Epona a l'Espai Ceretània, Bolvir (la Baixa Cerdanya, Catalunya)
Epona (Ἵππωνα) és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles. El seu nom deriva de la paraula cèltica Epos (ἵππος), que significa cavall.
És originària de la mitologia celta, i a Irlanda se la coneix com a Edain. La seva equivalent en la mitologia gal·lesa és Rhiannon, esposa de Pwyll, la qual estava obligada a portar les visites del seu marit fins a l'interior del palau com si fos una euga.
Se l'associa a la mort per l'antiga creença segons la qual els cavalls eres els guies de les ànimes fins a l'altre món. De vegades, també a causa d'aquesta associació, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins al cel.
Sovint se la representa asseguda sobre un cavall, de peu enmig d'una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la Gàl·lia com una nimfa aquàtica. Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada. Els seus atributs principals són la "pátera" (bol de poca fondària que s'utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucòpia o banya de l'abundància entre les mans.
El Jaciment Arqueològic del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu i el més important dels ceretans trobat fins avui. Es troba a l'extrem i la zona més elevada de La Corona, ubicada al municipi de Bolvir. L'indret és un tossal amb fortes pendents que deixa només un punt d'entrada, la visera meridional. El poblat gaudeix d'un ampli domini visual sobre el terç ponent de la comarca de Cerdanya, en concret de l'Estret d'Isòvol, pas natural d'entrada i sortida a la vall. De manera que aquesta antiga fortificació tindria un domini clar del que eren les antigues vies de comunicació, ja que pel voltant d'aquesta hi hauria diferents vies: per una banda, trobem la possible via romana que probablement comunicava Llívia (Iulia Lybica) amb les terres de l'Alt Urgell. I d'altra banda, trobem a uns metres del jaciment el curs del riu Segre, articulador del territori.
Epona a l'Espai Ceretània, Bolvir (la Baixa Cerdanya, Catalunya)
Epona (Ἵππωνα) és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles. El seu nom deriva de la paraula cèltica Epos (ἵππος), que significa cavall.
És originària de la mitologia celta, i a Irlanda se la coneix com a Edain. La seva equivalent en la mitologia gal·lesa és Rhiannon, esposa de Pwyll, la qual estava obligada a portar les visites del seu marit fins a l'interior del palau com si fos una euga.
Se l'associa a la mort per l'antiga creença segons la qual els cavalls eres els guies de les ànimes fins a l'altre món. De vegades, també a causa d'aquesta associació, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins al cel.
Sovint se la representa asseguda sobre un cavall, de peu enmig d'una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la Gàl·lia com una nimfa aquàtica. Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada. Els seus atributs principals són la "pátera" (bol de poca fondària que s'utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucòpia o banya de l'abundància entre les mans.
El Jaciment Arqueològic del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu i el més important dels ceretans trobat fins avui. Es troba a l'extrem i la zona més elevada de La Corona, ubicada al municipi de Bolvir. L'indret és un tossal amb fortes pendents que deixa només un punt d'entrada, la visera meridional. El poblat gaudeix d'un ampli domini visual sobre el terç ponent de la comarca de Cerdanya, en concret de l'Estret d'Isòvol, pas natural d'entrada i sortida a la vall. De manera que aquesta antiga fortificació tindria un domini clar del que eren les antigues vies de comunicació, ja que pel voltant d'aquesta hi hauria diferents vies: per una banda, trobem la possible via romana que probablement comunicava Llívia (Iulia Lybica) amb les terres de l'Alt Urgell. I d'altra banda, trobem a uns metres del jaciment el curs del riu Segre, articulador del territori.