Capella de Santa Llúcia, Ciutat Vella (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
La capella de Santa Llúcia data del segle XIII i sota l'advocació de les Onze Mil Verges, primer formà part del Palau Episcopal i no quedà adherida al claustre de la catedral de Barcelona fins que es completà la galeria de tramuntana del mateix.
De planta rectangular i coberta amb una volta de canó apuntada, és feta amb una aparell acurat i regular. L'exterior és coronat per una espadanya en arc de mig punt, i sobressurt l'escultura distribuïda per les arquivoltes, les impostes i els capitells. Tot i l'arcaïsme evident en l'organització i alguns models ornamentals, el tractament realista de la vegetació representada o el plantejament de l'únic capitell narratiu, amb l'Anunciació i la Visitació, traeixen la cronologia avançada i l'allunyament respecte del romànic estricte.
Al seu interior cal esmentar el sepulcre del fundador, el bisbe Arnau de Gurb, l'única tomba amb elements del segle XIII de tota la catedral, així com l'ossera de Francesc de Santa Coloma, ja de mitjans del segle XIV. A la banda del carrer del Bisbe, és incert l'origen del relleu amb un Agnus Dei.
Aquesta foto ha participat en el joc En otro lugar de Flickr.
Capella de Santa Llúcia, Ciutat Vella (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
La capella de Santa Llúcia data del segle XIII i sota l'advocació de les Onze Mil Verges, primer formà part del Palau Episcopal i no quedà adherida al claustre de la catedral de Barcelona fins que es completà la galeria de tramuntana del mateix.
De planta rectangular i coberta amb una volta de canó apuntada, és feta amb una aparell acurat i regular. L'exterior és coronat per una espadanya en arc de mig punt, i sobressurt l'escultura distribuïda per les arquivoltes, les impostes i els capitells. Tot i l'arcaïsme evident en l'organització i alguns models ornamentals, el tractament realista de la vegetació representada o el plantejament de l'únic capitell narratiu, amb l'Anunciació i la Visitació, traeixen la cronologia avançada i l'allunyament respecte del romànic estricte.
Al seu interior cal esmentar el sepulcre del fundador, el bisbe Arnau de Gurb, l'única tomba amb elements del segle XIII de tota la catedral, així com l'ossera de Francesc de Santa Coloma, ja de mitjans del segle XIV. A la banda del carrer del Bisbe, és incert l'origen del relleu amb un Agnus Dei.
Aquesta foto ha participat en el joc En otro lugar de Flickr.