Vitrall, Maternitat Suïssa, Elna (el Rosselló, Catalunya Nord, França)
La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada en el terme comunal d'Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa, ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.
La maternitat es va situar a uns 7 quilòmetres a ponent del camp de refugiats d'Argelers, en un palauet abandonat als afores de la ciutat, a l'oest, el castell de Bardon.
A les acaballes de la Guerra Civil, amb la caiguda de Barcelona, l'últim reducte republicà important, el gener del 1939, es va produir la major diàspora de la història d'Espanya, amb mig milió de refugiats que volien passar a França. Davant de la pressió de l'opinió pública internacional, el cap del govern, Edouard Daladier, va autoritzar el 5 de febrer l'entrada al territori francès dels refugiats, que es va fer principalment pels passos fronterers de La Jonquera i Portbou, per on van sortir també les restes del govern republicà. Fins al 15 de febrer del 1939 van ingressar oficialment al departament francès Pirineus Orientals (que llavors tenia uns 230.000 habitants), un total de 353.107 persones, sobretot a peu: famílies senceres amb totes les pertinences, que no havien tingut la possibilitat d'escapar de cap altra manera; soldats que havien combatut a la batalla de l'Ebre, i membres de les Brigades Internacionals que, per motius polítics, no podien tornar al seu país d'origen. Quan les autoritats franceses van comprovar la magnitud de l'èxode, la catàstrofe humanitària ja era inevitable; poques setmanes abans del final de la guerra, l'"informe Valière", efectuat a petició del govern francès, estimava, el 9 de març del 1939, la presència d'uns 440.000 refugiats a França: 170.000 dones, nens i gent gran; 220.000 soldats i milicians, 40.000 invàlids i 10.000 ferits.
El govern francès, impotent davant de la situació, va decidir conduir els exiliats de la zona cap a les platges d'Argelers, a 35 km de la frontera. Van ser situats a la mateixa platja, i la zona es va envoltar amb filferro punxant. Els custodiaven tropes colonials, marroquins i senegalesos, i alguns gendarmes. La situació es va tornar caòtica: no hi havia campaments de barraques, lavabos, cuina, infermeria, i ni tan sols electricitat, i es van començar a multiplicar els casos de disenteria. Els malalts i ferits van col·lapsar els hospitals de la regió, i es van establir en dos camps propers a Sant Cebrià de Rosselló i al Barcarès.
Les condicions d'aquests camps van fer que les possibilitats de supervivència d'un nadó fossin pràcticament nul·les, i, de fet, el part ja comportava un gran perill per a les mares. La mortalitat dels nadons en aquests camps superava el 90%.
Des del 14 de juliol del 2004, l'edifici de la Maternitat és propietat de l'ajuntament d'Elna per conservar-ne la memòria i des de 2013 és Monument Històric francès. Elisabeth Eidenbenz va ser guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions (2002), atorgada per l'estat d'Israel, la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), entregada per la reina Sofia d'Espanya, el premi Creu de Sant Jordi (2006), de la Generalitat de Catalunya, i la Legió d'Honor (2007), del govern de França, entre d'altres reconeixements.
Cette photo a joué à Quel est ce lieu?.
Vitrall, Maternitat Suïssa, Elna (el Rosselló, Catalunya Nord, França)
La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada en el terme comunal d'Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa, ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.
La maternitat es va situar a uns 7 quilòmetres a ponent del camp de refugiats d'Argelers, en un palauet abandonat als afores de la ciutat, a l'oest, el castell de Bardon.
A les acaballes de la Guerra Civil, amb la caiguda de Barcelona, l'últim reducte republicà important, el gener del 1939, es va produir la major diàspora de la història d'Espanya, amb mig milió de refugiats que volien passar a França. Davant de la pressió de l'opinió pública internacional, el cap del govern, Edouard Daladier, va autoritzar el 5 de febrer l'entrada al territori francès dels refugiats, que es va fer principalment pels passos fronterers de La Jonquera i Portbou, per on van sortir també les restes del govern republicà. Fins al 15 de febrer del 1939 van ingressar oficialment al departament francès Pirineus Orientals (que llavors tenia uns 230.000 habitants), un total de 353.107 persones, sobretot a peu: famílies senceres amb totes les pertinences, que no havien tingut la possibilitat d'escapar de cap altra manera; soldats que havien combatut a la batalla de l'Ebre, i membres de les Brigades Internacionals que, per motius polítics, no podien tornar al seu país d'origen. Quan les autoritats franceses van comprovar la magnitud de l'èxode, la catàstrofe humanitària ja era inevitable; poques setmanes abans del final de la guerra, l'"informe Valière", efectuat a petició del govern francès, estimava, el 9 de març del 1939, la presència d'uns 440.000 refugiats a França: 170.000 dones, nens i gent gran; 220.000 soldats i milicians, 40.000 invàlids i 10.000 ferits.
El govern francès, impotent davant de la situació, va decidir conduir els exiliats de la zona cap a les platges d'Argelers, a 35 km de la frontera. Van ser situats a la mateixa platja, i la zona es va envoltar amb filferro punxant. Els custodiaven tropes colonials, marroquins i senegalesos, i alguns gendarmes. La situació es va tornar caòtica: no hi havia campaments de barraques, lavabos, cuina, infermeria, i ni tan sols electricitat, i es van començar a multiplicar els casos de disenteria. Els malalts i ferits van col·lapsar els hospitals de la regió, i es van establir en dos camps propers a Sant Cebrià de Rosselló i al Barcarès.
Les condicions d'aquests camps van fer que les possibilitats de supervivència d'un nadó fossin pràcticament nul·les, i, de fet, el part ja comportava un gran perill per a les mares. La mortalitat dels nadons en aquests camps superava el 90%.
Des del 14 de juliol del 2004, l'edifici de la Maternitat és propietat de l'ajuntament d'Elna per conservar-ne la memòria i des de 2013 és Monument Històric francès. Elisabeth Eidenbenz va ser guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions (2002), atorgada per l'estat d'Israel, la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), entregada per la reina Sofia d'Espanya, el premi Creu de Sant Jordi (2006), de la Generalitat de Catalunya, i la Legió d'Honor (2007), del govern de França, entre d'altres reconeixements.
Cette photo a joué à Quel est ce lieu?.