Església, Seu Vella, Lleida (el Segrià, Catalunya)
Imatge publicada a la pàgina 42 del número 4 (edició 2011) de la publicació Catalan Historical Review de l'Institut d'Estudis Catalans.
La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó des del qual es divisa tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La catedral s'ubica al centre històric de la població. S'inscriu dins de l'estil romànic, encara que les seves cobertes són de creueria ogival gòtica. Les portes de sant Berenguer, l'Anunciata i dels Fillols són una mostra de l'escola romànica de Lleida. La catedral va quedar enllestida al segle XV, amb la construcció del campanar i l'acabament de la porta dels Apòstols.
El fenomen a Catalunya és la persistència sobre tot en regions més pròximes a França de les formes de l'art romànic fins el segle XIII, aquest fet ha donat els resultats de les estructures arquitectòniques de la catedral de Lleida, anomenant-se com un període de transició, per la qual cosa es pot definir com una catedral romànica amb la monumentalitat gòtica.
Actualment el monument és gestionat per la Generalitat de Catalunya i forma part del conjunt monumental del Museu d'Història de Catalunya.
La catedral és romànica, però les cobertes són gòtiques, fet que la converteix en un clar exponent d'edifici de transició. La catedral presenta una planta basilical de creu llatina de tres naus. Les naus estan formades per tres trams amb arcades cobertes amb voltes de creueria. Als braços del creuer s'obren les portes de la façana nord i sud.
L'encontre de la nau central i el creuer es va solucionar amb un gran cimbori octogonal, amb galeria superior transitable i grans finestrals que il·luminen el centre de la catedral. Es cobreix amb una volta de creueria sobre trompes.
La capçalera està composta per un gran absis central i quatre més petits reconvertits en capelles per les famílies il·lustres de la ciutat a època medieval. El primer absis de la part nord ha desaparegut per l'explosió del polvorí del castell de la Suda el 1812 i el segon d'aquest mateix costat a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle XV. L'absis central és el que està pràcticament igual que a la seva construcció primitiva. El següent cap al costat sud conserva parcialment els seus murs i l'últim absis també es troba pràcticament desaparegut.
Les proporcions de la planta de l'església van haver d'estar condicionades per la topografia del seu terreny. Les mides de la nau central són de setanta metres de longitud, tretze d'amplada i dinou d'alçada, les naus laterals tenen trenta de longitud, vuit d'amplada i deu i mig d'alçada, el creuer té la mateixa alçada que la nau central per deu d'amplada i cinquanta-tres de llarg des de la façana nord a la façana sud.
El sistema de suport és de pilars cruciformes amb semicolumnes adossades per apuntalar els arcs formers. Els capitells interiors que sostenen les ogives i els arcs torals així com la separació entre les naus i els de l'entrada a la capçalera, són profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament. Amb dos estils de tallers diferenciats, els de la part de la capçalera occitans i l'altre taller de l'escola lleidatana.[8]
El temple conserva importants restes de pintures murals i escultura monumental, encara que gran part de les seues escultures i obres d'art foren espoliades durant la Guerra de Successió.
Situat als peus de la nau es troba el claustre amb les seves dependències i la torre del campanar.
Església, Seu Vella, Lleida (el Segrià, Catalunya)
Imatge publicada a la pàgina 42 del número 4 (edició 2011) de la publicació Catalan Historical Review de l'Institut d'Estudis Catalans.
La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó des del qual es divisa tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La catedral s'ubica al centre històric de la població. S'inscriu dins de l'estil romànic, encara que les seves cobertes són de creueria ogival gòtica. Les portes de sant Berenguer, l'Anunciata i dels Fillols són una mostra de l'escola romànica de Lleida. La catedral va quedar enllestida al segle XV, amb la construcció del campanar i l'acabament de la porta dels Apòstols.
El fenomen a Catalunya és la persistència sobre tot en regions més pròximes a França de les formes de l'art romànic fins el segle XIII, aquest fet ha donat els resultats de les estructures arquitectòniques de la catedral de Lleida, anomenant-se com un període de transició, per la qual cosa es pot definir com una catedral romànica amb la monumentalitat gòtica.
Actualment el monument és gestionat per la Generalitat de Catalunya i forma part del conjunt monumental del Museu d'Història de Catalunya.
La catedral és romànica, però les cobertes són gòtiques, fet que la converteix en un clar exponent d'edifici de transició. La catedral presenta una planta basilical de creu llatina de tres naus. Les naus estan formades per tres trams amb arcades cobertes amb voltes de creueria. Als braços del creuer s'obren les portes de la façana nord i sud.
L'encontre de la nau central i el creuer es va solucionar amb un gran cimbori octogonal, amb galeria superior transitable i grans finestrals que il·luminen el centre de la catedral. Es cobreix amb una volta de creueria sobre trompes.
La capçalera està composta per un gran absis central i quatre més petits reconvertits en capelles per les famílies il·lustres de la ciutat a època medieval. El primer absis de la part nord ha desaparegut per l'explosió del polvorí del castell de la Suda el 1812 i el segon d'aquest mateix costat a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle XV. L'absis central és el que està pràcticament igual que a la seva construcció primitiva. El següent cap al costat sud conserva parcialment els seus murs i l'últim absis també es troba pràcticament desaparegut.
Les proporcions de la planta de l'església van haver d'estar condicionades per la topografia del seu terreny. Les mides de la nau central són de setanta metres de longitud, tretze d'amplada i dinou d'alçada, les naus laterals tenen trenta de longitud, vuit d'amplada i deu i mig d'alçada, el creuer té la mateixa alçada que la nau central per deu d'amplada i cinquanta-tres de llarg des de la façana nord a la façana sud.
El sistema de suport és de pilars cruciformes amb semicolumnes adossades per apuntalar els arcs formers. Els capitells interiors que sostenen les ogives i els arcs torals així com la separació entre les naus i els de l'entrada a la capçalera, són profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament. Amb dos estils de tallers diferenciats, els de la part de la capçalera occitans i l'altre taller de l'escola lleidatana.[8]
El temple conserva importants restes de pintures murals i escultura monumental, encara que gran part de les seues escultures i obres d'art foren espoliades durant la Guerra de Successió.
Situat als peus de la nau es troba el claustre amb les seves dependències i la torre del campanar.