Morella (Els Ports, Castelló, Espanya)
La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el sistema ibèric i sistema mediterrani català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.
La peculiar disposició d'aquestes serres, que solen depassar els 1200 metres, fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1020 metres) i de Torre Miró (1259 metres) fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella, però tributa al Bergantes, al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta: són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).
Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1294 metres) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1259 metres) a la serra de la Creu, el Tossal Gros (1253 metres) a la serra del Turmell, el Carrascar (1252 metres), també a la Creu, i la mola de la Garumba (1114 metres).
Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'humà prehistòric per aquestes terres. Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Historicoartístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).
Morella (Els Ports, Castelló, Espanya)
La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el sistema ibèric i sistema mediterrani català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.
La peculiar disposició d'aquestes serres, que solen depassar els 1200 metres, fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1020 metres) i de Torre Miró (1259 metres) fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella, però tributa al Bergantes, al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta: són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).
Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1294 metres) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1259 metres) a la serra de la Creu, el Tossal Gros (1253 metres) a la serra del Turmell, el Carrascar (1252 metres), també a la Creu, i la mola de la Garumba (1114 metres).
Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'humà prehistòric per aquestes terres. Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Historicoartístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).