El seu nom és esmentat en un pilar interior, com Diotosalvi magister. La construcció, però, no va acabar fins al segle XIV, quan la loggia, la planta superior i la cúpula van ser afegits en estil gòtic per Nicola i Giovanni Pisano.
És el baptisteri més gran d'Itàlia. La seva circumferència mesura 107,25 metres. Comptant l'estàtua de sant Joan Baptista (atribuïda a Turino di Sano) a la part superior de la cúpula, és fins i tot uns centímetres més alt que la Torre Inclinada.
El portal, que queda enfront de la façana de la catedral, està flanquejat per dues columnes clàssiques, mentre que els brancals interiors estan executades en estil bizantí. La llinda està dividit en dos pisos. L'inferior representa diversos episodis de la vida de sant Joan Baptista, mentre que el superior mostra a Crist entre la Verge i sant Joan Baptista, flanquejats per àngels i evangelistes.
La immensitat de l'interior és impressionant, però és sorprenentment senzill i no té decoració. Té també una acústica destacada.
La pila d'aigua beneïda octogonal al centre data del 1246 i és obra de Guido Bigarelli da Como. L'escultura de bronze de sant Joan Baptista al centre de la pila, és una obra d'Italo Griselli.
El púlpit va ser esculpit entre 1255 i 1260 per Nicola Pisano, pare de Giovanni Pisano, l'artista que va realitzar la trona de la catedral. Les escenes del púlpit, i especialment la forma clàssica de l'Hèrcules nu, són bon exemple de les qualitats de Nicola Pisano com el més important precursor de l'escultura renaixentista italiana en restablir les representacions antiguas. Per tant, les investigacions sobre el renaixement italià normalment comencen amb l'any 1260, l'any en què Nicola Pisano va datar el seu púlpit.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Cattedrale primaziale di Santa Maria Assunta e Battistero di San Giovanni, Pisa (Italia)
La catedral de Santa Maria Assumpta, al centre de la Piazza dei Miracoli, és la catedral medieval de Pisa. Obra més representativa del romànic, en particular del romànic pisà, mostra el testimoni tangible del prestigi i de la riquesa aconseguits per la república marinera de Pisa en el moment del seu apogeu.
A l'inici, l'edifici tenia planta de creu grega i la cúpula sobre l'encreuament de dos braços. Avui té planta de creu llatina amb cinc naus amb absis i transsepte de tres naus. L'interior suggereix un efecte espacial similar al de les grans mesquites.
El Baptisteri de sant Joan Baptista es enfront de l'extrem occidental de la catedral de Pisa. L'edifici es va començar a mitjan segle XII: «1153 mense August Fundata fuit haec» («Al mes d'agost de 1153 va ser aquí fundada...»). Es va construir en estil Romànic per un arquitecte conegut com Deustesalvet («Déuetsalvi»), qui va treballar també a l'església del Sant Sepulcre a la ciutat. El seu nom és esmentat en un pilar interior, com Diotosalvi magister. La construcció, però, no va acabar fins al segle XIV, quan la loggia, la planta superior i la cúpula van ser afegits en estil gòtic per Nicola i Giovanni Pisano.
És el baptisteri més gran d'Itàlia. La seva circumferència mesura 107,25 metres. Comptant l'estàtua de sant Joan Baptista (atribuïda a Turino di Sano) a la part superior de la cúpula, és fins i tot uns centímetres més alt que la Torre Inclinada.
El portal, que queda enfront de la façana de la catedral, està flanquejat per dues columnes clàssiques, mentre que els brancals interiors estan executades en estil bizantí. La llinda està dividit en dos pisos. L'inferior representa diversos episodis de la vida de sant Joan Baptista, mentre que el superior mostra a Crist entre la Verge i sant Joan Baptista, flanquejats per àngels i evangelistes.
La immensitat de l'interior és impressionant, però és sorprenentment senzill i no té decoració. Té també una acústica destacada.
La pila d'aigua beneïda octogonal al centre data del 1246 i és obra de Guido Bigarelli da Como. L'escultura de bronze de sant Joan Baptista al centre de la pila, és una obra d'Italo Griselli.
El púlpit va ser esculpit entre 1255 i 1260 per Nicola Pisano, pare de Giovanni Pisano, l'artista que va realitzar la trona de la catedral. Les escenes del púlpit, i especialment la forma clàssica de l'Hèrcules nu, són bon exemple de les qualitats de Nicola Pisano com el més important precursor de l'escultura renaixentista italiana en restablir les representacions antiguas. Per tant, les investigacions sobre el renaixement italià normalment comencen amb l'any 1260, l'any en què Nicola Pisano va datar el seu púlpit.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.