Retaule de Damià Forment, Monestir de Santa Maria de Poblet (la Conca de Barberà, Catalunya)
El monestir de Santa Maria de Poblet és fundat el 1150, i en acabar el segle XII, tenim construïts l'església, el refetor dels monjos, una part del claustre, i la infermeria amb el claustre i la capella de Sant Esteve. Durant el segle XIII s'acaba, en la seva pràctica totalitat, el conjunt monumental, amb totes les estances que els monjos necessiten per a la seva vida regular: la sala capitular, el dormitori, el claustre, la cuina, l'scriptorium i el refetor dels conversos; l'hospital per als pobres i pelegrins, amb la capella de Santa Caterina. Durant els segles posteriors s'hi afegiran altres elements, que ja no podem considerar indispensables per a la vida dels monjos: el cimbori i les muralles, amb el panteó i les altres construccions reials, la capella de Sant Jordi, al llarg dels segles XIV i XV; el campanar i el retaule, del segle XVI; la sagristia nova i les cases noves, del segle XVIII, entre altres construccions, funcionals o decoratives, que expliquen la vitalitat del cenobi i responen a diverses vicissituds històriques, i també a les circumstàncies econòmiques de cada època.
Obra senyera de l'escultura catalana del Renaixement, el retaule va ser esculpit en alabastre per Damià Forment entre 1527 i 1529. Presenta una estructura a la romana. El basament està format per dues filades de plafons, amb dues portes als extrems. Els plafons inferiors estan ornamentats amb grotescs i els del damunt presenten cinc escenes de la Passió, força mutilades en les destrosses del segle XIX. El retaule pròpiament dit està dividit horitzontalment en tres cossos, més un coronament on hi ha el Calvari. El primer cos està presidit per la imatge, restaurada, de la Mare de Déu i sis talles de sants de factura moderna. La segona franja mostra escenes de la vida de Maria, i la tercera és centrada per una imatge de Crist beneint, flanquejada per les figures aparellades dels dotze apòstols. El conjunt es caracteritza per tenir tota la superfície profusament ornamentada amb tot el catàleg del repertori romà, a base de grotescs, fullatges, fruites i angelots. Al final de l'obra, els monjos no es van sentir satisfets perquè s'havien incomplert alguns punts del contracte, com l'ús d'un alabastre local, d'inferior qualitat del pactat.
Amb l'exclaustració, el 1835, el posterior saqueig va deixar el retaule molt malmès i algunes imatges van ser destruïdes o robades. L'any 1940 s'inicià la restauració.
Per saber-ne més, visiteu el lloc web del monestir de Poblet.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Retaule de Damià Forment, Monestir de Santa Maria de Poblet (la Conca de Barberà, Catalunya)
El monestir de Santa Maria de Poblet és fundat el 1150, i en acabar el segle XII, tenim construïts l'església, el refetor dels monjos, una part del claustre, i la infermeria amb el claustre i la capella de Sant Esteve. Durant el segle XIII s'acaba, en la seva pràctica totalitat, el conjunt monumental, amb totes les estances que els monjos necessiten per a la seva vida regular: la sala capitular, el dormitori, el claustre, la cuina, l'scriptorium i el refetor dels conversos; l'hospital per als pobres i pelegrins, amb la capella de Santa Caterina. Durant els segles posteriors s'hi afegiran altres elements, que ja no podem considerar indispensables per a la vida dels monjos: el cimbori i les muralles, amb el panteó i les altres construccions reials, la capella de Sant Jordi, al llarg dels segles XIV i XV; el campanar i el retaule, del segle XVI; la sagristia nova i les cases noves, del segle XVIII, entre altres construccions, funcionals o decoratives, que expliquen la vitalitat del cenobi i responen a diverses vicissituds històriques, i també a les circumstàncies econòmiques de cada època.
Obra senyera de l'escultura catalana del Renaixement, el retaule va ser esculpit en alabastre per Damià Forment entre 1527 i 1529. Presenta una estructura a la romana. El basament està format per dues filades de plafons, amb dues portes als extrems. Els plafons inferiors estan ornamentats amb grotescs i els del damunt presenten cinc escenes de la Passió, força mutilades en les destrosses del segle XIX. El retaule pròpiament dit està dividit horitzontalment en tres cossos, més un coronament on hi ha el Calvari. El primer cos està presidit per la imatge, restaurada, de la Mare de Déu i sis talles de sants de factura moderna. La segona franja mostra escenes de la vida de Maria, i la tercera és centrada per una imatge de Crist beneint, flanquejada per les figures aparellades dels dotze apòstols. El conjunt es caracteritza per tenir tota la superfície profusament ornamentada amb tot el catàleg del repertori romà, a base de grotescs, fullatges, fruites i angelots. Al final de l'obra, els monjos no es van sentir satisfets perquè s'havien incomplert alguns punts del contracte, com l'ús d'un alabastre local, d'inferior qualitat del pactat.
Amb l'exclaustració, el 1835, el posterior saqueig va deixar el retaule molt malmès i algunes imatges van ser destruïdes o robades. L'any 1940 s'inicià la restauració.
Per saber-ne més, visiteu el lloc web del monestir de Poblet.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.