Castell de Montjuïc, Sants-Montjuïc (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
El castell de Montjuïc, al cim de la muntanya del mateix nom de Barcelona, tal com ha arribat fins als nostres dies és resultat en bona mesura de la reforma de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l'enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores realitzades en època del virrei Velasco, a finals del segle XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, un fossat i un camí cobert perimetral.
La figura de Cermeño és paradigma de l'auge del paper de l'enginyer militar, vinculat al disseny i a la transformació urbanística de les grans places del país al llarg del segle XVIII. Barcelona va ser exemple d'aquest fet gràcies a l'enginyer reial Pròsper de Verboom, que va edificar la Ciutadella realitzada per Cermeño i va dur a terme l'enderrocament de bona part del barri de la Ribera i la creació de la Barceloneta, entre d'altres.
Més enllà del Castell de Montjuïc, Cermeño es va dedicar a seguir i perfeccionar el sistema de fortificacions en estrella ideat per l'enginyer francès Sébastien Le Preste (1633-1707), senyor de Vauban. El seu projecte més ambiciós, seguint aquesta línia, va ser el disseny i la construcció del castell de Sant Ferran a Figueres, considerat un dels millors exemples de fortificacions amb baluards d'Europa i del món, gràcies a les seves dimensions i a la qualitat de la seva fàbrica.
El Castell de Montjuïc va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1988.
Més informació aquí.
Castell de Montjuïc, Sants-Montjuïc (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
El castell de Montjuïc, al cim de la muntanya del mateix nom de Barcelona, tal com ha arribat fins als nostres dies és resultat en bona mesura de la reforma de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l'enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores realitzades en època del virrei Velasco, a finals del segle XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, un fossat i un camí cobert perimetral.
La figura de Cermeño és paradigma de l'auge del paper de l'enginyer militar, vinculat al disseny i a la transformació urbanística de les grans places del país al llarg del segle XVIII. Barcelona va ser exemple d'aquest fet gràcies a l'enginyer reial Pròsper de Verboom, que va edificar la Ciutadella realitzada per Cermeño i va dur a terme l'enderrocament de bona part del barri de la Ribera i la creació de la Barceloneta, entre d'altres.
Més enllà del Castell de Montjuïc, Cermeño es va dedicar a seguir i perfeccionar el sistema de fortificacions en estrella ideat per l'enginyer francès Sébastien Le Preste (1633-1707), senyor de Vauban. El seu projecte més ambiciós, seguint aquesta línia, va ser el disseny i la construcció del castell de Sant Ferran a Figueres, considerat un dels millors exemples de fortificacions amb baluards d'Europa i del món, gràcies a les seves dimensions i a la qualitat de la seva fàbrica.
El Castell de Montjuïc va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1988.
Més informació aquí.