Cruceiro i casa tradicional, Combarro (Pontevedra, Galicia, España)
Combarro és un dels enclavaments més pintorescs i originals de tota la regió de les Rias Baixas. Construït directament sobre el granit i al costat del mar, el seu conjunt històric representa l'essència de l'arquitectura popular gallega. Es troba amagat a la Ria de Pontevedra, i aquesta ubicació privilegiada és la que ha permès que arribi fins al segle XXI mantenint intactes una estructura urbanística i un estil arquitectònic més propis del segle XVIII o XIX on destaquen els cruceiros, les casas mariñeiras i els hórreos, que s'han convertit en el símbol del lloc.
El cruceiro és una construcció molt estesa en el llocs de tradició celta. En el cas concret de Galícia, els antropòlegs ens parlen d'un culte precristià als déus protectors de camins i cruïlles, el qual més tard es cristianitza, com molts d'aquests cultes. La cultura popular, en canvi, ens diu que protegien aquests llocs perquè eren considerats enclavaments màgics, amb una energia especial, i allà tenien lloc reunions de meigas. La construcció del cruceiro significava fer d'aquesta cruïlla o camí un lloc segur, un camí lliure i clar.
En els cruceiros es poden diferenciar diversos elements: Les grades, en forma de graons, que varien en nombre d'un cruceiro a un altre; la base, que s'assenta al centre de les grades i sol tenir una base cúbica i on, a vegader, hi ha inscripcions relatives a la construcció del cruceiro; el fust, que és la columna, habitualment de forma octogonal o cilíndrica, i en la qual es pot trobar, en molts casos, una figura adossada, que pot ser un sant o un alt càrrec eclesiàstic, distingint aquest últim pel seu característic barret i pel bàcul que sol portar a la mà; el capitell, que presenta variades formes, serveix de base a la creu i pot tenir elements decoratius amb formes vegetals o figuracions simbòliques del bé i del mal; i la creu, l'element més important del conjunt, que sol presentar figures de Crist o d'alguna verge. Alguns d'ells disposaven d'un petit altar a la seva part frontal, que es feien servir per fer reposar els taüts en les marxes fúnebres de camí a l'església i realitzar unes pregàries abans de continuar el recorregut.
Els cruceiros tradicionals de Combarro compten amb una peculiaritat afegida, i és que la figura de la Verge està sempre dirigida cap al mar, mentre que el Crist mira cap a la terra.
L'edifici posterior, que es va construir al segle XVIII, està inclòs en el catàleg d'edificis protegits municipals. Disposa de dues plantes comunicades entre si per una escala metàl·lica circular interior i una exterior de pedra, amb una balustrada. Els materials emprats en la construcció, típics de l'arquitectura popular, van ser la pedra per a la façana i els murs de càrrega, la teula per a la coberta inclinada i la fusta per a l'interior. Tot i pertànyer a la Diputació de Pontevedra, està cedit a l'Asociación Ateneo Cultural Corredoira, que l'utilitza com a biblioteca i per a activitats lúdico-culturals.
Cruceiro i casa tradicional, Combarro (Pontevedra, Galicia, España)
Combarro és un dels enclavaments més pintorescs i originals de tota la regió de les Rias Baixas. Construït directament sobre el granit i al costat del mar, el seu conjunt històric representa l'essència de l'arquitectura popular gallega. Es troba amagat a la Ria de Pontevedra, i aquesta ubicació privilegiada és la que ha permès que arribi fins al segle XXI mantenint intactes una estructura urbanística i un estil arquitectònic més propis del segle XVIII o XIX on destaquen els cruceiros, les casas mariñeiras i els hórreos, que s'han convertit en el símbol del lloc.
El cruceiro és una construcció molt estesa en el llocs de tradició celta. En el cas concret de Galícia, els antropòlegs ens parlen d'un culte precristià als déus protectors de camins i cruïlles, el qual més tard es cristianitza, com molts d'aquests cultes. La cultura popular, en canvi, ens diu que protegien aquests llocs perquè eren considerats enclavaments màgics, amb una energia especial, i allà tenien lloc reunions de meigas. La construcció del cruceiro significava fer d'aquesta cruïlla o camí un lloc segur, un camí lliure i clar.
En els cruceiros es poden diferenciar diversos elements: Les grades, en forma de graons, que varien en nombre d'un cruceiro a un altre; la base, que s'assenta al centre de les grades i sol tenir una base cúbica i on, a vegader, hi ha inscripcions relatives a la construcció del cruceiro; el fust, que és la columna, habitualment de forma octogonal o cilíndrica, i en la qual es pot trobar, en molts casos, una figura adossada, que pot ser un sant o un alt càrrec eclesiàstic, distingint aquest últim pel seu característic barret i pel bàcul que sol portar a la mà; el capitell, que presenta variades formes, serveix de base a la creu i pot tenir elements decoratius amb formes vegetals o figuracions simbòliques del bé i del mal; i la creu, l'element més important del conjunt, que sol presentar figures de Crist o d'alguna verge. Alguns d'ells disposaven d'un petit altar a la seva part frontal, que es feien servir per fer reposar els taüts en les marxes fúnebres de camí a l'església i realitzar unes pregàries abans de continuar el recorregut.
Els cruceiros tradicionals de Combarro compten amb una peculiaritat afegida, i és que la figura de la Verge està sempre dirigida cap al mar, mentre que el Crist mira cap a la terra.
L'edifici posterior, que es va construir al segle XVIII, està inclòs en el catàleg d'edificis protegits municipals. Disposa de dues plantes comunicades entre si per una escala metàl·lica circular interior i una exterior de pedra, amb una balustrada. Els materials emprats en la construcció, típics de l'arquitectura popular, van ser la pedra per a la façana i els murs de càrrega, la teula per a la coberta inclinada i la fusta per a l'interior. Tot i pertànyer a la Diputació de Pontevedra, està cedit a l'Asociación Ateneo Cultural Corredoira, que l'utilitza com a biblioteca i per a activitats lúdico-culturals.