IES Maragall, L'Eixample, Barcelona (el Barcelonès, Catalunya)
La nit estelada (neerlandès De sterrennacht) és una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889.
La nit estelada està ancorada en la imaginació i la memòria de Van Gogh, i presenta una expressió molt íntima i subjectiva de la resposta de Van Gogh davant la natura. Servint-se de pinzellades molt gruixudes i empastades, sota un cel turbulent s'aixeca una visió idealitzada del poble de Sant Romieg de Provença, vist en direcció nord des del sanatori on Van Gogh estava ingressat. La serra dels Alps de l'Alta Provença tanca l'escena per la dreta, però aquesta visió no concorda amb precisió amb la vista des del sanatori, i podria ser que es tractés d'uns turons situats al sud del sanatori. El flanc esquerre és definit per un gran xiprer, també turbulent. Aquest és un arbre tradicionalment associat amb el dol i els cementiris, i en aquest cas és un element d'unió entre el cel turbulent, un camp d'energia en ebullició, i el poblet, un indret de calma on destaca el campanar de l'església, que evoca la terra nadiua de Van Gogh. Cal remarcar, a més, que durant la seva estada a Arle, Van Gogh havia canviat la posició de l'Óssa Major al Cel estelat sobre el Roine, ubicant-la al sud.
El crit (Skrik en noruec) és l'obra més coneguda d'Edvard Munch. L'obra data del 1893, i s'engloba dins de l'estil expressionista. La tècnica utilitzada va ser l'oli i tremp sobre cartró de 91 cm x 73,5 cm. Actualment, l'original es troba a Nasjonalgalleriet, a Oslo, tot i que existeixen al voltant de 50 còpies. El tema de l'obra es resumeix en una persona en primer pla que no se sap bé si és un home o una dona per la poca definició de la silueta, que crida angoixada. El crit sembla que es transmet a tot el paisatge.
El malestar de la persona protagonista es mostra amb corbes sinuoses que apareixen per tot el quadre excepte en les baranes del pont i les dues figures humanes que s'allunyen per darrere del protagonista. Hi abunden les tonalitats irreals de vermell, blau i negre, que ajuden a mostrar el sofriment de l'individu. El cel crida l'atenció per les tonalitats vermelles i taronges que va utilitzar l'autor.
En el primer pla, apareix un individu que es posa les mans a la cara i crida per expressar la seva angoixa. La cara d'aquest està deformada de manera que recorda una mòmia peruana. El pont i els dos personatges que s'allunyen resten indiferents, però la resta del paisatge sembla solidaritzar-se amb el protagonista. Les baranes del pont separen els dos ambients. Al fons, es reconeixen un fiord i dues siluetes de vaixells.
IES Maragall, L'Eixample, Barcelona (el Barcelonès, Catalunya)
La nit estelada (neerlandès De sterrennacht) és una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889.
La nit estelada està ancorada en la imaginació i la memòria de Van Gogh, i presenta una expressió molt íntima i subjectiva de la resposta de Van Gogh davant la natura. Servint-se de pinzellades molt gruixudes i empastades, sota un cel turbulent s'aixeca una visió idealitzada del poble de Sant Romieg de Provença, vist en direcció nord des del sanatori on Van Gogh estava ingressat. La serra dels Alps de l'Alta Provença tanca l'escena per la dreta, però aquesta visió no concorda amb precisió amb la vista des del sanatori, i podria ser que es tractés d'uns turons situats al sud del sanatori. El flanc esquerre és definit per un gran xiprer, també turbulent. Aquest és un arbre tradicionalment associat amb el dol i els cementiris, i en aquest cas és un element d'unió entre el cel turbulent, un camp d'energia en ebullició, i el poblet, un indret de calma on destaca el campanar de l'església, que evoca la terra nadiua de Van Gogh. Cal remarcar, a més, que durant la seva estada a Arle, Van Gogh havia canviat la posició de l'Óssa Major al Cel estelat sobre el Roine, ubicant-la al sud.
El crit (Skrik en noruec) és l'obra més coneguda d'Edvard Munch. L'obra data del 1893, i s'engloba dins de l'estil expressionista. La tècnica utilitzada va ser l'oli i tremp sobre cartró de 91 cm x 73,5 cm. Actualment, l'original es troba a Nasjonalgalleriet, a Oslo, tot i que existeixen al voltant de 50 còpies. El tema de l'obra es resumeix en una persona en primer pla que no se sap bé si és un home o una dona per la poca definició de la silueta, que crida angoixada. El crit sembla que es transmet a tot el paisatge.
El malestar de la persona protagonista es mostra amb corbes sinuoses que apareixen per tot el quadre excepte en les baranes del pont i les dues figures humanes que s'allunyen per darrere del protagonista. Hi abunden les tonalitats irreals de vermell, blau i negre, que ajuden a mostrar el sofriment de l'individu. El cel crida l'atenció per les tonalitats vermelles i taronges que va utilitzar l'autor.
En el primer pla, apareix un individu que es posa les mans a la cara i crida per expressar la seva angoixa. La cara d'aquest està deformada de manera que recorda una mòmia peruana. El pont i els dos personatges que s'allunyen resten indiferents, però la resta del paisatge sembla solidaritzar-se amb el protagonista. Les baranes del pont separen els dos ambients. Al fons, es reconeixen un fiord i dues siluetes de vaixells.