Parc del Laberint, Horta-Guinardó (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en una vessant de la serra de Collserola. Iniciat el 1794 i acabat en la seva primera fase el 1808, va ser obra de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. El parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Va ser obert com a parc públic el 1971.
En la part occidental del jardí neoclàssic hi ha el laberint vegetal que dona nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908. El laberint està format per 750 metres lineals de xiprers retallats, amb una superfície de 45 x 50 m. Té forma trapezoïdal, com una destral doble com la que, segons la tradició, tenia el laberint del Minotaure a Cnossos (Creta). En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'Ariadna i Teseu, amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo». Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'arc; aquí hi ha una estàtua d'Eros sobre un pedestal, d'1,40 m d'altura, feta de marbre, actualment amb els braços mutilats. En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavada en el mur de suport de la següent terrassa, hi ha la gruta d'Eco i Narcís, decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, feta de terracota —Narcís no hi és present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua. La gruta, que recorda els nimfeus romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».
El laberint reflecteix les idees cortesanes divuitesques relatives a la galanteria i els jocs eròtics —propiciats en perdre's les parelles en el laberint—, que trasllueixen en el fons una visió escèptica sobre l'amor. El disseny va partir probablement dels giardini d'amore italians, d'origen renaixentista, que plantejaven uns recorreguts de contingut simbòlic, relatius als misteris iniciàtics. A Horta aquesta iniciació començaria a la plaça dels Lleons i el seu recorregut faria al·lusió a tres conceptes: creació, amor i mort, manifestats en els relleus de marbre del conjunt. Aquesta simbologia fa pensar possiblement en l'adscripció maçònica del marquès i, probablement, de l'arquitecte italià Bagutti.
En un altre nivell, que s'alça sobre el laberint, es troba el Mirador o Belvedere, on destaquen dos templets d'estil italià amb columnes toscanes i estàtues de Dànae i Ariadna. La figura de Dànae és de marbre, de 1,71 m d'altura; porta una borsa de monedes, que podria al·ludir a la pluja d'or en què es va transformar Zeus per seduir-la. La d'Ariadna és igualment de marbre i fa 1,68 m d'altura; i porta una copa de vi, en al·lusió probablement a Dionís, qui la va cortejar després de ser abandonada per Teseu.
Al costat d'aquests templets hi ha dos petits estanys decorats amb relleus, dedicats a Deucalió i Pirra i Translació al cel d'una dona estimada per un déu, així com quatre busts —un dels quals escapçat—, dos d'home i dos de dona, no identificats. El relleu de Deucalió i Pirra fa al·lusió al diluvi, ja que van ser els triats per repoblar la terra; s’hi mostren els dos personatges recollint pedres que es convertiran en els seus fills, sobre un fons amb un paisatge i un temple dedicat a Diana. Translació al cel d'una dona estimada per un déu representa probablement la salvació de l'ànima de Dido després de matar-se pel seu amor a Enees. Apareixen dues dones sobre un núvol, una de les quals alada i una altra amb una fletxa, mentre dos putti s'arrapen a les cames de la figura alada. Aquesta última podria ser Iris, la personificació de l'arc de Sant Martí, representada habitualment amb ales i caduceu, tot i que també s'ha suggerit la seva identificació amb Io, Sèmele o Afrodita.
Parc del Laberint, Horta-Guinardó (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en una vessant de la serra de Collserola. Iniciat el 1794 i acabat en la seva primera fase el 1808, va ser obra de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. El parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Va ser obert com a parc públic el 1971.
En la part occidental del jardí neoclàssic hi ha el laberint vegetal que dona nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908. El laberint està format per 750 metres lineals de xiprers retallats, amb una superfície de 45 x 50 m. Té forma trapezoïdal, com una destral doble com la que, segons la tradició, tenia el laberint del Minotaure a Cnossos (Creta). En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'Ariadna i Teseu, amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo». Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'arc; aquí hi ha una estàtua d'Eros sobre un pedestal, d'1,40 m d'altura, feta de marbre, actualment amb els braços mutilats. En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavada en el mur de suport de la següent terrassa, hi ha la gruta d'Eco i Narcís, decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, feta de terracota —Narcís no hi és present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua. La gruta, que recorda els nimfeus romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».
El laberint reflecteix les idees cortesanes divuitesques relatives a la galanteria i els jocs eròtics —propiciats en perdre's les parelles en el laberint—, que trasllueixen en el fons una visió escèptica sobre l'amor. El disseny va partir probablement dels giardini d'amore italians, d'origen renaixentista, que plantejaven uns recorreguts de contingut simbòlic, relatius als misteris iniciàtics. A Horta aquesta iniciació començaria a la plaça dels Lleons i el seu recorregut faria al·lusió a tres conceptes: creació, amor i mort, manifestats en els relleus de marbre del conjunt. Aquesta simbologia fa pensar possiblement en l'adscripció maçònica del marquès i, probablement, de l'arquitecte italià Bagutti.
En un altre nivell, que s'alça sobre el laberint, es troba el Mirador o Belvedere, on destaquen dos templets d'estil italià amb columnes toscanes i estàtues de Dànae i Ariadna. La figura de Dànae és de marbre, de 1,71 m d'altura; porta una borsa de monedes, que podria al·ludir a la pluja d'or en què es va transformar Zeus per seduir-la. La d'Ariadna és igualment de marbre i fa 1,68 m d'altura; i porta una copa de vi, en al·lusió probablement a Dionís, qui la va cortejar després de ser abandonada per Teseu.
Al costat d'aquests templets hi ha dos petits estanys decorats amb relleus, dedicats a Deucalió i Pirra i Translació al cel d'una dona estimada per un déu, així com quatre busts —un dels quals escapçat—, dos d'home i dos de dona, no identificats. El relleu de Deucalió i Pirra fa al·lusió al diluvi, ja que van ser els triats per repoblar la terra; s’hi mostren els dos personatges recollint pedres que es convertiran en els seus fills, sobre un fons amb un paisatge i un temple dedicat a Diana. Translació al cel d'una dona estimada per un déu representa probablement la salvació de l'ànima de Dido després de matar-se pel seu amor a Enees. Apareixen dues dones sobre un núvol, una de les quals alada i una altra amb una fletxa, mentre dos putti s'arrapen a les cames de la figura alada. Aquesta última podria ser Iris, la personificació de l'arc de Sant Martí, representada habitualment amb ales i caduceu, tot i que també s'ha suggerit la seva identificació amb Io, Sèmele o Afrodita.