Cripta de la Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat, Catalunya)
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, de forma hiperboloidal, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de les Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, el sogre del qual, Antonio López y López, marquès de Comillas, era propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Cripta de la Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat, Catalunya)
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, de forma hiperboloidal, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de les Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, el sogre del qual, Antonio López y López, marquès de Comillas, era propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.