Pas de Barca, Miravet (la Ribera d'Ebre, Catalunya)
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell templer. Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, el molí Salat, la drassana, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església Vella. Al davant de l'església hi ha la plaça-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la típica Costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.
El nucli urbà modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del qual els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s'hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un camí asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.
El pas de barca de Miravet és un pas a l'Ebre per autos i vianants que és fa amb un transbordador sense motor que només utilitza la força de l'aigua i l'habilitat del barquer. És l'últim transbordador d'aquest tipus al riu Ebre amb una tecnologia que no ha canviat gaire des de fa 850 anys. Es té constància del pas de barca amb un sol llagut a Miravet en documents datats del 1153. Va ser bombardejat el 1938 durant la Batalla de l'Ebre i va ser recreat a la seva ubicació actual el 1946. Es va crear aleshores el conjunt de dues barques per permetre el pas als cotxes.
El transbordador està format per dos llaguts, el Monturiol i l'Isaac Peral, sobre dels quals hi ha una plataforma de fusta on hi caben fins a tres cotxes. Els llaguts van ser construïts a Tortosa el 1900. Per tal que el corrent del riu no se l'endugui, està subjecta a un cable metàl·lic anomenat «ramalet», que enllaça amb la «gúmena», un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l'aigua, els extrems del qual són fortament encastrats en una roca o piló especial a banda i banda del riu. És el transport més ecològic i amb menys de consum de tot Catalunya. Funciona tot l'any, excepte quan les condicions meteorològiques o el cabal, «quan bufa fort el cerç» o «quan el riu va molt crescut» impedeixen el pas.
Pas de Barca, Miravet (la Ribera d'Ebre, Catalunya)
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell templer. Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, el molí Salat, la drassana, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església Vella. Al davant de l'església hi ha la plaça-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la típica Costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.
El nucli urbà modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del qual els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s'hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un camí asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.
El pas de barca de Miravet és un pas a l'Ebre per autos i vianants que és fa amb un transbordador sense motor que només utilitza la força de l'aigua i l'habilitat del barquer. És l'últim transbordador d'aquest tipus al riu Ebre amb una tecnologia que no ha canviat gaire des de fa 850 anys. Es té constància del pas de barca amb un sol llagut a Miravet en documents datats del 1153. Va ser bombardejat el 1938 durant la Batalla de l'Ebre i va ser recreat a la seva ubicació actual el 1946. Es va crear aleshores el conjunt de dues barques per permetre el pas als cotxes.
El transbordador està format per dos llaguts, el Monturiol i l'Isaac Peral, sobre dels quals hi ha una plataforma de fusta on hi caben fins a tres cotxes. Els llaguts van ser construïts a Tortosa el 1900. Per tal que el corrent del riu no se l'endugui, està subjecta a un cable metàl·lic anomenat «ramalet», que enllaça amb la «gúmena», un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l'aigua, els extrems del qual són fortament encastrats en una roca o piló especial a banda i banda del riu. És el transport més ecològic i amb menys de consum de tot Catalunya. Funciona tot l'any, excepte quan les condicions meteorològiques o el cabal, «quan bufa fort el cerç» o «quan el riu va molt crescut» impedeixen el pas.