L'Assut de Xerta (el Baix Ebre, Catalunya)
L'Assut de Xerta és una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre. Està situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila de Xerta, ubicada entre els termes municipals de Xerta (al marge dret) i Tivenys (al marge esquerre), a la comarca del Baix Ebre.
El monument consta de la presa o resclosa, l'assut pròpiament dit, i les seves construccions annexes: els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí.
La presa o resclosa està construïda en diagonal sobre el riu Ebre. Té una longitud de 310 m, una amplada de 3,50 m en coronació i de 35 m en la fonamentació, i una alçada de 6 m. La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular d'aquest assut, ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys. La seva disposició geomètrica en planta permet la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec. Tota l'aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l'Esquerra i a la central hidroelèctrica és evacuada per un gran sobreeixidor central. Aquest sobreeixidor abasta tota la longitud de la presa i dóna un aspecte majestuós a l'obra. En cada estrep de l'assut se situen les comportes, que s'utilitzen per obrir o tancar els períodes de rec. També s'usen si per avaria o per altres causes (per exemple quan hi ha una gran avinguda) cal deixar secs els canals que alimenta l'assut.
L'edifici del molí, adjacent a l'assut, en el seu marge dret, encara es conserva i presenta una base de carreus ben treballats, amb una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al·lusiva a la seva data de construcció (1575), amb els noms dels procuradors i els notaris. Ha estat reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX va usar-se com a central elèctrica. En el seu interior es pot admirar el sistema de transformació de l'energia hidràulica en mecànica i posteriorment en elèctrica, amb les seves rodes dentades i turbines. El molí i les seves instal·lacions annexes (el canal de captació, el de sortida i les rodes dentades) són elements d'interès que pertanyen al darrer terç del segle XVI. És un dels escassos edificis industrials exemplars de l'època del Renaixement de Catalunya.
Un altre edifici que es pot considerar com a instal·lació complementària i annexa a l'Assut, testimoni de la seva importància secular, és el situat al marge esquerre, conegut com a Farinera dels Gonzàlez, del qual només resten dempeus les façanes de pedra de maçoneria i totxo que conserven la forma original.
És a partir del 1440 quan se'n té notícia més certa: l'assut medieval va ser construït pels mestres tortosins Domingo Xies, Antoni Alcanyiç i Bernat Gual, amb la prestació de treball de gairebé tota la població de l'actual comarca del Baix Ebre, i amb l'assessorament tècnic de diversos mestres, del territori i forasters. Encara que ja inicialment es preveia que servís per a treure aigua de l'Ebre per dos canals, això no s'aconseguí fins a quatre-cents anys després. Durant aquest temps l'Assut només serví per a moure uns molins fariners situats al costat de Xerta i al de Tivenys. Tot i això, en aquests segles va esdevenir un important centre econòmic controlat per la ciutat de Tortosa.
Vora l'assut, a la part de Tivenys, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibèric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruïda cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.
El canal de la Dreta fou inaugurat el 1857 i requerí una primera regularització i elevació de la cresta de l'Assut mentre que el de l'esquerra s'inaugura l'any 1912. Fou llavors, a mitjans del segle XIX, quan se li donà la imatge que té actualment, amb la intervenció que realitzà el senyor Jules Carvallo, el qual treballava per a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro.
L'Assut de Xerta (el Baix Ebre, Catalunya)
L'Assut de Xerta és una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre. Està situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila de Xerta, ubicada entre els termes municipals de Xerta (al marge dret) i Tivenys (al marge esquerre), a la comarca del Baix Ebre.
El monument consta de la presa o resclosa, l'assut pròpiament dit, i les seves construccions annexes: els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí.
La presa o resclosa està construïda en diagonal sobre el riu Ebre. Té una longitud de 310 m, una amplada de 3,50 m en coronació i de 35 m en la fonamentació, i una alçada de 6 m. La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular d'aquest assut, ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys. La seva disposició geomètrica en planta permet la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec. Tota l'aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l'Esquerra i a la central hidroelèctrica és evacuada per un gran sobreeixidor central. Aquest sobreeixidor abasta tota la longitud de la presa i dóna un aspecte majestuós a l'obra. En cada estrep de l'assut se situen les comportes, que s'utilitzen per obrir o tancar els períodes de rec. També s'usen si per avaria o per altres causes (per exemple quan hi ha una gran avinguda) cal deixar secs els canals que alimenta l'assut.
L'edifici del molí, adjacent a l'assut, en el seu marge dret, encara es conserva i presenta una base de carreus ben treballats, amb una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al·lusiva a la seva data de construcció (1575), amb els noms dels procuradors i els notaris. Ha estat reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX va usar-se com a central elèctrica. En el seu interior es pot admirar el sistema de transformació de l'energia hidràulica en mecànica i posteriorment en elèctrica, amb les seves rodes dentades i turbines. El molí i les seves instal·lacions annexes (el canal de captació, el de sortida i les rodes dentades) són elements d'interès que pertanyen al darrer terç del segle XVI. És un dels escassos edificis industrials exemplars de l'època del Renaixement de Catalunya.
Un altre edifici que es pot considerar com a instal·lació complementària i annexa a l'Assut, testimoni de la seva importància secular, és el situat al marge esquerre, conegut com a Farinera dels Gonzàlez, del qual només resten dempeus les façanes de pedra de maçoneria i totxo que conserven la forma original.
És a partir del 1440 quan se'n té notícia més certa: l'assut medieval va ser construït pels mestres tortosins Domingo Xies, Antoni Alcanyiç i Bernat Gual, amb la prestació de treball de gairebé tota la població de l'actual comarca del Baix Ebre, i amb l'assessorament tècnic de diversos mestres, del territori i forasters. Encara que ja inicialment es preveia que servís per a treure aigua de l'Ebre per dos canals, això no s'aconseguí fins a quatre-cents anys després. Durant aquest temps l'Assut només serví per a moure uns molins fariners situats al costat de Xerta i al de Tivenys. Tot i això, en aquests segles va esdevenir un important centre econòmic controlat per la ciutat de Tortosa.
Vora l'assut, a la part de Tivenys, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibèric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruïda cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.
El canal de la Dreta fou inaugurat el 1857 i requerí una primera regularització i elevació de la cresta de l'Assut mentre que el de l'esquerra s'inaugura l'any 1912. Fou llavors, a mitjans del segle XIX, quan se li donà la imatge que té actualment, amb la intervenció que realitzà el senyor Jules Carvallo, el qual treballava per a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro.