Ànec mandarí, Unterseen (Schweiz)
L'ànec mandarí (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria. Dotada de colors vius, ha estat introduïda a diversos punts d'Europa i és molt apreciada per la seva bellesa.
De constitució robusta i elegant, pot arribar a fer fins a 45 cm de longitud. Presenta un notori dimorfisme sexual. Els mascles només s'assemblen a les femelles quan estan protegits pel plomatge d'eclipsi.
En època d'aparellament, els mascles presenten un plomatge extraordinàriament acolorit. El color predominant és el marró, amb un casquet al clatell de color vermell i amb lluïssors metàl·liques de color verd al front i a l'extrem de les ales. Damunt dels ulls (foscos), hi té dues franges laterals blanques o de color crema molt clar, i el bec adquireix un to roig coral·lí. El pit i la gola són de color morat; el ventre, blanc, i els costats, d'un to crema amb dues bandes blavoses que donen pas a dues franges ataronjades que van cap amunt.
Les femelles tenen un plomatge molt més discret, de tons marronosos, amb un anell blanc al voltant de l'ull i una franja del mateix color darrere l'ull. La part del ventre és més clara que el dors.
El plomatge en eclipsi del mascle és molt semblant al de la femella, si bé el bec i les potes conserven el color de l'època d'aparellament, tot i que més apagats.
Ànec mandarí, Unterseen (Schweiz)
L'ànec mandarí (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria. Dotada de colors vius, ha estat introduïda a diversos punts d'Europa i és molt apreciada per la seva bellesa.
De constitució robusta i elegant, pot arribar a fer fins a 45 cm de longitud. Presenta un notori dimorfisme sexual. Els mascles només s'assemblen a les femelles quan estan protegits pel plomatge d'eclipsi.
En època d'aparellament, els mascles presenten un plomatge extraordinàriament acolorit. El color predominant és el marró, amb un casquet al clatell de color vermell i amb lluïssors metàl·liques de color verd al front i a l'extrem de les ales. Damunt dels ulls (foscos), hi té dues franges laterals blanques o de color crema molt clar, i el bec adquireix un to roig coral·lí. El pit i la gola són de color morat; el ventre, blanc, i els costats, d'un to crema amb dues bandes blavoses que donen pas a dues franges ataronjades que van cap amunt.
Les femelles tenen un plomatge molt més discret, de tons marronosos, amb un anell blanc al voltant de l'ull i una franja del mateix color darrere l'ull. La part del ventre és més clara que el dors.
El plomatge en eclipsi del mascle és molt semblant al de la femella, si bé el bec i les potes conserven el color de l'època d'aparellament, tot i que més apagats.