Igrexa, Mosteiro de San Xoán de Poio (Pontevedra, Galicia, España)
El monestir de Sant Joan de Poio (en gallec, mosteiro de San Xoán de Poio) és un antic monestir benedictí que actualment és ocupat per una comunitat mercedària. Els seus orígens són una mica confusos i fins i tot la seva fundació s'ha volgut vincular a Sant Fructuós de Braga, cosa que sembla poder descartar-se. Hom coneix que fou dotat econòmicament pel rei Bermudo II (982-999) i per la reina Urraca l'any 1116, tot i que per la primera referència documental cal retrocedir fins l'any 942. Després la casa va quedar vinculada a la seu de Santiago arran d'una donació efectuada per Fernando II, el 1169. A finals del segle XV l'establiment es trobava en decadència, una visita de l'any 1494 el troba en una situació caòtica. Més tard les circumstàncies van canviar i es va redreçar, l'any 1548 s'hi va fundar un prestigiós col·legi de teologia. Va mantenir la seva activitat com a comunitat benedictina fins el 1835, quan la desamortització va clausurar l'establiment. A partir del 1890 el lloc va passar a estar ocupat pels mercedaris, que encara es mantenen en aquest lloc.
La façana del monestir és una obra barroca de traça simple que compta amb una coberta amb un nínxol en el qual alberga la imatge de Sant Benet.
L'obra de l'església va ser contractada a Pedro de Monteagudo en 1691 seguint les traces de Gabriel de Casas. En 1700, l'obra va quedar inacabada i va haver de ser completada per un altre mestre. Les torres, segons l'opinió d'alguns autors, es posen en relació amb el barroc compostel·là, en concret amb la manera de fer de Fernando de Casas Novoa.
La façana de l'església està emmarcada per dues esveltes torres amb una portada amb dos parells de columnes dòriques a la part inferior del cos i dos parells de columnes corínties a la part superior. A la portada destaca una imatge de Sant Joan Baptista.
L'interior de l'església es va iniciar en virtut d'un plànol clàssic adquirint elements barrocs durant el seu llarg procés de construcció que es va acabar al segle XVIII. Així, el treball no es va completar d'acord amb el plànol original, tot i que era molt respectat, així en 1708 s'estava fent la bòveda en el creuer i en 1731 la construcció de la sagristia. Fins i tot, en l'any 1743, el Pare Sarmiento va dir que l'església encara estava oberta.
Es configura en una gran nau coberta amb voltes de canó i voltes de creueria. En ella s'obren tres petites capelles amb arcs de mig punt i sobre ells una sèrie de balcons.
La capella major s'orna amb el retaule major, treball realitzat en l'any 1735, i es divideix en columnes salomòniques. Mostra imatges de sants mercedaris del convent de Madrid, juntament amb imatges de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'orde, i Sant Joan Baptista, patró del convent. L'antic retaule, encarregat a Bernardo Cabrera en 1631, va ser aprofitat en part pel retaule de la capella de Crist (antiga sagristia), on hi ha la tomba de Santa Trahamunda.
Ruta excursionista a Wikiloc.
Igrexa, Mosteiro de San Xoán de Poio (Pontevedra, Galicia, España)
El monestir de Sant Joan de Poio (en gallec, mosteiro de San Xoán de Poio) és un antic monestir benedictí que actualment és ocupat per una comunitat mercedària. Els seus orígens són una mica confusos i fins i tot la seva fundació s'ha volgut vincular a Sant Fructuós de Braga, cosa que sembla poder descartar-se. Hom coneix que fou dotat econòmicament pel rei Bermudo II (982-999) i per la reina Urraca l'any 1116, tot i que per la primera referència documental cal retrocedir fins l'any 942. Després la casa va quedar vinculada a la seu de Santiago arran d'una donació efectuada per Fernando II, el 1169. A finals del segle XV l'establiment es trobava en decadència, una visita de l'any 1494 el troba en una situació caòtica. Més tard les circumstàncies van canviar i es va redreçar, l'any 1548 s'hi va fundar un prestigiós col·legi de teologia. Va mantenir la seva activitat com a comunitat benedictina fins el 1835, quan la desamortització va clausurar l'establiment. A partir del 1890 el lloc va passar a estar ocupat pels mercedaris, que encara es mantenen en aquest lloc.
La façana del monestir és una obra barroca de traça simple que compta amb una coberta amb un nínxol en el qual alberga la imatge de Sant Benet.
L'obra de l'església va ser contractada a Pedro de Monteagudo en 1691 seguint les traces de Gabriel de Casas. En 1700, l'obra va quedar inacabada i va haver de ser completada per un altre mestre. Les torres, segons l'opinió d'alguns autors, es posen en relació amb el barroc compostel·là, en concret amb la manera de fer de Fernando de Casas Novoa.
La façana de l'església està emmarcada per dues esveltes torres amb una portada amb dos parells de columnes dòriques a la part inferior del cos i dos parells de columnes corínties a la part superior. A la portada destaca una imatge de Sant Joan Baptista.
L'interior de l'església es va iniciar en virtut d'un plànol clàssic adquirint elements barrocs durant el seu llarg procés de construcció que es va acabar al segle XVIII. Així, el treball no es va completar d'acord amb el plànol original, tot i que era molt respectat, així en 1708 s'estava fent la bòveda en el creuer i en 1731 la construcció de la sagristia. Fins i tot, en l'any 1743, el Pare Sarmiento va dir que l'església encara estava oberta.
Es configura en una gran nau coberta amb voltes de canó i voltes de creueria. En ella s'obren tres petites capelles amb arcs de mig punt i sobre ells una sèrie de balcons.
La capella major s'orna amb el retaule major, treball realitzat en l'any 1735, i es divideix en columnes salomòniques. Mostra imatges de sants mercedaris del convent de Madrid, juntament amb imatges de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'orde, i Sant Joan Baptista, patró del convent. L'antic retaule, encarregat a Bernardo Cabrera en 1631, va ser aprofitat en part pel retaule de la capella de Crist (antiga sagristia), on hi ha la tomba de Santa Trahamunda.
Ruta excursionista a Wikiloc.