Capela de Santa María da Corticela, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La Corticela va tenir el seu origen en un oratori dedicat a Santa Maria anomenat de la Corticela que va ser enderrocat el segle IX. Es va reconstruir als segles XII i XIII i que va ser integrada al traçament de la catedral cap al segle XVII des d'on s'entra per un passadís del creuer nord.
La porta romànica consta de diverses arquivoltes amb columnes i capitells que es troben decorats amb motius vegetals i zoomorfs, al timpà es representa l'Adoració dels Mags. La planta consta de tres naus separades per arcs de mig punt amb columnes de capitells també decorats amb motius vegetals. A l'absis de la capçalera té un finestral amb decoració escacada. A la nau lateral dreta es troba la sepultura del cardenal Gonzalo Eans, amb la figura jacent instal·lada sota un arc ogival de motllura decorada de puntes de diamant.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Capela de Santa María da Corticela, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La Corticela va tenir el seu origen en un oratori dedicat a Santa Maria anomenat de la Corticela que va ser enderrocat el segle IX. Es va reconstruir als segles XII i XIII i que va ser integrada al traçament de la catedral cap al segle XVII des d'on s'entra per un passadís del creuer nord.
La porta romànica consta de diverses arquivoltes amb columnes i capitells que es troben decorats amb motius vegetals i zoomorfs, al timpà es representa l'Adoració dels Mags. La planta consta de tres naus separades per arcs de mig punt amb columnes de capitells també decorats amb motius vegetals. A l'absis de la capçalera té un finestral amb decoració escacada. A la nau lateral dreta es troba la sepultura del cardenal Gonzalo Eans, amb la figura jacent instal·lada sota un arc ogival de motllura decorada de puntes de diamant.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.