Westminster Abbey, London (England)
L'abadia de Westminster és l'església més coneguda de Londres. La seva construcció va començar durant el segle xiii, sota el mandat d'Enric III. És el lloc de sepultura de la majoria dels reis i reines d'Anglaterra, així com de diverses celebritats. El «racó dels poetes» honora als escriptors del regne. La quasi totalitat de les coronacions dels monarques anglesos han tingut lloc en aquesta abadia.
El verdader nom de l'abadia és església col·legiata de Sant Pere. El seu nom que significa «abadia de l'oest», venia del fet que se situava a l'oest de la City (en oposició a Eastminster, monestir cistercenc que es trobava a l'est, més enllà de la torre de Londres).
A mitjan segle XI, el rei anglosaxó Eduard el Confessor va fer construir el seu palau sobre les ribes del Tàmesi prop d'un monestir benedictí fundat al segle X. Decideix construir una abadia més gran dedicada a l'apòstol sant Pere. L'església abacial fou consagrada el 28 de desembre de 1065, poc abans de la mort del sobirà.
Anglaterra fou envaïda pel duc de Normandia Guillem el Conqueridor i es feu coronar rei d'Anglaterra a l'església abacial, el 25 de desembre de 1066. Al segle XIII, Enric III (1207-1272) decideix reconstruir l'església en l'estil gòtic. Els plànols són dibuixats per Henri de Reims. El 1376, l'arquitecte Henry Yevele refà completament la nau, realitzant també treballs a la Torre de Londres i al Palau de Westminster. Entre 1503 i 1519, sota els regnats d'Enric VII i d'Enric VIII, es construeix la Lady Chapel, dita avui la capella d'Enric VII.
Des de Guillem el Conqueridor, tots els reis anglesos són coronats a l'església abacial, exceptuant d'Eduard V i Eduard VIII.
És classificada com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987.
Imatge escanjeada
Aquesta foto ha jugat a A place from Flickr.
Westminster Abbey, London (England)
L'abadia de Westminster és l'església més coneguda de Londres. La seva construcció va començar durant el segle xiii, sota el mandat d'Enric III. És el lloc de sepultura de la majoria dels reis i reines d'Anglaterra, així com de diverses celebritats. El «racó dels poetes» honora als escriptors del regne. La quasi totalitat de les coronacions dels monarques anglesos han tingut lloc en aquesta abadia.
El verdader nom de l'abadia és església col·legiata de Sant Pere. El seu nom que significa «abadia de l'oest», venia del fet que se situava a l'oest de la City (en oposició a Eastminster, monestir cistercenc que es trobava a l'est, més enllà de la torre de Londres).
A mitjan segle XI, el rei anglosaxó Eduard el Confessor va fer construir el seu palau sobre les ribes del Tàmesi prop d'un monestir benedictí fundat al segle X. Decideix construir una abadia més gran dedicada a l'apòstol sant Pere. L'església abacial fou consagrada el 28 de desembre de 1065, poc abans de la mort del sobirà.
Anglaterra fou envaïda pel duc de Normandia Guillem el Conqueridor i es feu coronar rei d'Anglaterra a l'església abacial, el 25 de desembre de 1066. Al segle XIII, Enric III (1207-1272) decideix reconstruir l'església en l'estil gòtic. Els plànols són dibuixats per Henri de Reims. El 1376, l'arquitecte Henry Yevele refà completament la nau, realitzant també treballs a la Torre de Londres i al Palau de Westminster. Entre 1503 i 1519, sota els regnats d'Enric VII i d'Enric VIII, es construeix la Lady Chapel, dita avui la capella d'Enric VII.
Des de Guillem el Conqueridor, tots els reis anglesos són coronats a l'església abacial, exceptuant d'Eduard V i Eduard VIII.
És classificada com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987.
Imatge escanjeada
Aquesta foto ha jugat a A place from Flickr.