Terra Baixa: Les hipoteques són un problema
"No saps de ben cert que si no entren diners a la cas les tinc totes perdudes, les hisendes? No t'he dit cent vegades que no me la daran, la pubilla Sala, fins que no es pensin que tu i ja jo no som res, Marta? Que no ho saps, que l'oncle del mas Riutort m'ha desheretat per tu i que ara, si tu et cases tot s'arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs que hi ha sobre els masos i les terres?"
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, i una de les més populars. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana, esdevenint tot un clàssic del repertori català. Correspon a l'etapa de plenitud creativa de Guimerà, en la que després d'uns anys d'escriure obres de caràcter historicoromàntic, d'acord amb els principis bàsics de la Renaixença, dóna entrada a plantejaments i solucions de caràcter realista i social.
L'obra va ser estrenada per primera vegada en versió en castellà a Madrid el 27 o 30 de novembre de 1896 al Teatro Español per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducció de José de Echegaray, a causa de la desconfiança de Guimerà en la seva obra. L'estrena de l'obra en català es va fer esperar fins el 8 de febrer del 1897, al Teatre Principal de Tortosa, a càrrec de la companyia Teodor Bonaplata. El mes anterior a aquesta estrena es va editar el text original de l'obra.
El tema principal de l'obra és l'amor, però les influències realistes instiguen a Guimerà a inclou-re altres temes com l'opressió que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, sent treballadors seus, dins d'una societat conservadora. D'aquesta manera, l'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana, tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables. A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació del caciquisme rural, i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrés. Es divideix en tres actes, on cadascun equival a una part de la narració clàssica (presentació del conflicte, nus i desenllaç).
Terra Baixa: Les hipoteques són un problema
"No saps de ben cert que si no entren diners a la cas les tinc totes perdudes, les hisendes? No t'he dit cent vegades que no me la daran, la pubilla Sala, fins que no es pensin que tu i ja jo no som res, Marta? Que no ho saps, que l'oncle del mas Riutort m'ha desheretat per tu i que ara, si tu et cases tot s'arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs que hi ha sobre els masos i les terres?"
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, i una de les més populars. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana, esdevenint tot un clàssic del repertori català. Correspon a l'etapa de plenitud creativa de Guimerà, en la que després d'uns anys d'escriure obres de caràcter historicoromàntic, d'acord amb els principis bàsics de la Renaixença, dóna entrada a plantejaments i solucions de caràcter realista i social.
L'obra va ser estrenada per primera vegada en versió en castellà a Madrid el 27 o 30 de novembre de 1896 al Teatro Español per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducció de José de Echegaray, a causa de la desconfiança de Guimerà en la seva obra. L'estrena de l'obra en català es va fer esperar fins el 8 de febrer del 1897, al Teatre Principal de Tortosa, a càrrec de la companyia Teodor Bonaplata. El mes anterior a aquesta estrena es va editar el text original de l'obra.
El tema principal de l'obra és l'amor, però les influències realistes instiguen a Guimerà a inclou-re altres temes com l'opressió que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, sent treballadors seus, dins d'una societat conservadora. D'aquesta manera, l'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana, tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables. A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació del caciquisme rural, i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrés. Es divideix en tres actes, on cadascun equival a una part de la narració clàssica (presentació del conflicte, nus i desenllaç).