Interior, Catedral de Santigo de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
L'estructura de l'edifici comprèn una àrea de vuit mil metres quadrats, consta de planta de creu llatina de tres naus d'una longitud de prop de cent metres amb un creuer de també tres naus i de prop de setanta metres de longitud. L'alçada de la nau central és de vint-i-dos metres en tot el seu recorregut i assoleix els trenta-dos de màxim a la volta del creuer. El cimbori, situat sobre el centre del transsepte, és gòtic, substituint l'antic romànic.
Prop de l'altar major, la girola està composta per diverses capelles romàniques absidals la central de planta quadrada i també té dos absis a cada un dels braços del creuer. Sobre les naus laterals, separades de la central per quaranta-dos pilars, es troba un trifori amb coberta de quart de canó i balcó de finestrals de doble arcuació. La nau central es cobreix amb volta de canó sobre arcs faixons i les laterals amb voltes d'aresta.
La il·luminació prové de les finestres dels dos pisos de les naus laterals del període romànic, a la capella major són polilobulades i les que corresponen a la girola són ulls de bou. L'ornamentació s'aprecia als capitells historiats a la part de l'absis i amb adorns vegetals a la galeria.
La catedral disposa de dos grans orgues, situats a la part central dels trams alts de la nau principal, són de començament del segle XVIII. Encarregats pel capítol catedralici al mestre salamantí Manuel de la Viña i la caixa a l'arquitecte Antonio Afonsín i a l'escultor Manuel Romay. Cap al 1980, la consola va ser substituïda i s'hi va incloure mecanismes electrònics i informàtics per una empresa de Roma.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Interior, Catedral de Santigo de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
L'estructura de l'edifici comprèn una àrea de vuit mil metres quadrats, consta de planta de creu llatina de tres naus d'una longitud de prop de cent metres amb un creuer de també tres naus i de prop de setanta metres de longitud. L'alçada de la nau central és de vint-i-dos metres en tot el seu recorregut i assoleix els trenta-dos de màxim a la volta del creuer. El cimbori, situat sobre el centre del transsepte, és gòtic, substituint l'antic romànic.
Prop de l'altar major, la girola està composta per diverses capelles romàniques absidals la central de planta quadrada i també té dos absis a cada un dels braços del creuer. Sobre les naus laterals, separades de la central per quaranta-dos pilars, es troba un trifori amb coberta de quart de canó i balcó de finestrals de doble arcuació. La nau central es cobreix amb volta de canó sobre arcs faixons i les laterals amb voltes d'aresta.
La il·luminació prové de les finestres dels dos pisos de les naus laterals del període romànic, a la capella major són polilobulades i les que corresponen a la girola són ulls de bou. L'ornamentació s'aprecia als capitells historiats a la part de l'absis i amb adorns vegetals a la galeria.
La catedral disposa de dos grans orgues, situats a la part central dels trams alts de la nau principal, són de començament del segle XVIII. Encarregats pel capítol catedralici al mestre salamantí Manuel de la Viña i la caixa a l'arquitecte Antonio Afonsín i a l'escultor Manuel Romay. Cap al 1980, la consola va ser substituïda i s'hi va incloure mecanismes electrònics i informàtics per una empresa de Roma.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.