Walden 7, Sant Just Desvern (el Baix Llobregat, Catalunya)
El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura a Sant Just Desvern.
El projecte va néixer l'any 1970, intentant la materialització d'una utopia. L'edifici va ser dissenyat per un grup de treball interdisciplinar format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.
Amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic, el Walden 7 s'aixeca com un monument i un punt de referència. Hi ha, aproximadament, 446 vivendes i hi resideixen uns 1000 veïns.
L'edifici pretenia posar en pràctica la teoria de la Ciutat en l'espai. És com tot un barri que a més de tenir una extensió horitzontal també la té vertical. En total, l'edifici té 16 pisos (incloent la terrassa), i la superfície edificada total és de 31140 m².
El Walden està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, en la façana posterior s'hi veu una doble «O». Exteriorment té l'aspecte d'un gran cristall mineral.
Els habitatges es formen unint mòduls sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells.
Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línees rectes de l'edifici. La combinació de les línees rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici.
Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau son les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Walden 7, Sant Just Desvern (el Baix Llobregat, Catalunya)
El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura a Sant Just Desvern.
El projecte va néixer l'any 1970, intentant la materialització d'una utopia. L'edifici va ser dissenyat per un grup de treball interdisciplinar format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.
Amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic, el Walden 7 s'aixeca com un monument i un punt de referència. Hi ha, aproximadament, 446 vivendes i hi resideixen uns 1000 veïns.
L'edifici pretenia posar en pràctica la teoria de la Ciutat en l'espai. És com tot un barri que a més de tenir una extensió horitzontal també la té vertical. En total, l'edifici té 16 pisos (incloent la terrassa), i la superfície edificada total és de 31140 m².
El Walden està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, en la façana posterior s'hi veu una doble «O». Exteriorment té l'aspecte d'un gran cristall mineral.
Els habitatges es formen unint mòduls sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells.
Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línees rectes de l'edifici. La combinació de les línees rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici.
Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau son les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.