Crismón, Fachada das Praterías, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La façana de Praterías és la façana meridional del creuer de la catedral de Santiago de Compostel·la i és l'única façana romànica que es conserva a la catedral. Es va edificar entre 1103 i 1117 i durant els segles següents se li han anat afegint elements procedents d'altres llocs de la catedral.
Consta de dues portes d'entrada en degradació amb arquivoltes i timpans. Les arquivoltes són sobre onze columnes adossades, tres són de marbre blanc (la central i les extremes) i la resta de granit. A la central apareixen les figures de dotze profetes i a les laterals els apòstols. Sobre els timpans s'hi troba un gran fris que se separa del cos superior per una franja sostinguda per permòdols grotescs, en aquest pis s'hi troben dues finestres que estan adornades per arquivoltes romàniques.
Al fris central, s'hi troba Crist, amb personatges i escenes vàries, a la seva dreta les sis figures que es veuen pertanyen al cor del "Maestro Mateo" que van ser col·locades allà a la fi del segle XIX. La disposició original dels elements iconogràfics va quedar desvirtuada des que en el segle XVIII van ser allotjades aquí nombroses imatges recuperades de la desmantellada façana d'"Azabacherías". En un medalló central apareix el Pare Etern (o la Transfiguració), amb les mans obertes i sobre els arcs a l'extradós quatre àngels amb trompetes que anuncien el Judici Final.
Al timpà de la porta esquerra apareix Crist temptat per un grup de dimonis. A la dreta apareix una dona a mig vestir amb una calavera a les mans, que pot ser Eva o la dona adúltera. Als brancals apareixen Sant Andreu i Moisès. Al contrafort esquerre, el bíblic rei David assegut en el seu tron amb una cama damunt l'altra, traslluïdes a través de la fina tela de la seva roba i tocant una viola, personifica el triomf sobre el mal sent una obra destacada del romànic esculpida pel "Maestro de las Platerías o Maestro Esteban"; la creació d'Adam i Crist beneint. Moltes d'aquestes figures procedeixen de la façana romànica nord o del Paradís (actual façana de l'"Azabachería") i van ser col·locades en aquesta façana al segle XVIII.
Al timpà de la porta dreta apareixen diverses escenes de la passió de Crist i de l'Adoració dels Mags. En un dels brancals apareix la inscripció que commemora la col·locació de la primera pedra:
ERA / IC / XVI / V IDUS / JULLII
(Inscripció que segueix el Calendari romà i, segons el còmput de l'anomenada Era Hispànica, correspon a l'11 de juliol de 1078.)
Una imatge, no identificada, sobre un guillot que engoleix una llebre i, enfront d'aquesta, una dona mal vestida amb un animal a la falda, procedeixen d'un altre lloc. Recolzades al mur de la "torre de la Berenguela" apareixen d'altres imatges que representen la creació d'Eva, Crist en un tron i el sacrifici d'Isaac.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Crismón, Fachada das Praterías, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La façana de Praterías és la façana meridional del creuer de la catedral de Santiago de Compostel·la i és l'única façana romànica que es conserva a la catedral. Es va edificar entre 1103 i 1117 i durant els segles següents se li han anat afegint elements procedents d'altres llocs de la catedral.
Consta de dues portes d'entrada en degradació amb arquivoltes i timpans. Les arquivoltes són sobre onze columnes adossades, tres són de marbre blanc (la central i les extremes) i la resta de granit. A la central apareixen les figures de dotze profetes i a les laterals els apòstols. Sobre els timpans s'hi troba un gran fris que se separa del cos superior per una franja sostinguda per permòdols grotescs, en aquest pis s'hi troben dues finestres que estan adornades per arquivoltes romàniques.
Al fris central, s'hi troba Crist, amb personatges i escenes vàries, a la seva dreta les sis figures que es veuen pertanyen al cor del "Maestro Mateo" que van ser col·locades allà a la fi del segle XIX. La disposició original dels elements iconogràfics va quedar desvirtuada des que en el segle XVIII van ser allotjades aquí nombroses imatges recuperades de la desmantellada façana d'"Azabacherías". En un medalló central apareix el Pare Etern (o la Transfiguració), amb les mans obertes i sobre els arcs a l'extradós quatre àngels amb trompetes que anuncien el Judici Final.
Al timpà de la porta esquerra apareix Crist temptat per un grup de dimonis. A la dreta apareix una dona a mig vestir amb una calavera a les mans, que pot ser Eva o la dona adúltera. Als brancals apareixen Sant Andreu i Moisès. Al contrafort esquerre, el bíblic rei David assegut en el seu tron amb una cama damunt l'altra, traslluïdes a través de la fina tela de la seva roba i tocant una viola, personifica el triomf sobre el mal sent una obra destacada del romànic esculpida pel "Maestro de las Platerías o Maestro Esteban"; la creació d'Adam i Crist beneint. Moltes d'aquestes figures procedeixen de la façana romànica nord o del Paradís (actual façana de l'"Azabachería") i van ser col·locades en aquesta façana al segle XVIII.
Al timpà de la porta dreta apareixen diverses escenes de la passió de Crist i de l'Adoració dels Mags. En un dels brancals apareix la inscripció que commemora la col·locació de la primera pedra:
ERA / IC / XVI / V IDUS / JULLII
(Inscripció que segueix el Calendari romà i, segons el còmput de l'anomenada Era Hispànica, correspon a l'11 de juliol de 1078.)
Una imatge, no identificada, sobre un guillot que engoleix una llebre i, enfront d'aquesta, una dona mal vestida amb un animal a la falda, procedeixen d'un altre lloc. Recolzades al mur de la "torre de la Berenguela" apareixen d'altres imatges que representen la creació d'Eva, Crist en un tron i el sacrifici d'Isaac.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.