El castell, Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya)
El castell de Santa Pau és un edifici de planta quadrada construït en diferents etapes entre els segles XIII i XVIII.
L'origen del castell es troba en els Santa Pau, castlans de Finestres i del seu castell, del que eren senyors els Porqueres. Però seria amb Ponç II que aquesta nissaga esdevindria definitivament senyorial i a ell es deu, molt probablement, l'aixecament del seu castell de Santa Pau. El seu fill Hug I es casar amb Beatriu de Porqueres, i amb aquest fet ambdues famílies quedaren unides. El castell original prefeudal era el de Finestres: el nou i residencial seria el de Santa Pau, que rebria la titulació de baronia.
El rei Pere El Gran, a l'agost de l'any 1285, hi residí quan anava de camí al passos fronterers dels Pirineus, en la guerra contra els creuats francesos de Felip l'Ardit. Bernat Desclot, en la seva Crònica, escrigué: i el rei d'Aragó aquell dia va anar a dinar a un lloc que té per nom Santa Pau; mai se l'havia vist tan alegre, ni tan joiós, ni tan ben allotjat, com ho fou aquell dia.
El castell, Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya)
El castell de Santa Pau és un edifici de planta quadrada construït en diferents etapes entre els segles XIII i XVIII.
L'origen del castell es troba en els Santa Pau, castlans de Finestres i del seu castell, del que eren senyors els Porqueres. Però seria amb Ponç II que aquesta nissaga esdevindria definitivament senyorial i a ell es deu, molt probablement, l'aixecament del seu castell de Santa Pau. El seu fill Hug I es casar amb Beatriu de Porqueres, i amb aquest fet ambdues famílies quedaren unides. El castell original prefeudal era el de Finestres: el nou i residencial seria el de Santa Pau, que rebria la titulació de baronia.
El rei Pere El Gran, a l'agost de l'any 1285, hi residí quan anava de camí al passos fronterers dels Pirineus, en la guerra contra els creuats francesos de Felip l'Ardit. Bernat Desclot, en la seva Crònica, escrigué: i el rei d'Aragó aquell dia va anar a dinar a un lloc que té per nom Santa Pau; mai se l'havia vist tan alegre, ni tan joiós, ni tan ben allotjat, com ho fou aquell dia.