Restes du couvent des Carmes, Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord, França)
Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà, anomenada també Els Grans Carmes o Mare de Déu de la Concepció, és el nom de l'antic convent, així com de la seva església conventual, dels Carmelites de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. És a prop de la Ciutadella de Perpinyà, en el barri de Sant Jaume. Queda a prop i al sud-est de l'església de Santa Maria de la Real i una mica més lluny al sud-oest de la de Sant Jaume, al carrer de Jean Vielledent.
La gran església fou bastida el 1325, i fou erigit un primer claustre a migdia de l'església entre 1333 i 1342. Entre 1710 i 1715, l'exèrcit ocupà gran part del conjunt conventual. El 1776 els monjos acceptaren la demolició d'alguns edificis, com el claustre, la cuina, els refectoris i els dormitoris per a la construcció de l'arsenal reial. Després de la Revolució Francesa, l'exèrcit ocupà tot el recinte monacal, ocupació que va durar fins al 1999. Al segle XIX, el claustre fou desmuntat, comprat i reconstruït en el castell de Villemartin, a l'Aude. Només queda dempeus l'església, en ruïnes, els basaments del claustre antic, al lloc on hi hagué l'arsenal militar durant dos segles, la font subterrània i el portal ogival, amb uns capitells gòtics de tradició romànica de notable bellesa.
Al nord de l'església, davant de l'atri, hi ha un portal gòtic esculpit amb monstres fantàstics, de marbre policrom rosa i blanc. Al costat meridional de l'església hi hagué el claustre, policrom, de marbre gris i blanc. Fou construït del 1333 al 1342, i l'escultor que hi va treballar fou Arnau de Peirestortes, de l'orde del Carmel; se'n conserven algunes restes.
Des de 1906 està inscrit com a Monument Històric francès.
Aquesta foto ha jugat a Quel est ce lieu?.
Restes du couvent des Carmes, Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord, França)
Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà, anomenada també Els Grans Carmes o Mare de Déu de la Concepció, és el nom de l'antic convent, així com de la seva església conventual, dels Carmelites de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. És a prop de la Ciutadella de Perpinyà, en el barri de Sant Jaume. Queda a prop i al sud-est de l'església de Santa Maria de la Real i una mica més lluny al sud-oest de la de Sant Jaume, al carrer de Jean Vielledent.
La gran església fou bastida el 1325, i fou erigit un primer claustre a migdia de l'església entre 1333 i 1342. Entre 1710 i 1715, l'exèrcit ocupà gran part del conjunt conventual. El 1776 els monjos acceptaren la demolició d'alguns edificis, com el claustre, la cuina, els refectoris i els dormitoris per a la construcció de l'arsenal reial. Després de la Revolució Francesa, l'exèrcit ocupà tot el recinte monacal, ocupació que va durar fins al 1999. Al segle XIX, el claustre fou desmuntat, comprat i reconstruït en el castell de Villemartin, a l'Aude. Només queda dempeus l'església, en ruïnes, els basaments del claustre antic, al lloc on hi hagué l'arsenal militar durant dos segles, la font subterrània i el portal ogival, amb uns capitells gòtics de tradició romànica de notable bellesa.
Al nord de l'església, davant de l'atri, hi ha un portal gòtic esculpit amb monstres fantàstics, de marbre policrom rosa i blanc. Al costat meridional de l'església hi hagué el claustre, policrom, de marbre gris i blanc. Fou construït del 1333 al 1342, i l'escultor que hi va treballar fou Arnau de Peirestortes, de l'orde del Carmel; se'n conserven algunes restes.
Des de 1906 està inscrit com a Monument Històric francès.
Aquesta foto ha jugat a Quel est ce lieu?.