Castanyoles, Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental, Catalunya)
Les castanyoles o postisses són un instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses. El seu nom deriva del fruit del castanyer (Castanea sativa), per la semblança de la seva forma amb la d'una castanya.
Les castanyoles són un instrument popular, tocat per ballarins a tota la Mediterrània des de molt antic, com a mínim a l'època dels fenicis. Als Països Catalans, com arreu, es tocaven de manera intuïtiva, sense cap formació especial, fins que al segle XIX l'escola bolera de Barcelona les va incloure com a ensenyament dins de la dansa. A la segona meitat del segle XX, Emma Maleras va inventar un mètode per a aprendre a tocar-les com qualsevol altre instrument musical, i també un tipus de pentagrama especial, anomenat bigrama, que són els que s'empren avui a tot el món. Avui existeixen cors formats exclusivament per tocadors de castanyoles, com per exemple Tocs i "Cor Castanets", als Països Catalans. També són utilitzades per molts grups de dansa catalana (esbarts dansaires). Paral·lelament, un instrument similar i amb el mateix origen, els cròtals, també s'han inclòs a l'ensenyament de la dansa clàssica oriental.
Castanyoles, Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental, Catalunya)
Les castanyoles o postisses són un instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses. El seu nom deriva del fruit del castanyer (Castanea sativa), per la semblança de la seva forma amb la d'una castanya.
Les castanyoles són un instrument popular, tocat per ballarins a tota la Mediterrània des de molt antic, com a mínim a l'època dels fenicis. Als Països Catalans, com arreu, es tocaven de manera intuïtiva, sense cap formació especial, fins que al segle XIX l'escola bolera de Barcelona les va incloure com a ensenyament dins de la dansa. A la segona meitat del segle XX, Emma Maleras va inventar un mètode per a aprendre a tocar-les com qualsevol altre instrument musical, i també un tipus de pentagrama especial, anomenat bigrama, que són els que s'empren avui a tot el món. Avui existeixen cors formats exclusivament per tocadors de castanyoles, com per exemple Tocs i "Cor Castanets", als Països Catalans. També són utilitzades per molts grups de dansa catalana (esbarts dansaires). Paral·lelament, un instrument similar i amb el mateix origen, els cròtals, també s'han inclòs a l'ensenyament de la dansa clàssica oriental.