Torre del Fang, Sant Martí (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
És una de les poques masies de l'antic terme de Sant Martí de Provençals que han arribat als nostres dies. Tot i que llegendes com el «Corazón Devorado» situarien el seu origen en el segle XII, la façana més antiga de la finca, amb carreus de pedra, s'ha datat entre finals del segle XIII i principis del XIV. La primera referència documentada apareix en el dietari de la Generalitat del 23 de febrer de 1559, on es menciona l'edifici com a Torre de la Verge Maria, anteriorment Torre del Diable.
Presenta diversos cossos, fruits de sengles etapes constructives. Hi ha finestres de traça gòtica, amb arcs conopials i permòdols en forma de testes, que es poden datar al segle XVI. Al segle XVIII es va dur a terme una important ampliació que va convertir la masia en una casa senyorial, amb la típica galeria de solana formada per un seguit d'arcs de mig punt.
El seu emplaçament havia estat un lloc privilegiat, ja que la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, a més, estava en una via principal doncs l'actual carrer del Clot (abans carretera de Ribas) havia estat el camí ral que partia del Portal Nou de les muralles de Barcelona i arribava fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar.
El 1713 i 1714, la torre va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.
La seva història va donar un tomb el 1852 quan es van realitzar les primeres expropiacions per a l'estesa de la línia fèrria. Des d'aquest moment, d'esdevenir de la torre del Fang està marcat pel tren i la indústria. Seixanta-tres anys després, en 1915, els terrenys de la masia es van veure afectats per una nova expropiació, lligada a l'ampliació de la línia del ferrocarril a França.
En 1922, la torre del Fang va deixar de ser una masia agrícola i va passar a tenir ús industrial. La va comprar Foment d'Obres i Construccions i en el que abans eren horts i camps es van alçar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció. Foment va demanar a l'Ajuntament de Barcelona, i va aconseguir el 1924, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà. Els edificis es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l'aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades de l'Eixample.
Finalment va quedar en desús, fet al que hi han col·laborat les diferents infraestructures que passen pel seu costat.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Torre del Fang, Sant Martí (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
És una de les poques masies de l'antic terme de Sant Martí de Provençals que han arribat als nostres dies. Tot i que llegendes com el «Corazón Devorado» situarien el seu origen en el segle XII, la façana més antiga de la finca, amb carreus de pedra, s'ha datat entre finals del segle XIII i principis del XIV. La primera referència documentada apareix en el dietari de la Generalitat del 23 de febrer de 1559, on es menciona l'edifici com a Torre de la Verge Maria, anteriorment Torre del Diable.
Presenta diversos cossos, fruits de sengles etapes constructives. Hi ha finestres de traça gòtica, amb arcs conopials i permòdols en forma de testes, que es poden datar al segle XVI. Al segle XVIII es va dur a terme una important ampliació que va convertir la masia en una casa senyorial, amb la típica galeria de solana formada per un seguit d'arcs de mig punt.
El seu emplaçament havia estat un lloc privilegiat, ja que la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, a més, estava en una via principal doncs l'actual carrer del Clot (abans carretera de Ribas) havia estat el camí ral que partia del Portal Nou de les muralles de Barcelona i arribava fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar.
El 1713 i 1714, la torre va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.
La seva història va donar un tomb el 1852 quan es van realitzar les primeres expropiacions per a l'estesa de la línia fèrria. Des d'aquest moment, d'esdevenir de la torre del Fang està marcat pel tren i la indústria. Seixanta-tres anys després, en 1915, els terrenys de la masia es van veure afectats per una nova expropiació, lligada a l'ampliació de la línia del ferrocarril a França.
En 1922, la torre del Fang va deixar de ser una masia agrícola i va passar a tenir ús industrial. La va comprar Foment d'Obres i Construccions i en el que abans eren horts i camps es van alçar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció. Foment va demanar a l'Ajuntament de Barcelona, i va aconseguir el 1924, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà. Els edificis es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l'aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades de l'Eixample.
Finalment va quedar en desús, fet al que hi han col·laborat les diferents infraestructures que passen pel seu costat.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.