Rialp (el Pallars Sobirà, Catalunya)
El castell termenat de Rialp és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp. Des del lloc on es bastí el castell es domina el riberal de la vall del riu Noguera Pallaresa i una part de la vall d'Àssua. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Construït directament sobre la roca i de planta rectangular, es conserven dues parets de pedra que formen l'angle del nord-est. Les mides són aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m² amb diversos nivells. El gruix és d'1,30 m a peu pla i 30 cm menys a la part alta. Actualment, té una alçada de 7 m. A la planta baixa s'observen una finestra esqueixada i amb forma d'espitllera al seu exterior al mur nord i dues més al mur est acabades en arc de mig punt. Al primer pis, n'hi ha tres més. Les mides són 125 cm d'amplada per 150 cm d'alçada a l'interior i 10 cm per 70 cm a l'exterior. Les pedres de llicorella d'aquesta fortificació, sense retocar i petites, són unides morter de grava i calç. Les finestres estan emmarcades per carreus escairats o ben tallats. A uns 6 m cap al sud hi ha un pany de paret d'uns 4 m de llarg i un gruix de 118 que segurament es pot relacionar amb el castell. A la banda oposada hi havia el vall.
El castell podia haver estat, en un principi, una torre avançada del castell de Surp.
L'església de la Mare de Déu de Valldeflors és una església aixecada el 1697. Consta d'una nau barroca capçada per un absis semicircular romànic que pertanyia a un edifici anterior. El frontis té un portal tardo-renaixentista en arc de mig punt a base de dovelles i carreus ben escairats i unes pilastres adossades als muntants; té un entaulament senzill i un frontó truncat amb el timpà nu, un ull de bou atrompetat a mitja alçada i una finestreta de punt rodó sota la cornisa angular; tant el portal com l'ull de bou estan lleugerament escorats cap a l'esquerra de l'eix del frontis. Al mur d'aquesta façana arrebossada i pintada en un blanc grisenc i amb simulacions de carreus rectangulars i poligonals hi ha anotada la data del 1927.
Guarda una talla policromada del segle XIII, o potser més tardana, de la Mare de Déu de Valldeflors amb el Nen a la falda; i unes altres de Sant Cosme i Sant Damià; té un quadre degudament restaurat sobre les Ànimes. Conserva una pica baptismal de pedra, semiesfèrica passada, sense estar decorada, segurament d'orígens altmedievals.
El campanar és merament funcional d'aspecte rústic amb una aparença, pel que fa al primer alt cos, d'una antiga torre de defensa potser anterior a l'edifici del temple; queda coronat per un segon cos o cel·la de l'època del barroc. Té planta rectangular (5'20 x 6'30 m) i un segon cos octagonal coronat per una cornisa motllurada i una teulada piramidal de pissarra amb inflexió a la base. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen quatre campanes i s'hi guarda una matraca. Te una motllura al capdamunt del primer cos i una més al dessota de les finestres. Els seus murs són de pedra vista de lloses; té algun contrafort a la seva base i algunes finestres obertes en diversos pisos a la cara frontal. Està adossat el mur de ponent fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia i fa una alçada de 24'95 metres.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Rialp (el Pallars Sobirà, Catalunya)
El castell termenat de Rialp és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp. Des del lloc on es bastí el castell es domina el riberal de la vall del riu Noguera Pallaresa i una part de la vall d'Àssua. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Construït directament sobre la roca i de planta rectangular, es conserven dues parets de pedra que formen l'angle del nord-est. Les mides són aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m² amb diversos nivells. El gruix és d'1,30 m a peu pla i 30 cm menys a la part alta. Actualment, té una alçada de 7 m. A la planta baixa s'observen una finestra esqueixada i amb forma d'espitllera al seu exterior al mur nord i dues més al mur est acabades en arc de mig punt. Al primer pis, n'hi ha tres més. Les mides són 125 cm d'amplada per 150 cm d'alçada a l'interior i 10 cm per 70 cm a l'exterior. Les pedres de llicorella d'aquesta fortificació, sense retocar i petites, són unides morter de grava i calç. Les finestres estan emmarcades per carreus escairats o ben tallats. A uns 6 m cap al sud hi ha un pany de paret d'uns 4 m de llarg i un gruix de 118 que segurament es pot relacionar amb el castell. A la banda oposada hi havia el vall.
El castell podia haver estat, en un principi, una torre avançada del castell de Surp.
L'església de la Mare de Déu de Valldeflors és una església aixecada el 1697. Consta d'una nau barroca capçada per un absis semicircular romànic que pertanyia a un edifici anterior. El frontis té un portal tardo-renaixentista en arc de mig punt a base de dovelles i carreus ben escairats i unes pilastres adossades als muntants; té un entaulament senzill i un frontó truncat amb el timpà nu, un ull de bou atrompetat a mitja alçada i una finestreta de punt rodó sota la cornisa angular; tant el portal com l'ull de bou estan lleugerament escorats cap a l'esquerra de l'eix del frontis. Al mur d'aquesta façana arrebossada i pintada en un blanc grisenc i amb simulacions de carreus rectangulars i poligonals hi ha anotada la data del 1927.
Guarda una talla policromada del segle XIII, o potser més tardana, de la Mare de Déu de Valldeflors amb el Nen a la falda; i unes altres de Sant Cosme i Sant Damià; té un quadre degudament restaurat sobre les Ànimes. Conserva una pica baptismal de pedra, semiesfèrica passada, sense estar decorada, segurament d'orígens altmedievals.
El campanar és merament funcional d'aspecte rústic amb una aparença, pel que fa al primer alt cos, d'una antiga torre de defensa potser anterior a l'edifici del temple; queda coronat per un segon cos o cel·la de l'època del barroc. Té planta rectangular (5'20 x 6'30 m) i un segon cos octagonal coronat per una cornisa motllurada i una teulada piramidal de pissarra amb inflexió a la base. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen quatre campanes i s'hi guarda una matraca. Te una motllura al capdamunt del primer cos i una més al dessota de les finestres. Els seus murs són de pedra vista de lloses; té algun contrafort a la seva base i algunes finestres obertes en diversos pisos a la cara frontal. Està adossat el mur de ponent fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia i fa una alçada de 24'95 metres.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.