Can Joanet, Can Xacó, Ca l'Arcís i Can Manel, El Serrat de l'Ocata (L'Ametlla del Vallès, el Vallès Oriental, Catalunya)
El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata.
Can Joanet és una masia amb una teulada de dues vessants la referència més antiga de la qual data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adosada a Can Joanet, tot i que, de ben segur, la masia és anterior, segles XV o XIV.
La masia original és el cos dret, que correspon a Can Simó. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar.
Actualment, presenta una façana i murs fets amb pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Hi ha 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement de principis de segle XX, així com el rellotge de sol. L'era de la casa que és de gran bellesa i singularitat, ja que resta elevada per la inclinació del terreny.Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols.
En una de les llindes es llegeix 1701 amb una grafia ben entenedora, i en una altra, feta possiblement per un altre picapedrer, 1711. Aqueta segona per a moltes persones produeix un dubte ja que el 7 sembla un 1 de l'alfabet àrab, però no ho és ja que la resta dels 1 són amb xifres romanes. També i en mig de les dues primeres i segones xifres hi ha una inscripció "petrogríflica" on veiem un triangle amb una creu antiga en forma de T sobreposada.
Can Xacó té la teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, l'actual façana. La façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Disposa de 5 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana.
Ca l'Arcís té la teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. De dues planta, la façana i els murs són de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Té 4 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca, tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits fins a la reforma que ha tingut darrerament.
Can Manel és la única masia que resa dempeus a llevant del camí que puja a Puiggraciós. També té la teulada de dues vessants paral·lels a la façana i actualment és una edificació auxiliar d'una finca amb una vivenda més moderna.
Can Joanet, Can Xacó, Ca l'Arcís i Can Manel, El Serrat de l'Ocata (L'Ametlla del Vallès, el Vallès Oriental, Catalunya)
El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata.
Can Joanet és una masia amb una teulada de dues vessants la referència més antiga de la qual data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adosada a Can Joanet, tot i que, de ben segur, la masia és anterior, segles XV o XIV.
La masia original és el cos dret, que correspon a Can Simó. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar.
Actualment, presenta una façana i murs fets amb pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Hi ha 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement de principis de segle XX, així com el rellotge de sol. L'era de la casa que és de gran bellesa i singularitat, ja que resta elevada per la inclinació del terreny.Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols.
En una de les llindes es llegeix 1701 amb una grafia ben entenedora, i en una altra, feta possiblement per un altre picapedrer, 1711. Aqueta segona per a moltes persones produeix un dubte ja que el 7 sembla un 1 de l'alfabet àrab, però no ho és ja que la resta dels 1 són amb xifres romanes. També i en mig de les dues primeres i segones xifres hi ha una inscripció "petrogríflica" on veiem un triangle amb una creu antiga en forma de T sobreposada.
Can Xacó té la teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, l'actual façana. La façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Disposa de 5 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana.
Ca l'Arcís té la teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. De dues planta, la façana i els murs són de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Té 4 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca, tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits fins a la reforma que ha tingut darrerament.
Can Manel és la única masia que resa dempeus a llevant del camí que puja a Puiggraciós. També té la teulada de dues vessants paral·lels a la façana i actualment és una edificació auxiliar d'una finca amb una vivenda més moderna.