Porta Santa, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La façana de la catedral que dóna a la plaça de la Quintana té tres portes. La Porta Reial, d'estil romànic, va ser iniciada sota la direcció de José Vega y Verdugo, començada per José de la Peña de Toro el 1666 i acabada per Domingo d'Andrade el 1700, on va realitzar unes columnes gegants que abasten dues plantes de finestrals, una balustrada amb grans pinacles i una edícula que servia per a una estàtua eqüestre de Santiago (avui desapareguda), tot adornat amb decoració de raïms, de fruites i trofeus militars a gran escala. És el lloc per on entraven els reis d'Espanya, d'aquí li ve el nom i a sobre de la seva llinda s'hi troba l'escut reial.
L'altra porta és la Porta del Perdó, anomenada porta Santa, que s'obre només els anys jubilars. Sobre aquesta porta es poden veure, en unes fornícules, les imatges de Sant Jaume i als seus costats els seus deixebles Anastasi i Teodor. Al cos inferior i a ambdós costats de la porta es van col·locar vint-i-quatre figures representant apòstols i profetes que provenien de l'antic cor de pedra del maestro Mateo, a l'interior d'aquesta porta, passant un petit pati, es troba la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis del temple.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Porta Santa, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La façana de la catedral que dóna a la plaça de la Quintana té tres portes. La Porta Reial, d'estil romànic, va ser iniciada sota la direcció de José Vega y Verdugo, començada per José de la Peña de Toro el 1666 i acabada per Domingo d'Andrade el 1700, on va realitzar unes columnes gegants que abasten dues plantes de finestrals, una balustrada amb grans pinacles i una edícula que servia per a una estàtua eqüestre de Santiago (avui desapareguda), tot adornat amb decoració de raïms, de fruites i trofeus militars a gran escala. És el lloc per on entraven els reis d'Espanya, d'aquí li ve el nom i a sobre de la seva llinda s'hi troba l'escut reial.
L'altra porta és la Porta del Perdó, anomenada porta Santa, que s'obre només els anys jubilars. Sobre aquesta porta es poden veure, en unes fornícules, les imatges de Sant Jaume i als seus costats els seus deixebles Anastasi i Teodor. Al cos inferior i a ambdós costats de la porta es van col·locar vint-i-quatre figures representant apòstols i profetes que provenien de l'antic cor de pedra del maestro Mateo, a l'interior d'aquesta porta, passant un petit pati, es troba la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis del temple.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.