L'espadanya, Església de Sant Miquel de Fontanet (la Segarra, Catalunya)
És molt probable que l'església de Sant Miquel de Fontanet es relacioni temporalment amb el castell, situat on avui hi ha una casa. El castell ja és esmentat el 1031.
A l'església s'hi accedeix per una llarga graonada. És una construcció d'una sola nau de planta rectangular d'estil romànic, amb volta de canó i un absis decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta. El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII. El mur de ponent és coronat per un campanar de cadireta, no romànic, de doble finestral. L'accés es troba a l'oest i ve donat per una entrada amb arc rebaixat i porta de fusta de doble batent precedida per un cobert amb teulada a doble vessant, fruit d'una important obra d'ampliació i reforma del segle XVII.
A l'interior, entre d'altres tombes de rectors, hi ha la de Jeroni Giribets (1678-1744), autor de diversos panegírics i escrits.
A prop seu hi ha la masia de Can Garriga.
L'espadanya, Església de Sant Miquel de Fontanet (la Segarra, Catalunya)
És molt probable que l'església de Sant Miquel de Fontanet es relacioni temporalment amb el castell, situat on avui hi ha una casa. El castell ja és esmentat el 1031.
A l'església s'hi accedeix per una llarga graonada. És una construcció d'una sola nau de planta rectangular d'estil romànic, amb volta de canó i un absis decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta. El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII. El mur de ponent és coronat per un campanar de cadireta, no romànic, de doble finestral. L'accés es troba a l'oest i ve donat per una entrada amb arc rebaixat i porta de fusta de doble batent precedida per un cobert amb teulada a doble vessant, fruit d'una important obra d'ampliació i reforma del segle XVII.
A l'interior, entre d'altres tombes de rectors, hi ha la de Jeroni Giribets (1678-1744), autor de diversos panegírics i escrits.
A prop seu hi ha la masia de Can Garriga.