Ramiro I de Aragón, Jaca (Huesca, España)
Ramiro I d'Aragó (ca. 1006/7-8 de maig de 1063) és tradicionalment considerat el primer rei d'Aragó (1035-1063), si bé es debat si va fer servir en vida aquest títol. Al seu reduït territori original de Aragó aviat va afegir els territoris de Sobrarbe i Ribagorça per mort del seu mig germà Gonzalo el 1045 (encara que d'iure corresponien al seu germà gran García), intitulant-se rei d'Aragó, Sobrarbe i Ribagorça, i unificant així els tres comtats pirinencs que conformarien el nou regne.
Fill de Sancho el Major de Pamplona i de Sanxa d'Aibar, va contreure matrimoni amb Ermesinda d'Aragó, una filla del comte Bernat Roger de Foix, de manera que va iniciar una tradició d'aliança entre el regne aragonès i el comtat ultrapirinenc de Foix, que es perllongaria per diversos segles. Va establir també aliances amb el comtat d'Urgell, casant el seu primogènit Sancho Ramírez amb una filla d'Armengol III d'Urgell (a qui a més va donar en matrimoni la seva filla Sancha) per així oposar-se a les ànsies expansionistes del comte de Barcelona Ramón Berenguer I per la zona del Cinca mitjà.
Va conquerir, aliat amb Arnal Mir de Tost i Armengol III, comte d'Urgell, els castells de Laguarres, Lascuarre, Falces, Viacamp i Benabarre. Va intentar prendre la poderosa fortalesa de Graus al rei de Saragossa Al-Muqtadir —qui va comptar amb l'ajuda de la mesnada de l'encara infant Sancho II de Castella, a l'exèrcit de la qual figurava el Cid, encara jove, amb al voltant de catorze anys—; però Ramiro va morir en el transcurs d'aquesta operació bèl·lica, segurament a les mans d'un expert soldat d'Al-Muqtadir.
Instituí un «bisbe d'Aragó» amb seu a Sant Adrià de Sásabe. El seu fill Sancho Ramírez convertiria posteriorment el llavors llogaret de Jaca en una ciutat, per ser la capital del regne i albergar la seu episcopal aragonesa.
Ramiro I de Aragón, Jaca (Huesca, España)
Ramiro I d'Aragó (ca. 1006/7-8 de maig de 1063) és tradicionalment considerat el primer rei d'Aragó (1035-1063), si bé es debat si va fer servir en vida aquest títol. Al seu reduït territori original de Aragó aviat va afegir els territoris de Sobrarbe i Ribagorça per mort del seu mig germà Gonzalo el 1045 (encara que d'iure corresponien al seu germà gran García), intitulant-se rei d'Aragó, Sobrarbe i Ribagorça, i unificant així els tres comtats pirinencs que conformarien el nou regne.
Fill de Sancho el Major de Pamplona i de Sanxa d'Aibar, va contreure matrimoni amb Ermesinda d'Aragó, una filla del comte Bernat Roger de Foix, de manera que va iniciar una tradició d'aliança entre el regne aragonès i el comtat ultrapirinenc de Foix, que es perllongaria per diversos segles. Va establir també aliances amb el comtat d'Urgell, casant el seu primogènit Sancho Ramírez amb una filla d'Armengol III d'Urgell (a qui a més va donar en matrimoni la seva filla Sancha) per així oposar-se a les ànsies expansionistes del comte de Barcelona Ramón Berenguer I per la zona del Cinca mitjà.
Va conquerir, aliat amb Arnal Mir de Tost i Armengol III, comte d'Urgell, els castells de Laguarres, Lascuarre, Falces, Viacamp i Benabarre. Va intentar prendre la poderosa fortalesa de Graus al rei de Saragossa Al-Muqtadir —qui va comptar amb l'ajuda de la mesnada de l'encara infant Sancho II de Castella, a l'exèrcit de la qual figurava el Cid, encara jove, amb al voltant de catorze anys—; però Ramiro va morir en el transcurs d'aquesta operació bèl·lica, segurament a les mans d'un expert soldat d'Al-Muqtadir.
Instituí un «bisbe d'Aragó» amb seu a Sant Adrià de Sásabe. El seu fill Sancho Ramírez convertiria posteriorment el llavors llogaret de Jaca en una ciutat, per ser la capital del regne i albergar la seu episcopal aragonesa.