Estació de Móra la Nova (la Ribera d'Ebre, Catalunya)
Móra la Nova és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord de la població de Móra la Nova a la comarca de la Ribera d'Ebre. L'estació es troba a la línia Reus-Casp i hi tenen parada trens regionals de la línia R15 de Rodalies de Catalunya i la línia Ca6, ambdues operades per Renfe Operadora.
Aquesta estació, projectada inicialment per la Companyia dels Ferrocarrils Directes, va entrar en servei l'any 1891 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Marçà-Falset (1890) i Móra la Nova. Tot i que l'edifici va ser concebut com a provisional, diferenciant-se estructuralment d'altres de la línia, ha perdurat i encara es conserva.
El fet que l'estació es trobi a una distància equidistant entre Barcelona i Saragossa va propiciar la instal·lació d'un dipòsit de locomotores, un taller d'intervenció, una platja de classificació i un pont giratori elèctric.
Les instal·lacions d'emmagatzematge i proveïment de fueloil el 1956 eren les més modernes d'aquella època, quan es produïa el relleu entre les locomotores de vapor a les elèctriques. Gràcies a això a la comarca hi havia un miler de treballadors del ferrocarril.
Més concretament, a la població de Móra la Nova la immigració va créixer de manera constant amb motiu del ferrocarril. Així podem veure que entre l'any 1848 fins al 1890 (durant la creació de l'estació), la població va passar de 698 habitants a 1.865 habitants.
L'edifici de l'estació és una obra d'arquitectura eclèctica del 1891 que està protegida com a bé cultural d'interès local. És un gran edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El cos central presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que els dos cossos laterals presenten les cobertes de teula de tres vessants i consten de planta baixa i pis. En general, totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments motllurats i emblanquinats. Les dels cossos laterals presenten guardapols superior i ampits sostinguts per petites mènsules. Les del cos central, en canvi, presenten les llindes decorades amb formes triangulars o romboïdals. En general, unes grans cornises motllurades marquen la divisòria entre els diferents pisos incloent els coronaments, que també presenten petits plafons triangulars decorats, a manera d'espadanyes. Cal destacar el porxo de ferro adossat a la façana encarada a les andanes de l'estació i un edifici annex de menors dimensions, format també per tres cossos adossats, amb les cobertes planes i de dos vessants i organitzat en una sola planta. Actualment, tot el conjunt es troba rehabilitat i hi ha un museu ferroviari.
Estació de Móra la Nova (la Ribera d'Ebre, Catalunya)
Móra la Nova és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord de la població de Móra la Nova a la comarca de la Ribera d'Ebre. L'estació es troba a la línia Reus-Casp i hi tenen parada trens regionals de la línia R15 de Rodalies de Catalunya i la línia Ca6, ambdues operades per Renfe Operadora.
Aquesta estació, projectada inicialment per la Companyia dels Ferrocarrils Directes, va entrar en servei l'any 1891 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Marçà-Falset (1890) i Móra la Nova. Tot i que l'edifici va ser concebut com a provisional, diferenciant-se estructuralment d'altres de la línia, ha perdurat i encara es conserva.
El fet que l'estació es trobi a una distància equidistant entre Barcelona i Saragossa va propiciar la instal·lació d'un dipòsit de locomotores, un taller d'intervenció, una platja de classificació i un pont giratori elèctric.
Les instal·lacions d'emmagatzematge i proveïment de fueloil el 1956 eren les més modernes d'aquella època, quan es produïa el relleu entre les locomotores de vapor a les elèctriques. Gràcies a això a la comarca hi havia un miler de treballadors del ferrocarril.
Més concretament, a la població de Móra la Nova la immigració va créixer de manera constant amb motiu del ferrocarril. Així podem veure que entre l'any 1848 fins al 1890 (durant la creació de l'estació), la població va passar de 698 habitants a 1.865 habitants.
L'edifici de l'estació és una obra d'arquitectura eclèctica del 1891 que està protegida com a bé cultural d'interès local. És un gran edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El cos central presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que els dos cossos laterals presenten les cobertes de teula de tres vessants i consten de planta baixa i pis. En general, totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments motllurats i emblanquinats. Les dels cossos laterals presenten guardapols superior i ampits sostinguts per petites mènsules. Les del cos central, en canvi, presenten les llindes decorades amb formes triangulars o romboïdals. En general, unes grans cornises motllurades marquen la divisòria entre els diferents pisos incloent els coronaments, que també presenten petits plafons triangulars decorats, a manera d'espadanyes. Cal destacar el porxo de ferro adossat a la façana encarada a les andanes de l'estació i un edifici annex de menors dimensions, format també per tres cossos adossats, amb les cobertes planes i de dos vessants i organitzat en una sola planta. Actualment, tot el conjunt es troba rehabilitat i hi ha un museu ferroviari.