Fachada da Acibechería, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La façana da Acibechería es troba a la Plaça de la Immaculada. Aquí acabava el Camí de Santiago dels pelegrins procedents de França, en la porta anomenada franquígena (també Porta del Paradís), el portal romànic va ser construït el 1122 per Bernard, tresorer del temple. Aquesta portalada va ser demolida per haver patit un incendi l'any 1758. Algunes peces escultòriques que es van salvar van ser col·locades a la façana "das Praterías". La nova va ser projectada en estil barroc per Lucas Ferro Caaveiro i acabada per Domingo Lois Monteagudo i Clemente Sarela en estil neoclàssic el 1769, encara que va conservar alguns traçats del barroc.
A la part superior de la façana hi ha una estàtua de Santiago del segle xviii, amb dos reis als seus peus en posició de pregar: Alfons III d'Astúries(866-910) i Ordoni I de Galícia (873-924). Al centre s'hi troba l'estàtua de la Fe.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Fachada da Acibechería, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La façana da Acibechería es troba a la Plaça de la Immaculada. Aquí acabava el Camí de Santiago dels pelegrins procedents de França, en la porta anomenada franquígena (també Porta del Paradís), el portal romànic va ser construït el 1122 per Bernard, tresorer del temple. Aquesta portalada va ser demolida per haver patit un incendi l'any 1758. Algunes peces escultòriques que es van salvar van ser col·locades a la façana "das Praterías". La nova va ser projectada en estil barroc per Lucas Ferro Caaveiro i acabada per Domingo Lois Monteagudo i Clemente Sarela en estil neoclàssic el 1769, encara que va conservar alguns traçats del barroc.
A la part superior de la façana hi ha una estàtua de Santiago del segle xviii, amb dos reis als seus peus en posició de pregar: Alfons III d'Astúries(866-910) i Ordoni I de Galícia (873-924). Al centre s'hi troba l'estàtua de la Fe.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.